La Renda Bàsica de les iguals, una eina per a la transformació social
LA RENDA BÀSICA DE LES IGUALS, UNA EINA PER A LA TRANSFORMACIÓ SOCIAL
La CGT acorda assumir la Renda Bàsica de les Iguals com una eina vàlida per a la transformació social i el repartiment efectiu de la riquesa. Reivindiquem el dret a una renda suficient de subsistència per a totes les persones (per tant individual i universal), sense condicions (ni contrapartides) i en quantia suficient, de manera que permeti l'autonomia de les de baix. (Acords XVII Congrés Confederal de la CGT).
La RBis és una eina més dintre d'un llarg camí de lluites contra el capital protagonitzades des de baix, una proposta transformadora perquè trenca amb la lògica capitalista i porta l'empremta llibertària puix que busca eliminar la desigualtat com base per a una societat d'iguals, perquè distribueix la riquesa fora de les lògiques de l'ocupació i l'explotació, perquè estableix un recorregut basat en l'acció directa de qui patim al sistema i reclamem el dret a una vida digna i perquè s'organitza des de l'horitzontalitat i la recerca de solucions col·lectives a problemes individuals com mètode per a construir alternatives.
La Renda Bàsica de les Iguals (RBis), autonomia per a les de baix
- Es tracta d'un dret individual a diferència de la majoria de les ajudes que estan destinades a la unitat familiar. En aquest sentit està dirigida a l'emancipació de les persones, amb les seves necessàries implicacions en la igualtat de gènere o l'autonomia de la joventut.
- Parlem d'un dret universal puix que qualsevol persona que visqui en el lloc té dret a percebre-la, sense cap altra limitació. Aquesta condició ens iguala a totes respecte a aquest dret i facilita la tramitació de la RBis, eliminant burocràcia innecessària, la fiscalització de l'esfera privada per part dels serveis socials, la culpabilització de les persones aturades i la criminalització de la pobresa.
- És un dret incondicional que no requereix de cap requisit ni contraprestació, tampoc són necessàries la recerca activa d'ocupació i altres polítiques de ‘reinserció’ destinades a exercir de contenció social i situar a les persones empobrides com objecte d'intervenció de l'Estat i el capital.
- L'import és el suficient per a satisfer les necessitats bàsiques i es fixa en l'equivalent al llindar de la pobresa (calculat com el 50% de la renda per càpita). La RBis ha de ser una quantitat suficient per a no haver de tornar al mercat de l'ocupació, parlem del treball productiu en mans de l'Estat o la patronal, a l'ocupació que no es destina a sostenir la vida o avançar cap al benestar del conjunt de la societat, sinó al lucre o el control social. Partim de la base, des d'una concepció clarament llibertària, que tota persona al llarg de la seva vida, de forma natural i lliure aporta a la societat, cures, reproducció de la vida, amistat, suport mutu. Si a més té els recursos suficients per a viure dignament, podrà contribuir a la comunitat amb treball creatiu, la reconstrucció dels llaços comunitaris. El posar en comú sens dubte donarà l'autonomia necessària per a construir processos socials de sortida del sistema, d'emancipació enfront de l'Estat.
Fons de la Renda Bàsica.
El fons es nodreix de les aportacions individuals de totes les persones que conviuen en el mateix barri o poble. La quantitat que cada persona aporta al fons és d'un 20% del que li correspon, el 80% ho percep la persona inicialment amb tendència a arribar a zero. El Fons de la Renda Bàsica s'autogestiona des del barri, veïnat o poble a través de les assemblees de veïns i veïnes per a cobrir les necessitats col·lectives, parlaem d'aplicar la democràcia directa en la presa de decisions que afecten a la comunitat. El model proposa que en fases successives el percentatge col·lectiu s'incrementi fins a arribar al 100%, moment que la riquesa produïda en el territori seria de propietat comunal i autogestionada per l'assemblea.
La RBis neix de baix per a les de baix com una eina més de lluita social. La Renda Bàsica de les Iguals, és sobretot, una eina que pot possibilitar l'autonomia de les gents de baix, autonomia per a experimentar noves formes individuals i col·lectives de viure sense la necessitat de ser explotades per un règim que tendeix a la plena precarietat laboral i existencial, a més trenca amb l'exclusió social i l'exèrcit de reserva, redundant en necessària millora i poder de negociació de la gent front en les relacions laborals. Aquesta autonomia ens permetria decidir si és necessari (ètic, sostenible...) o no anar a treballar en la construcció de pantans, d'automòbils, d'aeroports, d'armament, etc, és per això que parlem d'incondicional pel que fa a l'Estat i les seves ‘polítiques d'inclusió’. Sobre el que és convenient aportar, ho discutirem i debatrem, des de la pedagogia, des de la llibertat i no des de la imposició de l'estat i del capital, és a dir, analitzant des de la base de la societat, amb la gent, quins són les necessitats i els recursos disponibles.
Per què la Renda Bàsica de les Iguals?
La crisi ha accentuat l'explotació, totes les mesures, lleis i reformes estan encaminades a traspassar rendes del treball al capital, a través del benefici empresarial, la privatització del públic i del sistema financer, devoradors incansables de recursos amb la complicitat de l'Estat.
L'ocupació es planteja com un problema irresoluble des de l'òptica capitalista, el propi sistema sembla incapaç d'absorbir més mà d'obra, mentre urgeix un debat seriós sobre el mite del creixement i la importància de reduir dràsticament la producció industrial, particularment la més contaminant, innecessària o perjudicial per al sosteniment de la vida, parlem de milions de llocs de treball inútils i de la impossibilitat manifesta d'arribar a la plena ocupació.
D'altra banda el treball és una realitat diversa, en absolut unívoca: enfront de la concepció de la primacia del treball remunerat (o ocupació), trobem moltes altres realitats considerables com treball, sobre les quals destaca el que algunes autores agrupen sota el nom de “treballs de cures”, majoritàriament realitzats per dones. Aquest treball, com la resta de treballs considerats ‘no productius’ pel sistema, no reben una contrapartida en forma de salari, a pesar que sense ells no es reproduiria la mà d'obra que requereixen i sostenen al capitalisme i a l'Estat, o com diria Kropotkin, el treball individual és la conseqüència dels treballs anteriors i presents de tota la societat.
Per a Bakunin, vendre la força de treball no és una transacció lliure. Les persones hem d'assolir l'autonomia del capital. Les que viuen de la seva capacitat d'oferir força de treball han de deixar de dependre d'aquelles que viuen de la força de treball de les altres. Mentre una minoria sigui a qui se li atorgui la capacitat de crear ocupació i, d'aquesta manera, controlar la renda que arriba a la gent, no hi haurà possibilitat d'assolir la millora de vida de la immensa majoria de persones.
En el capitalisme seguir demanant treball (assalariat) o ocupació és continuar depenent de la minoria de privilegiats que viuen a costa de l'explotació de les altres. Si volem avançar en la justícia social i la llibertat de les persones hem de pensar en mecanismes de distribució de la riquesa que no depenguin del mercat de treball, que no depenguin de cap mercat.
Exigim un dret (la RBis) que ha de finançar-se a través d'impostos sobre el benefici del capital i el lucre i així acabar amb l'acumulació capitalista.
Confederació General del Treball - CGT
Secretaria d'Acció Social
http://www.cgt.org.es/noticias-cgt/noticias-cgt/la-renta-basica-de-las-iguales-una-herramienta-para-la-transformacion-soci