La Marxa per la Dignitat de Barcelona clama contra la política econòmica
La Marxa per la Dignitat de Barcelona clama contra la política econòmica
La protesta reuneix més de dues mil persones sota un gran aiguat.
Col·lectius amb problemàtiques socials diverses clouen la setmana de reivindicació a tot l'Estat.
Amb el lema “Pa, treball, sostre i dignitat”, i també sota una intensa pluja, va transcórrer ahir la Marxa per la Dignitat de Barcelona. Una manifestació que va servir per cloure una setmana de reivindicacions ciutadanes de col·lectius socials molt diversos, units ahir en la protesta contra el govern estatal, el govern català i els bancs. Es van fer manifestacions de magnitud diversa a 40 ciutats de tot l'Estat. A Barcelona es van aplegar prop de dues mil persones.
La política econòmica va ser l'objectiu principal de les crítiques. Convocaven les manifestacions el sindicat CGT i desenes de col·lectius que des de fa temps protesten contra les retallades, la pèrdua de drets socials, el desallotjament d'habitatges, la corrupció política, els bancs, la pèrdua de llocs de treball, la davallada dels salaris, la llei d'educació actual... Les marxes tenen el suport de la UGT i CCOO, tot i que no les convocaven, perquè els organitzadors consideren que les dues grans centrals formen part del règim econòmic que ha generat la crisi.
A Barcelona es van fer sentir crits contra la política econòmica de Mariano Rajoy i d'Artur Mas, i contra les retallades en sanitat i educació, sobretot. La Setmana per la Dignitat ha servit per aglutinar els diversos col·lectius que protesten en els últims anys i per promoure “actuacions conjuntes i al carrer”, d'acord amb el comunicat final llegit a la marquesina de l'estació de Sants.
A l'Estat espanyol, destaca l'espectacular manifestació de Madrid. Col·lectius del moviment dels “indignats”, Podem i Esquerra Unida van aplegar milers de persones fins a omplir la plaça de la Puerta del Sol. Les principals crides van ser per reclamar un canvi en la política econòmica que “eviti que els joves hagin de marxar a treballar a l'estranger”, s'assenyalava en el comunicat que es va llegir. Així mateix, es va demanar a Rajoy que vagi a algun menjador social, atès que “cada cop n'hi ha més”. Els grups valoraran les pròximes setmanes les manifestacions per preparar noves mobilitzacions conjuntes el 2015.
FONT: ELPUNTAVUI.CAT
La Marxa per la Dignitat mobilitza milers de persones a Barcelona malgrat la pluja
Els col·lectius convocants consideren un “èxit” la primera manifestació unitària de lluites des de l'1 de Maig
Sota una intensa pluja, entre 5.000 i 8.000 persones –segons l'organització– van participar a la manifestació convocada ahir a la tarda per les Marxes de la Dignitat a Barcelona. Activistes de l’esquerra sindical i de moviments com la PAH, les assemblees de persones a l’atur, col·lectius de migrants o les marees groga i pensionista, acompanyades per les sempre incansables Iai@flautes, van desafiar el temps sota el crit “Sí que es pot!”. Les organitzacions convocants van considerar un “èxit rotund” la primera convocatòria unitària de lluites des de l'1 de Maig. “Hem aconseguit reactivar la mobilització al carrer”, apuntava Mireia Herrera, de la IAC, “en un moment en què això és especialment necessari, ja que la política des de dalt s’estava menjant la reivindicació des de baix”. Sota el lema Pa, treball i sostre, les Marxes de la Dignitat van convocar, ahir, un total de 25 manifestacions a tot l’Estat, vuit mesos després de reunir més d’un milió de persones a Madrid.
La manifestació d’ahir va començar puntualment a dos quarts de sis a la plaça Universitat i va pujar pel carrer Aribau i l’avinguda Roma fins a arribar davant l’estació de Sants. Pel camí i a mesura que l’aiguat anava en augment, prop de la meitat de les manifestants es van començar a retirar. Quan van començar els parlaments, sota una marquesina de la plaça Joan Peiró, les persones congregades no arribaven als dos milers.
Des de la tarima, un portaveu de les assemblees d’aturades va donar el tret de sortida a les intervencions reclamant el repartiment del treball, la fi de les retallades, la derogació de la reforma laboral i l’aprovació de la Renda Ciutadana Garantida, “actualment segrestada pel Parlament”. Dues companyes, en nom de la PAH i l’associació 500x20, van recordar que el 20% de les famílies catalanes viuen sota el llindar de la pobresa i van reblar: “El dret a l’habitatge, el defensem sota la pluja si cal”. A continuació, l’economista de Taifa Miren Etxezarreta va assenyalar que les polítiques de retallades “són una característica del capitalisme” i va reclamar la “gratuïtat” dels subministraments i el transport públic.
La pluja persistia i cada vegada quedaven menys manifestants, però l'organització va decidir continuar amb les intervencions previstes. Norma Falconi, de Papers per Tothom, va convocar les assistents a una manifestació, el dissabte 6 de desembre, per reclamar la regularització de les persones migrades sense la necessitat de presentar un contracte laboral de jornada completa d’un any, “un requisit pràcticament impossible en temps de crisi”. Per acabar, l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda Vidal Aragonès va defensar que “avui, el capitalisme no garanteix pa ni llibertats ni sostre” i que aquestes reivindicacions només es poden assolir “a través de la lluita i l'organització”.
Entre el públic, Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT, una de les organitzacions convocants de la jornada de lluita d'àmbit estatal, va apuntar que amb aquesta mobilització a Barcelona es “trenca el monopoli en el discurs sobiranista i tornem a sortir al carrer per recordar els conflictes socials i laborals que afecten tants treballadors i treballadores catalanes”.
La lectura del manifest, amb totes les reivindicacions presents a l’escenari en forma de pancartes de mà –incloent el tancament dels CIE i la ruptura del Tractat de Lliure Comerç entre la UE i els EUA–, va donar pas a les actuacions musicals, entre elles, la del Projecte Musical I*Mad.
Abans de la música, però, es van dedicar uns minuts a recordar les 43 joves estudiants desaparegudes a Mèxic després de ser detingudes per la policia. A través de la lectura d’un manifest, es va recordar que no és un cas puntual i que aquestes 43 persones només són una part de les més de 30.000 que han desaparegut durant els darrers anys al país centreamericà a conseqüència del terrorisme d’Estat. L'acte va acabar amb la frase, ja popular, “Se’ls van emportar vius i els volem vius”.
FONT: LADIRECTA.CAT