La reforma del mercat de treball afecta especialment les dones

Les dones estan més
afectades perquè són més
precàries, fan les feines
menys valorades socialment
i amb salaris més baixos.

S'ha de dir ben alt i ben clar: les
Reformes Laborals dels darrers
dos anys s’han fet també contra
les dones, víctimes de les bombes socials
que han representat dues grans Reformes
Laborals, més una de la Seguretat
Social i una de Negociació Col·lectiva.

Des que Rodríguez Zapatero va pujar
a l’estrada del Congrés de Madrid,
aquell fatídic maig de 2010, i va iniciar
aquesta orgia de retallades que amb
tanta alegria continua Rajoy, les dones
n’estan afectades com la resta de treballadors,
però una mica més. Els afecten,
com al conjunt de la ciutadania, les espectaculars
reduccions de les indemnitzacions
per acomiadament (que s’han
reduït a la meitat en els darrers 30
anys), i també les flamants noves possibilitats
de modificació del contracte que
es posa en mans de la patronal, que pot
de forma unilateral i arbitrària reduir
salaris, canviar torns de treball o enviar-
te a treballar a Badajoz, amb simples
al·legacions de disminució d’ingressos
(ull!, que ni tan sols és de baixada dels
beneficis).

També compartiran amb els seus
companys d’empresa els nous Convenis
Col·lectius, que ràpidament aniran disminuint
salaris i drets empesos per les
noves regles de joc, on l’empresari té la
paella pel mànec; i de ben segur patiran
conjuntament amb els homes el nou contracte
estrella, “l’indefinit de suport als
emprenedors”, encara més precari que
els temporals, i amb el qual se les podrà
acomiadar durant un llarg any sense al·
legar cap raó ni pagar un sol euro (i del
qual dir-ne indefinit sembla una simple
broma de mal gust).

Una afectació dura entre les dones
I és que les víctimes de les contínues reformes
tenen mil cares, però no podem
negar que sobretot són femenines. Per
ser les més precàries entre les precàries,
atenent a les feines menys valorades
socialment, i amb salaris més baixos. I
per haver comès el fatal delicte d’haver
cotitzat massa poc, dedicades com estan
a cuidar dels petits i dels grans, amb les
jornades laborals parcials i en els treballs
en negre.

En aquest context social, és evident
que les estudiades reformes dels tècnics
del Ministeri de Treball han causat i
causaran estralls especialment entre
les dones, i de ben segur que en són ben
conscients.

La llista és llarga, i va des de la limitació
de les polítiques de conciliació
laboral, com la lactància o la reducció de
jornada per guarda de fill menor, a les
reduccions de les pensions més baixes,
passant per la liberalització final dels
contractes a temps parcial, que resten
sota la lliure disposició d’hores de l’empresari.

Agressió contra tota la societat

En el fons, les polítiques laborals contra
les dones tenen en el gènere femení
les seves víctimes principals, però afecten
de ple tota la societat. Parteixen
d’una concepció neoliberal i economicista
del mercat de treball, on l’excepcional
gaudi de poder engendrar fills és
vist com una rèmora a la competitivitat
empresarial, i on les invisibles i invisibilitzades
feines de cuidar els nostres
fills i grans són castigades i perseguides
per heretgia contra la fe del mercat
competitiu.

L’objectiu no són doncs només les dones,
sinó desterrar de la vida dels i les
treballadores la possibilitat de conjugar
una feina digna amb la conciliació de la
vida personal, on poder gaudir dels fills i
dels pares, la vida social i col·lectiva, l’oci
i la cultura.

Les reformes laborals passades, i les
que vindran en els propers anys, ens volen
autòmats destinats a viure per treballar
llargues jornades laborals, deixant la
nostra salut física i mental en els altars
del lliure mercat, per finalment ofrenar
el fruit del nostre treball als déus financers.
Un destí que de ben segur ningú no
voldria per als seus fills i filles.

Principals afectacions de les
Reformes Laborals en les dones

- Restriccions en la reducció de
jornada per guarda de fill menor

No es podrà fer aquesta reducció de
jornada per guarda legal del fill faltant
uns dies complerts a la feina (per
exemple, no anant a treballar el dilluns
o divendres), sinó que la reducció ha
de ser obligatòriament d’unes hores
al dia (faltant una hora cada dia de
la setmana). Aquest dret, exercit de
forma quasi exclusiva per dones, també
es limita permetent que els Convenis
Col·lectius restringeixin encara més
com es pot fer reducció de jornada a
una empresa o sector concret.

- Derogació de les bonificacions per
contractar dones que han acabat
la maternitat o han gaudit d’una
excedència per cuidar fills

Les empreses no cotitzaran menys
per contractar les dones en aquesta
situació, tal com estava regulat
anteriorment, i es deixa de fomentar
el retorn a la vida laboral de les
mares treballadores.

- Reducció de la quantia mínima
de la jubilació

Des del proper 1 de gener de 2013
hi haurà pensions de jubilació que
poden estar per sota dels 600 euros
mensuals, el mínim fins ara de
la jubilació contributiva. La gran
majoria d’afectades seran dones.

- Reduccions de les pensions

La reforma de la Seguretat Social
vol disminuir un 20% les pírriques
pensions actuals, amb nous càlculs
de la jubilació i la invalidesa que
castiguen els que han cotitzat poc
i pocs anys. I entre ells són legió
les dones, moltes de les quals van
abandonar el mercat laboral per
cuidar dels fills, i avui sobreviuen amb
pensions que en el 58% dels casos no
superen els 600 euros mensuals.

- Limitacions en el permís de
lactància

No podran gaudir de la lactància
els dos progenitors alhora, mare
i pare, tal com permetia la llei
anteriorment.

- Modificació de la jornada diària
de la feina a temps parcial segons la
disposició unilateral de l’empresari

No és cap secret que les dones
representen prop d’un 80% de la feina
a temps parcial, contracte on abans
estaven prohibides les hores extres.
La situació ha canviat radicalment,
i ara en qualsevol contracte
parcial (encara que sigui del 99%
de la jornada) es poden fer hores
extraordinàries, sense previ avís. A
la pràctica significa la modificació de
la jornada diària a la lliure disposició
unilateral de l’empresari.

* Un article d'Àlex Tisminetzky,
advocat del Col·lectiu Ronda, publicat al núm. 124 de la revista "Carrer" de la FAVB