CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La nova constitució tunisiana definirà la dona com “un complement de l’home a la llar”

Dilluns, 27 agost, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Extramurs.cat | Nora Miralles - Redacció | 24/08/2012

En ple segle XXI, les dones de Tunísia –el país més laic del Magrib- tornaran a ser la costella d’Adam, les companyes accessòries dels homes. Així ho preveu l’article 28 de la futura constitució del país, governat pel partit islamista Ennahda (Renaixement), que proposa substituir la referència actual a la “igualtat entre sexes” per la “complementarietat” dins la llar. Concretament, el redactat resa així: “L’Estat garantirà la protecció dels drets de les dones com les veritables companyes dels homes en la missió de construir una llar, i els rols d’ambdós s’hauran de complementar dins la família”.

L’article ha indignat tots els sectors laïcistes del país, i especialment el moviment feminista, que a Tunísia té una força i presència destacable. Davant del que suposa un retrocés de més de cinquanta anys en els seus drets fonamentals, unes 25.000 tunisianes i tunisians es van manifestar el 13 d’agost pels carrers de la capital, Tunis, i de la ciutat d’Sfax, coincidint amb el Dia Nacional de les Dones. “Volem la igualtat, no la complementarietat en la Constitució”, cridaven. En acabar la marxa, una de les més nombroses que s’han convocat contra el govern de l’Ennahda, representants d’una organització autòctona pels Drets Humans van llegir un comunicat on s’assegurava que la postura dels islamistes “nega a les dones la plena ciutadania i independència com a éssers humans, com a iguals als homes que han de gaudir dels mateixos drets”. “Aquest llenguatge ens defineix agafant com a centre l’home, ens fa dependents. Ens espanta que acabem essent considerades legalment esposes, filles o mares, però no ciutadanes”, es lamentava una de les activistes presents a la mobilització. El text no contempla la possibilitat que una dona formi una llar amb una altra dona, i no pas amb un home.

El país més lliberal del Magrib

Tot i la imatge que tenim de la situació de la dona als països del Magrib, el cert és que, fins ara, les tunisianes gaudien d’uns drets i d’un estatus força igualitari, fins i tot comparant-los amb els d’alguns països europeus. I és que poc després d’independitzar-se de França, l’any 1956, el primer president de la Tunísia independent, Habib Bourguiba, que s’emmirallava en el president laïcista turc Ataturk, va promoure el Codi de l’Estatus Personal. En aquest codi, s’abolia la poligàmia, s’instaurava el Dia Nacional de les Dones, s’aprovava el divorci i el dret de la dona a treballar i s’exigia el consentiment d’ambdues parts per celebrar un matrimoni. Bourguiba va dedicar molts esforços a construir, a més a més, tota una estructura d’educació pública gratuïta i obligatòria per a ambdós sexes, que va permetre a moltes dones accedir a l’esfera pública de la societat. L’any 1973 va legalitzar l’avortament, que és lliure i gratuït fins a les 10 setmanes de gestació.

Tunísia és, en definitiva, un dels països de majoria musulmana amb una interpretació més lliberal de l’Islam i amb una major presència de societat civil laica, musulmana però partidària de separar religió i Estat. Aquests sectors temen que l’Ennahda desballesti els avenços en matèria d’igualtat que es van aconseguir amb Bourguiba i que Ben Alí, malgrat el seu tarannà poc democràtic, va mantenir.

Farida Abidi, una de les representants de l’Ennahda a l’Assemblea Nacional, considera que aquests temors no tenen fonament, i que la interpretació que s’està fent de l’article és errònia i alarmista. “L’ús del terme “complementarietat” ha de ser pres en un sentit positiu”, va declarar Abidi a l’agència de premsa estatal.

Les paraules tranquil·litzadores de l’Ennahda no han convençut pas l’Organització de les Nacions Unides (ONU) que ha emès un comunicat mostrant la seva preocupació pel que considera una discriminació a nivell legal i a la pràctica. “Estem inquiets perquè l’estatus de les dones dins la societat aconseguit en les darreres dècades pateix un risc seriós de regressió”, va declarar dimarts la cap del comissionat de l’ONU que estudia el cas, Kamala Chandrakirana. L’organisme supranacional també va fer referència a l’alarma per l’augment dels atacs per part de militants salafistes radicals que han tingut lloc les darreres setmanes a ciutats com Bizerta o Sidi Bouzid.

* Notícia publicada al web Extramurs.cat http://www.extramurs.cat/?p=2025

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció