La Llei Omnibus (Directiva Bolkestein)
El passat dia 19 de Juny de 2009, es rebutjaven en el Parlament, les esmenes a la totalitat plantejades enfront del Projecte de Llei de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici (coneguda com Llei Omnibus), i que pretenien retornar el referit Projecte de norma al Govern per a reelaborar-lo amb altres continguts.
La referida norma, que modifica 47 normes estatals, té com finalitat, incorporar la Directiva relativa als serveis en el mercat interior (coneguda com Directiva Bolkestein). Així, a dia d'avui, queda obert el termini per a la presentació d'esmenes sobre qüestions concretes, finalitzant aquest termini el dia 7 de setembre de 2009, data en la qual es continuarà amb el tràmit parlamentari de la referida norma, finalitzant el termini de trasposició de la Directiva 2006/123/CE, al desembre de 2009. Les referides esmenes a la totalitat van ser plantejades pels grups ERC-IU-ICV i BNG, sent derrotades pels vots en contra de PP, PSOE i CIU, i amb l'abstenció del PNB.
La finalitat suposada de la referida norma, i com a tal ha estat venuda pel govern, és generar una suposada millora de la competència, eficiència i productivitat, mitjançant l'eliminació de determinats controls públics i determinades figures que presumptament limiten la competència en l'activitat de serveis.
La referida Directiva i la pròpia llei de trasposició, si bé van eliminar el principi denominat de país d'origen, no obstant això, afirmen els principis de llibertat d'establiment i lliure prestació de serveis, principis que han demostrat la seva potència per a limitar el dret de vaga, els drets dels treballadors i permetre, sense necessitat d'acudir a la referida Directiva, en determinades ocasions i davant determinats elements, l'aplicació en l'execució d'un determinat treball, de les condicions d'origen dels treballadors que ho realitzen, amb independència de la condicions aplicables en el lloc d'execució del referit treball. En aquest sentit s'invoquen les ja conegudes sentencies Viking, Laval i Rüffert, dictades pel tribunal de Justícia Europeu, de dates 11.12.2007, 18.12.2007 i 3.04.2008.
Es produeix una substitució del règim d'autorització prèvia per a l'exercici de nombroses activitats per meres declaracions responsables o comunicacions dels interessats, quedant els possibles controls a moments posteriors amb els obvis riscos, i igualment es generalitza l'ús del silenci administratiu. Ha de destacar-se que en l'àmbit laboral i de Seguretat Social se suprimeix el requisit de la prèvia autorització per a l'obertura d'un centre de treball, la reobertura o reprendre els treballs després d'efectuar alteracions, ampliacions o transformacions d'importància. Igualment, es redueixen els controls i exigències establertes en matèria de prevenció de riscos laborals.
Hem d'indicar, entre tals mesures, la reforma de la intervenció dels col·legis professionals en les professions col·legiades (no havent d'obviar-se l'empara constitucional que tenen els mateixos a l'Estat espanyol), es redueixen les seves competències en diferents qüestions, fonamentalment en les qüestions relatives a exercici en diversos territoris, a preus o honoraris professionals, o al principi general d'inexistència de visat en les professions tècniques, tret que se sol·liciti pels clients o s'estableixi pel govern per Reial decret, sense regular de cap manera el control de qualitat dels mateixos. No obstant això, quant a l'advocacia, no sembla vagi a tenir un abast important, doncs si bé tindran prohibides les recomanacions sobre honoraris, no obstant això, si podran elaborar-se criteris orientatius als únics efectes de la taxació de costes i de la jura de comptes dels advocat, però que podran seguir tenint el mateix consens de preus mínims, si bé, no pot donar-se com vàlid que el que un servei no estigui regulat hagi de generar un decreixement dels preus i una millora dels serveis producte de la competència, com s'ha pogut veure en diferents serveis pertanyent a sectors liberalitzats.
Quant als serveis industrials i de la construcció, es redueixen els controls administratius, especialment, respecte de la instal·lació i manteniment d'equips i en l'activitat de les petites i mitjanes empreses.
En matèria de serveis energètics s'eliminen els règims d'autorització per a l'exercici de les activitats de comercialització en els sectors elèctrics i d'hidrocarburs, així com, controls en l'accés a aquestes activitats i al seu exercici.
En matèria dels serveis de transport i comunicacions, s'eliminen dos règims d'autorització del transport terrestre, les estacions i centres de transport i l'exercici de l'activitat d'arrendament de vehicles. En quant als serveis mediambientals es continua amb l'eliminació dels règims d'autorització i requisits de prohibicions per a l'exercici de la seva activitat. Finalment es modifiquen altres serveis en el mateix sentit d'eliminació d'autoritzacions administratives.
Queda per demostrar-se l'element central de la norma: que l'eliminació de règims d'autorització o de controls administratius vagi a generar una economia amb una major inversió o més competitiva, o eliminar costos per als consumidors. Per contra, si que haurem de veure l'eliminació dels controls i la pèrdua de protecció dels ciutadans enfront de l'exercici d'activitats en els serveis, sense que es pugui augurar l'impacte sobre el referit sector d'activitats de serveis.
Raúl Maïllo, és advocat del Gabinet Jurídic Confederal de la CGT