“La reforma laboral permet el parany dels ERO dirigits a que l’Estat pagui part del cost salarial”

Entrevista a Maria Amparo Ballester, Catedràtica de Dret del Treball en les Conclusions al XXII Congrés Estatal de Dret del Treball i de la Seguretat Social, en què participen els principals juristes especialitzats en aquesta matèria a l'Estat

Sens dubte, igual que la de l'anterior Govern, és una reforma profunda però també inútil perquè els canvis que requereix el nostre sistema no van en aquesta direcció. En aquest país la configuració davant la crisi es produeixen a força de desprendre de mà d'obra, el que provoca una situació de rotació contínua que no és sana, sinó tòxica. Davant d'això, en lloc d'actuar corregint i penalitzant la rotació, el que s'ha fet és afavorir-la. El fet d'atendre a una crisi i l'atur dient que abaratint l'acomiadament es va a contractar més, és una cosa que no és cert. No hi ha evidència científica que això hagi de passar i, tanmateix, es va a radicalitzar el defecte greu, que és la gran rotació de la força de treball.

Quines solucions proposa?

L'única possible és mantenir l'acomiadament sense causa en espais dissuasoris. És a dir, prosseguir amb les compensacions pel dany provocat en lloc d'abaratir la rescissió del contracte. D'aquesta manera, el que s'obliga és a utilitzar polítiques d'empresa i gestió de recursos humans saludables. És a dir, si l'acomiadament és car no hi ha més remei que formar, fidelitzar, motivar l'esforç, el que condueix a un empresariat de qualitat des del punt de vista de l'ocupació.

Però les empreses adverteixen que no poden sostenir l'actual nivell cost salarial ...

Per això està, dins de les mesures de flexibilitat interna, l'ajust salarial. Però no aquest ajust salarial tant sí que s'ha introduït en l'última reforma, clarament desproporcionat. El que cal fer és establir una sèrie de garanties davant els mecanismes de flexibilitat interna més perillosos. I l'ajust salarial és un mecanisme d'aquest tipus que ha de promocionar davant la flexibilitat externa però també és un dels més perillosos i per això s'han d'establir garanties. El que vull dir és que un procediment en el qual es facilita que qualsevol empresa pugui ajustar salaris, farà que una companyia competeixi amb les del costat en cost de mà d'obra a través de l'abaratiment dels sous, el que pot produir una guerra oberta. Evidentment, cal ajustar salaris però no a costa de tot, perquè això genera més mal que bé.

El que passa és que la reforma ha fet que els convenis sectorials i provincials estiguin en risc de defunció i que les condicions salarials es fixin únicament en l'àmbit empresarial, no?

Em temo que sí. La intenció d'aquesta reforma ha estat aquesta, reforçar el conveni d'empresa quan, en realitat, és l'establiment de condicions salarials a nivell sectorial el que comporta un benefici clar, que és la pacificació. Les empreses han de competir entre elles d'una altra manera, que ho facin en qualitat de servei o de producte però no en salaris perquè això és insà. Si el que es vol és fer que aquestes condicions salarials més o menys igualitàries es trenquin a nivell d'empresa, cal assegurar-se que això es porta a terme en companyies que efectivament es troben en una situació de crisi i que no s'està fent per competir amb la resta.

La reforma, a més, ha deixat de banda el paper de l'autoritat laboral en el control de mesures de flexibilitat ...

Això és. És molt important assegurar la intervenció de tercers que garanteixin l'interès públic laboral. Hi ha un interès que és la pacificació en àmbits sectorials i un altre que és l'interès d'evitar la rotació tòxica de mà d'obra. I això només es pot impedir permetent que intervinguin garants de l'interès públic. Estic d'acord que el mecanisme no s'ha de basar ja en l'autoritat laboral perquè no era operatiu però hi ha altres alternatives.

Quines?

Doncs aquelles proactives, mediadores o el que es prefereixi, però ha d'haver un control per part de tercers d'aquest tipus d'actuacions per garantir que, en moments de crisi, s'utilitzi la desvinculació salarial o l'acomiadament únicament com a última sortida.

Això significa que és possible que les empreses estiguin aprofitant la reforma per reduir el cost salarial utilitzant l'expedient de regulació de suspensió o reducció, de manera que estarien valent-se de la caixa única de la desocupació com a mitjà indirecte de fer front a aquest cost?

Sí, la reforma laboral permet el parany de que les empreses es serveixin de fons públics de l'Estat per a fins que no són els pretesos, com és pagar part del cost salarial. Aquests expedients de suspensió i de reducció que, com a mesura de flexibilitat interna són bons, estan subvencionats i els paguem tots. Si aquests mecanismes no s'usen com una tècnica de crisi sinó com de gestió ordinària, al final és la societat la que està sostenint tècniques tòxiques. Per això, insisteixo, hauria de ser obligatòria la intervenció d'un tercer que controli aquests processos i garanteixi que es manté l'interès públic.

Aquesta reforma portarà a Espanya a una situació econòmica pitjor?

Molt pitjor. Sincerament, crec que aquesta reforma no serveix per a res i està profundament ideologitzada. Cal ser conscient que serveix tan poc com reformes anteriors.

Veu indicis d'inconstitucionalitat en la reforma laboral?

Per descomptat. Veig clar que en l'arbitratge obligatori, el mecanisme de solució de la desvinculació en general establit en l'article 82.3 de l'Estatut dels Treballadors per als convenis estatutaris és un arbitratge obligatori públic i que a més resol un conflicte d'interessos, que és la inaplicació del règim salarial, la qual cosa no s'ajusta a dret. Una sentència del Tribunal Constitucional de l'any 1981 va considerar inconstitucional el contingut d'un reial decret que introduïa un arbitratge idèntic.

FONT: Noticias de Guipúzcoa