CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La llengua de Felip Puig, la novoparla de sempre

Dimecres, 4 abril, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Si no tinguéssim la literatura ens seria impossible entendre les rodes de premsa de personatges d'un intel·lecte tan ridícul i mínim com aquest Felip Puig que els convergents han posat al capdavant de la conselleria repartidora de cops de porra, pots de fum i pilotes de goma. Per sort, un ciutadà exemplar com George Orwell, que va venir a lluitar a casa nostra contra els antecedents ideològics del conselleret, ja ens ho va explicar abastament a una de les seves obres més citades i recitades. Efectivament, malgrat els intens d'apropiació i defecació en forma de brossa televisiva, "1984" continua donant-nos elements lingüístics suficients per entendre la realitat que hi ha i que vindrà.

Temps de crisi com a gran excusa, en què la guerra la fan els estats contra els seus propis pobles i la justifiquen sempre amb perills llunyans que diuen que els obliguen a lligar-nos de cames i mans i no deixar-nos la boca ni per cridar. En nom de la guerra santa contra els cremadors de contenidors, la violència policial queda exculpada i el robatori organitzat pels bancs de les hisendes de les persones estalviadores no existeix. Quan qui mana parla de la sagrada "propietat privada" sempre es refereix a la "propietat privada dels rics que ho volen ser més i més..." I el nostra gran problema, avui en dia, no és altre que els anomenats "grups de guerrilla i violència urbana que s'han cronificat".

Algú pot explicar què vol dir "cronificat"? Res de res, però no importa, perquè la resta de paraules també han perdut els seus sentits en la boca de qui recorre a la dialèctica dels punys preveient que els seus pegaran més fort. Afirma Puig que pretén restringir els drets dels condemnats per delictes d'aldarulls i alteració de l'ordre públic per mantenir l'ordre. I callava com un puta (és una expressió del meu poble, amics censors, sense acritud) quan a quatre dels seus mossos els va indultar el Consell de Ministres de Mariano Rajoy després de ser condemnats en ferm per tortures l'any 2008 per l'Audiència Provincial de Barcelona. I és que la dignitat de Lucian Padurau i de la seva dona, embarassada i detinguda també per equivocació però per sort no torturada, val menys que un contenidor de plàstic...

Es veu que també es faran identificacions preventives... Ja se'n fan, però posats a demanat jo demanaria si fos possible que les fessin persones amb plenes facultats... I m'explico. A la vaga del 29 de març, a la ciutat on jo la vaig fer, el piquet de Mossos que identificava les persones que participàvem en el piquet obrer estava molt nerviós, tant que la mandíbula del meu identificador, per posar un exemple proper, ballava sola, per dir-ho d'alguna manera que no suposi delicte. I ho dic així perquè, com no podia ser d'una altra manera, entre les "mesures antidolents" també hi ha la negació de la llibertat d'expressió, sobretot a Internet. És clar que el gran germà de son germà, si en té, l'ha maquillada dient que perseguiran aquells webs o piulades que generin violència (suposo que el web de 'la Caixa' el tancaran), la promoguin (què vol dir promoure aquí?, tancaran els centenars de webs neonazis?...) o se'n mostrin còmplices (aquest article mateix, és còmplice d'alguna cosa, Felip Puig? Quin mosso filòleg decidirà fins a on arriba la paraula còmplice?).

Es podrà dir no a la Reforma Laboral? O també serà complicitat? Segurament, delicte, perquè el policia sense placa del bat de beisbol al coll també ha anunciat que qui pillarà abans que res són dos sindicats. Ja ho diuen els tertulians de l'extrema dreta que els sindicats no serveixen per a res i que són del segle XIX... Doncs un cop construït el coixí ideològic, ara cal anar per ells. No ho fan com van fer a la Transició introduint un mosso (aleshores era un policia i es deia Gambín) dins de l'anarcosindicat per tal que fes un atemptat a la Sala de Festes Scala i poguessin obrir la cacera de bruixes amb tots els mitjans de comunicació afins, no. Ara, de moment, obriran expedients sancionadors als promotors de la manifestació de la CGT i la CNT. Així s'escalfen els motors...

I totes aquestes mesures d'excepció tenen una justificació que a mi em rebel·la com a persona que sap escriure i llegir. I és que Puig ha afirmat que tot això és necessari perquè el sistema de seguretat actual "no feia por". Són paraules clares, diàfanes i concises. Quan un dirigent recorre a la por per governar, quan crea mesures dirigides únicament a crear més por, del que estem parlant no és de democràcia ni de res que s'hi assembli, sinó d'altres coses.

Incapaços de donar més excuses per a una crisi que ha destrossat tots els pilars (els fonamentals i els menors) del sistema social de garanties mínimes derivat de la Segona Guerra Mundial a nivell europeu i fill dels darrers anys del franquisme i de les lluites per la democràcia a l'Estat espanyol, els amos han vist que la gent no se'ls creu. I mira que s'hi esforcen! I lluny de llençar la seva ràbia contra el boc expiatori que qui mana havia preparat (les persones immigrades), la vaga general del 29M ha demostrat que la gent no és ximple i sap perfectament qui ha creat i atiat la crisi, amb quin objectiu i a on cal apuntar per moure fitxa en el terreny de la política. Més enllà de votar, als que manen la participació els fa una por terrible....

Així que ho sento, Felip, no et tenim por. No tens prou presons per posar-nos a totes. Perquè saps perfectament que l'explosió del 29M no és cosa de quatre gats. Més enllà de la mínima violència contra el plàstic dels contenidors com a excusa, hi ha la vostra violència màxima contra les persones que tu i els teus practiqueu. En som milions en aquest país que sabem perfectament que per acabar amb aquesta violència cal canviar-ho tot, començant per tu mateix i la por que ens vols fer. No et tenim por, Puig.

No hi ha cap guerra amb Euràsia, ni amb Oceania ni amb l'Àsia Central. I si hi és no ens la creiem. I per molt que t'hi esforcis la teva novoparla no ha estat capaç d'esborrar paraules gruixudes que formen part de la societat que dius que representes, com llibertat, justícia i solidaritat, que totes i tots tenim al diccionari. Ni les ha esborrades ni permetrem que les dotis (que les doteu) de significats que no els corresponen. Ni ara ni demà ni aquí ni mai!

* Jordi Martí Font, filòleg i professor de Llengua i Literatura, membre de la CGT

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció