CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La LOMCE i la masculinitat hegemònica. La Segregació de sexes a l’escola i el nacional-catolicisme

Dimecres, 4 juny, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Molts són els aspectes que han generat dures crítiques envers la LOMCE. Un dels que conté una forta càrrega ideològica, i que en certa manera s’ha vingut considerant com de segon ordre és subvencionar dins la xarxa pública les escoles d'elit que segreguen l'alumnat per sexes. Cal tenir en compte, també, que un bon nombre d’aquestes escoles pertanyen a l’Opus Dei, fent palesa una aliança ideològica entre el govern, l'Església catòlica i la dreta política més conservadora.

Aquest fet de separar l’alumnat per sexe dintre de les aules, no és una novetat, ja que a excepció dels anys de la II República i fins l’any 1970, les escoles públiques del reino d’Espanya sempre van segregar l’alumnat per aquest motiu. Lògicament, els resultats sempre foren deplorables, tercermundistes, d’analfabetisme general i, especialment, en el cas de les dones.

Valgui el meu exemple, atès que jo vaig néixer a finals dels anys cinquanta del segle passat i vaig fer els estudis primaris en una escola de nenes. En acabat, vaig continuar en un institut de noies, amb la peculiaritat d’haver de cursar assignatures diferents de les dels nois: les de la Sección Femenina que comprenia Hogar, Economía Doméstica, Labores, Religión Catòlica..., amb l’afegit de ser impartides en llengua castellana, malgrat viure a Catalunya. Ben segur que és fàcil adonar-se d’aquests greuges i molts d’altres que coneixem, els quals van significar veritables atemptats contra la dignitat, la consciència i la condició de ser dona.

Certament, aquells temps ja han passat, però encara estem pagant amb diner públic escoles privades. I no només això, ja que a la Llei d’Educació (LEC12/2009, 10 de juliol), no hi ha una bona defensa de la no segregació de sexes a les aules, al contrari. Això esdevé un atac ideològic als avenços aconseguits en la nostra escola pública i majoritàriament, va en detriment també de les dones.

Aquesta segregació de sexes a les aules vol ser defensada amb una malentesa justificació pedagògica. És a dir, bàsicament es pretén principalment fer valer dos supòsits: 1) Un millor rendiment acadèmic que afavoriria la desaparició del fracàs escolar; 2) Un desenvolupament biològic diferent entre nens i nenes.

Històricament, si analitzem la formació d’homes i dones, veurem que sempre va estar separada per sexes, ja que temps enrere, es considerava que homes i dones tenien diferents funcions socials i, per tant, la seva formació havia de ser diferent. I tal com ja sabem, els estereotips establien que el destí social de l’home era el de dirigir el món. El de la dona era el de formar-se només per a la procreació, formació que posava al seu abast nombrosos manuals. Així, és fàcil comprovar que les dones van ser excloses de la formació acadèmica social. Malgrat això, mai no vam estar al marge de la cultura. Per tant, aquest fet social mai no s’hauria de confondre amb el primer supòsit, que té com a objectiu el millor rendiment acadèmic.

Pel que fa al segon supòsit referit al desenvolupament biològic, no cal explicitar que hi ha diferències entre homes i dones. Ningú no discuteix qui dels dos patirà perquè això ja està implícit al cos de manera intransferible. Però aquestes diferències no tenen per què comportar destins o una participació social diferent i tornar a una segregació escolar, que amb tota seguretat amagaria un perjudici evident pel sexe femení.

És interessant saber que, actualment, només es compta amb l’experiència de segregació de sexes a les aules, en escoles d’elit. No hi ha cap estudi, ni empíric ni metodològic rigorós important, que sigui representativament aconsellable. Ni tan sols a favor d’una disminució del fracàs escolar com es pretén assegurar.

Aquest anomenat fracàs escolar, dit sigui de pas, és majoritàriament masculí i amb escreix. Ara bé, aquest “fracàs escolar masculí”, cal no oblidar que NO només es produeix a l’escola, sinó que hi ha un factor social d’allò que significa ésser home, lligat amb el comportament i la violència. En gran part és aquest factor social el responsable del fracàs escolar masculí.

Aleshores, per què l’escola mixta? Per què estem a favor de l’escola mixta davant de l’escola segregada per sexes? És indubtable que és l’espai social més democràtic on viurà una persona al llarg de la seva vida. És on es té l’oportunitat de créixer cognoscitivament, adquirir aprenentatges i destreses enmig d’un entorn social divers, que ajuda a percebre i acceptar les diferències, la primera entre elles, la sexual.

És innegable que l’escola mixta té un gran camí al seu davant. Els moviments pedagògics aporten millores i avenços en associació amb experts i tècnics en altres camps. Però siguin quines siguin les seves aportacions i propostes sobre l'escola inclusiva, no serà mai real si no tenen en compte la primera diferència que moltes d'elles obliden: ser home, dona o el que es vulgui ser. L'escola, la coeducativa i més lliure, a l’aula, al pati, als llibres, als aprenentatges afavoreix una diversitat de models masculins (oposant-se al model hegemònic tradicional) tot incloent la diversitat femenina de manera sistemàtica.

Una escola esbiaixada d’aquest model mixte, representaria un pas enrere en tot, s’allunyaria del sistema social en què vivim, deixaria d’imitar-lo i s’oblidaria de la diferència i que cal respectar les dones. La segregació per sexes a les aules les podria tornar a convertir en ciutadanes de segon ordre i els homes tornarien als seus patrons de masculinitat clàssica, patriarcal, de nefast record.

En resum, pagar amb diner públic una escola segregada com s’ha votat a la LOMCE només obeeix a una qüestió ideològica que afavoreix les posicions més conservadores de l’Església Catòlica Apostòlica i Romana, del PP i de la dreta política. Cal recordar que aquesta religió, així com la de l’Islam o la jueva, mai no han acceptat les dones en la seva jerarquia. Fonamentalment, volen dones obedients, submises i dependents. Cal traçar una mirada global a tot plegat que va de bracet amb reforma de la llei de l’avortament, perquè en definitiva es tracta d’una creuada contra les llibertats femenines.

* Roser Pineda és afiliada a CGT Ensenyament. Article publicat al núm. 161 de la revista Catalunya.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció