CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La PAH ja ha guanyat

Divendres, 21 febrer, 2014
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Cinc anys després, qui al febrer de 2009 comencem la PAH a Barcelona, seguim sense acostumar-nos a la barbàrie, i seguim emocionant-nos amb cada victòria arrencada a l'avarícia i la prepotència dels bancs.

Aquest dissabte 22 de febrer se celebrarà a Barcelona l'assemblea estatal de les Plataformes d'Afectats per la Hipoteca (PAH), en la qual s'esperen unes 400 persones. Després de l'assemblea, celebrarem el 5è aniversari de la PAH. A la cita estan convocades les més de 200 PAH avui existents i, encara que per motius econòmics no totes podran acudir, d'una manera o altra totes hi estaran presents.

Més de 1.000 desnonaments parats. Es diu ràpid. Més de 1.000 persones reallotjades per l'Obra Social de La PAH. Milers de dacions en pagament, condonacions i lloguers socials aconseguits en aquests anys, conquistats amb gran esforç, batallant cas a cas, setmana després de setmana, gràcies a milers d'heroïnes i herois anònims que es deixen la pell en aquest moviment.

Dóna vertigen mirar cap a enrere i veure tot el que hem assolit: coses que fa 5 anys ens deien que eren impossibles. El suport de l'opinió pública. Una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per la dació en pagament i el lloguer social que va recollir un milió i mig de signatures. El suport dels jutges, del Parlament Europeu i fins i tot de Nacions Unides. La nostra denúncia ha arribat a la premsa internacional, des del New York Times o la BBC fins a Al Jazeera, passant per Japó, Rússia o Finlàndia.

No obstant això, no podem ser autocomplaents. A pesar de totes les “petites grans victòries” de les PAH, encara no hem assolit canviar la llei en el sentit dels mínims recollits en la ILP. Malgrat dur ja acumulades 500.000 mil execucions hipotecàries, segueixen augmentant els desnonaments, amb una banca rescatada i sobreprotegida pels poders públics.

El sistema és estructuralment corrupte i la porta giratòria entre els ministeris i els consells d'administració no ha deixat de funcionar, a costa d'augmentar la desigualtat i les retallades en serveis bàsics. El robatori i l'espoli s'han instal·lat oficialment en les nostres administracions, sota la forma contemporània de l'esclavitud anomenada “deute”.

Eppur si muove. Encara que pugui sonar a provocació, o a ingenuïtat, ens atrevim a afirmar que la PAH ja ha guanyat. Hem guanyat perquè ha assolit el més difícil: trencar la versió oficial que ens condemnava a la solitud, a la por i a la fatalitat. Una societat deprimida i culpabilitzada no es mobilitza, i això el poder ho sap. Per això ens repetien tot el dia grans mentides com que “els espanyols hem viscut per sobre de les nostres possibilitats”, “tenim el que ens mereixem”, “hi ha polítics corruptes perquè en aquest país ja se sap que tot el que pot roba”, o el clàssic “no hi ha alternativa”.

Però, de cop i volta, com en el conte de Andersen, els nens comencem a cridar “el rei està nu”, i tot ha canviat. En aliança amb altres col·lectius i amb el meravellós efecte multiplicador del 15M, hem cridat “no és una crisi, és una estafa”, i hem demostrat que si es pot: que som majoria i, si ens organitzem, tenim molt més poder del que ens havien fet creure.

En els últims temps, diferents persones i col·lectius ens han preguntat: quina és la recepta de la PAH? Aquí no podem estendre'ns, però aquí van algunes idees:

1. Crear espais d'experiència compartida on les persones assumeixin per si mateixes que els seus problemes no són qüestions individuals sinó col·lectives.

2. L'enfocament de drets: s'estan vulnerant els drets de totes i tots nosaltres, i l'Estat està incomplint els seus compromisos i obligacions al permetre, o fins i tot ser còmplice, la vulneració sistemàtica de drets humans.

3. Generar empoderament a través d'eines que capacitin a la gent, de manera que puguem defensar-nos per nosaltres mateixos, sense haver de delegar en ningú.

4. Solidaritat i suport mutu, de manera que mai ningú més es senti sola.

5. La PAH és un dispositiu senzill i fàcil de replicar, amb molt pocs requisits: assembleari, apartidista i independent, gratuït i pacífic. Qui vulgui formar una PAH, té tots els materials necessaris a la web.

6. Una aposta per la comunicació, en el sentit més ampli. La PAH vol ser un instrument real per a la majoria social afectada per l'estafa hipotecària, pel que parla el llenguatge de la gent i usa tots els mitjans possibles per a comunicar, ja siguin tradicionals o alternatius, així com les noves xarxes socials.

7. Una estratègia complexa, que articuli objectius a curt, mig i llarg termini, així com múltiples nivells: interpel·lació a les administracions, accions judicials, incidència internacional, acció directa i desobediència civil com mecanisme de autotutela dels drets vulnerats.

Però la PAH no és un episodi acabat, tot el contrari: és un procés obert amb múltiples reptes. D'una banda, reptes interns: es tracta d'un moviment popular que ha crescut molt en molt poc temps, sense recursos, amb múltiples urgències i pressions. Ara és temps de consolidar les PAH i practicar la democràcia sent capaces d'articular formes d'organització grans i complexes, alhora que obertes, horitzontals i àgils.

D'altra banda, reptes externs: enfront del bloqueig institucional del PP, que ha abusat de la seva majoria absoluta per a menysprear el clam ciutadà contra els desnonaments, que no ha dubtat a tractar de “filoterroristes” i “nazis” a qui de forma pacífica reclamàvem alguna cosa tan bàsica com drets humans i democràcia…, amb quines estratègies comptem?

Què fer?

A) D'entrada, "trencar per baix" una campanya que persegueix convertir el corró de la majoria absoluta del Partit Popular en un gegant amb peus de fang. El Govern difícilment es mourà més del que s'ha mogut fins que finalitzi la legislatura. No obstant això, les CCAA i els ajuntaments, que fins a la data s'han anat de rosites amb l'excusa de la pilota competencial, poden fer molt més del que estan fent.

Poden, entre altres coses, expropiar pisos buits en mans d'entitats financeres i penalitzar fiscalment el seu ús antisocial. Prova d'això és el decret andalús o la Llei Foral de Navarra 24/2013, suspesos cautelarment per un Tribunal Constitucional més polititzat que mai, després d'un recurs interposat pel govern. La recent campanya de mocions promoguda per les PAH en els ajuntaments per a multar pisos buits en mans de la banca, aprovada ja per 79 municipis catalans en tan sols un mes, apunta en aquesta direcció.

B) Extensió i pràctica massiva de la desobediència civil, que es va iniciar al novembre de 2010 amb la campanya Stop Desnonaments, i que ara s'expandeix a través de l'Obra Social de la PAH, amb 20 edificis recuperats i més de 1.000 persones reallotjades, així com altres campanyes que estan per venir.

C) Acabar amb la impunitat, ja sigui per la via judicial, com persegueix la campanya “Judici i Càstig” perquè els responsables de l'estafa hipotecària siguin jutjats, o, quan les lleis no permeten fer justícia, per mitjà del escrache i altres formes de protesta pacífica que permetin a la ciutadania assenyalar als responsables de l'estafa i l'espoli.

D) La construcció i el foment d'alternatives ja existents, com el lloguer social i les cooperatives, la banca ètica, les empreses de l'economia social, i tantes altres que estan demostrant que hi ha un món nou que empeny per néixer.

Cinc anys després, qui al febrer de 2009 comencem la PAH a Barcelona, vam seguir sense acostumar-nos a la barbàrie, i seguim emocionant-nos amb cada victòria arrencada a l'avarícia i la prepotència dels bancs.

En les PAH plorem cada setmana. Plorem de ràbia i dolor, quan escoltem els relats de qui acudeixen per primera vegada a una assemblea i expliquen el seu viacrucis de mesos sense dormir, d'amenaces i pressions del banc, de tensió familiar, i de coses encara pitjors. Però plorem cada vegada més d'alegria, escoltant a qui no fa molt van arribar derrotats i emmudits, i avui expliquen als nous que, gràcies a la PAH, han assolit la dació o el lloguer social.

Les PAH són un espai curull de vida, on cada dia aprenem, lluitem i ens sentim com si fóssim una família. De fet, en les nostres accions i assemblees sempre hagi nenes i nens corrent i jugant. I que així sigui sempre. Elles i ells més que ningú ens recorden que l'horitzó està obert i la història per escriure.

Gràcies a totes les PAH, per conquistar l'esperança i retornar-nos el futur.

* Article dels activistes de la PAH Ada Colau i Adrià Alemany publicat a l'especial 5 anys de PAH de eldiario.es

http://www.eldiario.es/contrapoder/PAH-ganado_6_231386862.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció