CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La precarietat i els sous baixos fa molt que van irrompre en el sector TIC

Dilluns, 13 juny, 2016
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Davant la notícia publicada en el mitjà "El Diario.es" procedent de CCOO titulada "La precarietat i els sous baixos irrompen en el sector de les TIC" ens veiem en la necessitat de fer unes quantes puntualitzacions.

La primera, la més clara, és que no "irrompen" ara. No és una cosa nova. Els sous baixos i els llocs de treball precaris porten imperant en el sector TIC des de fa molts anys, abans fins i tot d'aquesta "crisi global". No és una cosa nova que hagi caigut ara al sector, com si fins a ahir lliguéssim als gossos amb llonganisses. Els sous de "ni-mileurista" i els contractes per obra o d'autònom són la pràctica habitual des de fa anys en el sector de la consultoria, especialment a les "Programari factory" que totes les consultores "capdavanteres en el sector" van obrir a la calor de les subvencions autonòmiques a Valladolid, Salamanca, Badajoz, León...

El problema dels salaris a la baixa procedeix en part de la competició entre empreses de consultoria per aconseguir contractes cada vegada pitjor pagats per les grans empreses i administracions. Això té diversos motius. D'una banda les administracions públiques van dur a terme una llei de "contractar al més barat" que va suposar una batalla de preus entre les consultores. Òbviament l'única forma que tenia una consultora de reduir costos sense que afectés als seus marges de benefici era repercutint aquest minvament en els salaris que pagava als treballadors. Per a això no solament van retallar salaris a la baixa, sinó que "venien" com a treballador sènior a un junior que en realitat era un becari.

Un altre aspecte és el de les grans empreses com Telefónica, Banc Santander i altres que han pressionat a les empreses de consultoria per retallar costos de projectes. Tot això provocant una successió d'acomiadaments col·lectius coordinat entre les principals consultores com el que vivim el 2014. Clar que hi ha molta gent per als llocs vacants. Aquest és el riu regirat en el qual pesquen AtoS, Everis, Axpe, CapGemini, Indra i les altres "líders del sector". Amb tants treballadors acomiadats, més precarietat, uns salaris de conveni estancats el 2009, més els nous que van acabant les carreres, sempre hi haurà algú disposat a treballar per un salari una mica menor. O un molt menor. Però insistim; això no és nou. I en aquesta part, en la dels acomiadaments col·lectius, té molt a dir Comissionis Obreres i com han estat una eina en mans de la patronal per domesticar plantilles de treballadors mentre s'aplicaven ERO, un darrere l'altre.

Un altre dels grans problemes del sector és la subcontractació, una eina de les grans empreses per flexibilitzar les seves plantilles, o dit sense eufemismes, la manera que han trobat de poder acomiadar més barat i vulnerar els drets adquirits en aquestes empreses sense ser apuntats com els culpables. A més aquesta cessió il·legal de treballadors s'acumula en diferents nivells i en cada baula de la cadena trobem menys drets i més precarietat. Aquest model de gestió és cada vegada menys comú al món, doncs s'ha demostrat que a la llarga és més car i aporta menys qualitat, però a Espanya ens hem aferrat a ell, probablement perquè és una bona forma que el gestor de torn pugui portar-se un bon tall del pastís i perquè és consubstancial a l'amiguisme i l'endollisme que són motors de la subcontractació.

No cal obviar, per tenir una imatge global, que ara mateix el conveni de consultoria està congelat gràcies a la ultraactivitat del mateix. Que fins a l'any 2009, última signatura, el conveni no va ser més que una reedició de l'anterior amb petitíssimes modificacions de les taules salarials; Comissions Obreres, majoritària en el sector, porta dos anys embussada en la taula de negociació per una crisi interna atès que les persones que estaven negociant es negaven a signar el que la central sindical i la patronal volien signar: fa un any Comissions va reemplaçar a les persones que estaven en la taula, totes del sector TIC, per unes altres del sector bancari, més dòcils amb les decisions de la cúpula sindical. Sobre la taula estava no solament la congelació, per desè any consecutiu, de les taules salarials, sinó la pèrdua de drets adquirits com l'antiguitat, la jornada intensiva o la limitació legal de les hores extra.

La informàtica fa molt temps que no és un sector atractiu. Les carreres universitàries perden alumnes any rere any perquè es coneix bé com és la realitat del sector TIC a Espanya. Escassa innovació, molta subcontractació, molt treball de "peó" sense possibilitats de créixer en el professional i el tecnològic i condicions a la baixa. El sector TIC no és, en la seva major part, un sector innovador. La major part és pur i dur servei a empreses matriu dels sectors bancari/assegurances i de telecomunicacions.

La solució a aquesta situació passa, a la nostra manera de veure, per la conscienciació i mobilització de les persones que treballem en el sector TIC. Els percentatges d'afiliació en el sector són molt baixos i s'ha demostrat, per mobilitzacions passades, que si els treballadors i treballadores volen, l'empresa s'ha d'asseure a negociar. És l'única forma en què s'han parat agressions com recentment a HP o Atos.

Coordinadora d'Informàtica de la CGT
http://cgtinformatica.org
https://twitter.com/informatica_cgt

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció