La revista de la CUP de Vilanova entrevista a Juanan Sánchez, Secretari d’Acció Sindical de CGT Catalunya

ENTREVISTA A JUANAN, PRESIDENT DEL COMITÈ D'EMPRESA DE MAHLE I SECRETARI D'ACCIÓ SINDICAL DE CATALUNYA DE LA CGT

Juanan Sánchez té 41 anys i és veí del Llimonet. Treballa a Mahle des de 1998 i, des d’aquell mateix any, milita de la CGT. Actualment és president del Comitè d’Empresa de Mahle i secretari d’Acció Sindical de Catalunya de la CGT. Amb ell, volem parlar de la vaga general convocada per al 29 de setembre.

- Juanan, per què, la vaga?

Evidentment, els motius principals de la vaga són la reforma laboral aprovada pel Govern i les retallades socials que en deriven (pensions, xec nadó, etc). De tota manera, anant una mica més enllà, la vaga es justifica per la progressiva pèrdua de drets guanyats amb molt esforç pels treballadors i les treballadores; aquesta és una tendència que no es pot acceptar. No pot ser que la solució de la crisi hagi de venir per aquesta banda.

- A nivell pràctic, com afectarà les nostres vides aquesta reforma laboral?

Ens afectarà en tots els aspectes: la reforma laboral es refereix, evidentment, a qüestions de feina, però és precisament de la feina, que vivim! Les retallades de sous, les facilitats per a l’acomiadament i, per tant, la pèrdua d’estabilitat laboral, provocaran pors: sempre estarem en perill de quedar-nos sense feina o de treballar en pitjors condicions. Aquesta pèrdua gradual de drets que teníem afectarà per força les nostres vides. S’ha de tenir en compte que es tracta de la reforma laboral més forta des que vivim en democràcia. Representa tornar quaranta anys enrere.

- En els últims dos anys, hi va hagut greus conflictes laborals a Mahle, Prysmian, Componentes i d’altres. S’han acabat els acomiadaments o tornaran?

Els acomiadaments continuaran però sense ser massius. La situació encara no és clara i aquesta reforma laboral no ens ajudarà. Els canvis permetran acomiadar la gent amb més antiguitat i amb més consciència i substituir-los per gent jove que treballaran en precari, que és justament el contrari del que ens volen vendre amb la reforma.

- La CGT és una alternativa als dos sindicants dominants. Què us fa diferents? Quina és la vostra presència a la comarca?

CCOO i UGT són dos sindicats molt i molt grans que, gràcies a les subvencions, han arribat a funcionar com una gran empresa. Per a la CGT és molt difícil trencar el seu domini, fruit d’una dinàmica de molts anys. A la CGT treballem només a partir de les quotes dels nostres afiliats; renunciem a les subvencions i això ens fa més fràgils però també més lliures, no estem lligats a ningú. Això sí, la nostra dedicació, que –a diferència dels altres sindicats- és voluntària, ha de ser molt més gran. És evident que aquestes diferències de funcionament han d’afectar per força la nostra presència; al costat d’aquests dos, som un sindicat molt petit. Els nostres nivells de representació a la comarca del Garraf estan a la mitjana de la resta del país.

- A la comarca del Garraf hi ha un 15% d’atur. Què ens espera per als propers anys? Com veus la situació?

Penso que, tot i que la caiguda forta de l’ocupació ja ha passat, la crisi trigarà anys a solucionar-se i hi haurà encara un goteig, s’aniran perdent llocs de treball. Segurament, l’economia s’estabilitzarà però els treballadors i les treballadores trigarem molt a notar-ho. En el cas de Vilanova, s’ha perdut gairebé tota la indústria i serà molt difícil que s’arribi a recuperar. La ciutat industrial que era Vilanova s’ha convertit en una ciutat de serveis.

>>> Entrevista publicada a La Busca Digital, revista de la CUP de Vilanova.