La repressió de la marxa del 12 de febrer no frena a l’oposició algeriana. Convocatòria d’una nova marxa el 19 de febrer a Alger

Repressió de la marxa del 12 de febrer a Alger

La repressió de la marxa va estar minuciosament preparada. En primer lloc, va començar amb una onada de detencions preventives de dirigents de les organitzacions convocants, segons s'anaven aproximant a la Plaça 1r de Maig, lloc de la convocatòria. Els furgons de la policia van resultar insuficients per a dur als centenars de manifestants cap a les comissaries de policia. Dirigents del CLA, de SATEF, de SNAPAP, de les seccions CNES (sindicats autònoms), militants de SOS Desapareguts i del Col·lectiu Algèria pacífic, de la Lliga Algeriana de defensa dels drets humans, de RCD, d'associacions de dones i de víctimes del terrorisme, periodistes, joves de col·lectius de desocupats, van ser detinguts per a tractar d'escapçar la manifestació. Després de ser retinguts diverses hores, totes van ser posades en llibertat.

Al costat de les detencions, el poder va orquestrar un veritable desplegament del terror. La ciutat d'Alger va sofrir des del divendres 11 un autèntic desplegament de les forces repressives. El Ministeri de l'Interior va requisar autobusos civils per a traslladar als seus agents perquè els seus propis vehicles no eren suficients. Uns 30.000 policies i gendarmes van ocupar militarment la ciutat: Regiments de la unitat republicana de seguretat ocupaven la plaça del 1r de maig, mentre altres unitats (amb furgons cel·lulars, camions amb mànegues, camions lleva neu, camions espolons, furgons, vehicles 4x4 i altres) pràcticament voltaven tots els eixos que conduïen a la plaça. Brigades d'intervenció van formar dobles barreres insuperables. Policies de paisà pertot arreu. Es va paralitzar la circulació d'autobusos, dels trens de rodalia, tot just circulaven taxis i nombrosos carrers van quedar tallades al tràfic per a impedir als convocats acudir al lloc de la cita.

El desplegament policial ha estat impressionant, tota una exhibició de material antidisturbis (comprat a la UE): porres, escuts, llançagranades lacrimògenes, fusells de boles de goma, armes lleugeres dissimulades, tanquetes… Helicòpters vigilaven des de l'aire els moviments dels manifestants. Tot el trajecte des de la Plaça 1r de Maig fins a la Plaça dels Màrtirs, al costat de la kasba, estava ocupat per les forces repressives, que tallaven els carrers d'accés amb filats i barreres. Un paisatge similar al de la “Batalla d'Alger”, aquesta vegada l'exèrcit i la policia algeriana contra el seu poble. Malgrat tot, unes 10.000 persones van participar en la marxa, arribant unes 3.000 a realitzar una concentració en la plaça 1r de Maig.

Repressió en altres ciutats

A Orà també la policia va impedir la concentració anunciada amb tàctiques similars: detenció d'unes 70 persones, lligades a les organitzacions convocants, a la Coordinació Nacional pel canvi i la democràcia. El mateix va passar a Anaba, Bejaia o Constantina, on s'havien convocat concentracions També en aquesta setmana centenars de desocupats en la regió de la Kabilia i Anaba, en l'extrem oriental del país, han tallat carreteres i s'han enfrontat amb les forces policials en demanda de llocs de treball.

Nova convocatòria per al 19 de febrer

Reunida el diumenge 13, la Coordinació nacional pel canvi i la democràcia, després de valorar positivament la marxa del dia 12, ha decidit organitzar una nova marxa dissabte que ve 19 a Alger, tornant a desafiar la prohibició de manifestacions a Alger, en el marc de l'estat d'urgència declarat des de 1992 i reforçat en la capital en 2001.

La CNCD, sorgida a iniciativa del sindicalisme autònom, va sorgir a la calor de les revoltes juvenils de primers de gener, que van causar diversos morts, més de 800 ferits i unes 1.200 detencions, reagrupant a sindicats, defensors de drets humans i de desapareguts, associacions de barris, de joves de dones, partits…, amb objectius senzills i clars: el canvi i la democràcia, l'aixecament de l'estat d'urgència, l'alliberament dels presos de les revoltes, una Algèria democràtica i social, obertura dels camps polític i mediàtic, i treball i justícia social.

* Equip de treball per al nord d'Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT