La penalització de la maternitat al departament d’Ensenyament

Que el departament d’Ensenyament aplica polítiques que institucionalitzen la discriminació laboral per raó de gènere és un tema poc conegut. Hi ha l’errònia percepció que les condicions de les treballadores de l’administració són justes atès que és aquest l’organisme que hauria de garantir l’equitat i el compliment de la llei d’igualtat efectiva de dones i homes.

Hi ha dos factors que han afavorit l’existència d’aquesta desigualtat. D’una banda, les retallades, que s’han acarnissat amb el pressupost destinat a educació; de l’altra, l’aprovació de la llei d’educació de Catalunya (LEC) i el posterior desplegament del Decret de Plantilles.

No és gens fàcil evidenciar aquest fet perquè, en molts casos, es tracta d’una discriminació indirecta. Per exemple, a priori, el redactat de la llei 5/2012 d’acompanyament de pressupostos, que deroga el dret de reducció 1/3 de jornada per cura d’un infant mantenint el 100% del salari, es podria desvincular de la desigualtat de gènere, ja que pot afectar qualsevol dels dos progenitors. En realitat, però, aquesta mesura, posada en context, es tradueix en una sanció econòmica a les mestres i professores que, com a dones, assumim principalment les tasques de cures.

Era previsible que l’aprovació de la LEC i del consegüent decret de plantilles obrís la porta a una conculcació institucionalitzada dels drets laborals de les treballadores docents. Això es constata quan ens apropem amb mirada de gènere a les pràctiques que se n’han derivat, que representen una flagrant penalització de la maternitat en un sector en què les dones ocupen un 75% del total de la plantilla.
Fa poc, una professora va interposar una denúncia contra el departament d’Ensenyament com a conseqüència de la no renovació del seu nomenament per al curs següent. Aquest fet, ocorregut just després de finalitzar el seu permís de maternitat, li va impossibilitar continuar en el lloc docent que havia estat ocupant durant vuit anys consecutius. La denúncia es va basar en l’existència d’una sèrie d’irregularitats en el procediment seguit i no s’hi va poder argumentar el veritable motiu de la no renovació del contracte, que era haver gaudit del període de maternitat. Tot i la sentència guanyada, el departament d’Ensenyament no ha pres cap mesura per posar fi a l’abús, proper al despotisme empresarial, que lesiona de manera arbitrària els interessos del col·lectiu del personal docent més vulnerable.

Més encara, el juny del 2017 el Govern va aprovar una resolució que permet l’acomiadament encobert de mestres i professores interines durant el període de permís de maternitat. Així, una dona docent interina que obtingui una adjudicació de treball en uns serveis territorials diferents del que havia tingut el curs anterior es queda sense vinculació laboral amb el departament fins a la seva incorporació després del període de maternitat. És a dir, a les mestres i professores que estan en aquesta situació se les acomiada i se les exclou de sou i de permís.

Durant els últims anys, les reivindicacions en l’àmbit de l’ensenyament han posat el focus en les millores del sistema educatiu, i han deixat al marge les demandes relacionades amb l’empitjorament de les condicions laborals. El 2018, any en què hem viscut i hem participat en la primera vaga general feminista al nostre territori, seria un bon moment per forçar la retirada d’aquestes polítiques de contractació per part d’un departament d’Ensenyament que alhora ha permès, tal com s’ha demostrat a l’Escola Viaró, que les escoles de l’Opus Dei excloguin les dones de la possibilitat de ser contractades, sense que fins ara tinguem coneixement que s’hagin pres mesures per evitar-ho.

* Marta Minguella és delegada de Deixem de ser una illa - CGT Ensenyament Tarragona. Article publicat al diari Jornada