La salut pública en perill: l’Institut Català de la Salut pot desaparèixer? SANITÀRIES EN LLUITA
La nova estratègia de la consellera Olga Pané, guiada per aquells que s'encarreguen de "tallar caps", ha posat sobre la taula de l'atenció primària una proposta que, tot i semblar atractiva, amaga un veritable perill: la privatització encoberta del sistema sanitari públic. Parlem dels nous CSIR, una modalitat que recorda massa a les EBA (Entitats de Base Associativa), un model de gestió privada dins del sistema sanitari. Aquesta iniciativa no és res més que un pas més cap a la mercantilització de la sanitat, convertint-la en un negoci on el benefici prima sobre el dret universal a la salut.
Aquest divendres, els equips d'atenció primària (EAP) seran cridats a decidir si volen participar en aquest projecte. Ara bé, la veritable pregunta és: volem una sanitat pública forta i equitativa o estem disposats a cedir davant d'un model que només generarà més precarietat per als professionals i menys qualitat assistencial per als pacients? La resposta hauria de ser clara: hem de lluitar perquè ningú vulgui participar en aquesta estratègia de desmantellament encobert.
El debat no hauria de centrar-se en si volem o no més diners, sinó en la necessitat d'obtenir més professionals, un millor reconeixement i un suport real a l'atenció primària des de projectes públics amb instauració pública. L'actualització de l'AP no ha de passar per l'autogestió dels equips, que en realitat implica privatitzar serveis i augmentar la càrrega de treball sense una retribució adequada. Sinó que ha de formar part d'una reglamentació clara i equitativa que garanteixi el reconeixement professional per a tots.
En comptes d'experimentar amb nous models que posen en risc la sanitat pública, s'haurien d'invertir recursos en la consolidació i millora de les estructures actuals. A més, és imprescindible que aquestes reformes es duguin a terme amb la participació real dels professionals i no a costa seva. No podem permetre que el sistema sanitari es converteixi en un mercat on els treballadors siguin explotats i les decisions siguin preses per directius sense cap experiència assistencial.
A nivell laboral, aquesta estratègia ja està tenint impactes preocupants, com la mobilitat forçosa entre serveis i la precarització de les condicions de treball. Amb la implantació del sistema "lliscant", ja s'està experimentant un control abusiu sobre els horaris dels treballadors, eliminant qualsevol estabilitat i fent que els contractes siguin una eina de manipulació per part de la gestió.
El Parlament ha votat recentment a favor de blindar el sistema sanitari públic contra qualsevol intent d'introduir copagaments. No obstant això, aquestes mateixes institucions estan promovent el model CAIROS i els CSIR, obrint la porta a una mercantilització encoberta. Aquesta estratègia fa que siguin les mateixes direccions dels EAP qui es vegin forçades a assumir la despesa i gestionar la precarietat, desviant la responsabilitat que hauria de recaure en els polítics.
NOTA: en aquesta proposta denominada Cairos, la Consellera etiqueta a agents socials, pacients, professionals i ciutadania com a "barreres i resistències". I als pacients com a "clients". La ciutadania necessita una sanitat de gestió, provisió i titularitat 100% pública, i així s'ha de mantenir.
Totes les mesures proposades per millorar l'atenció primària poden i han de ser instaurades des de l'ICS, sense necessitat d'experiments privatitzadors. La remodelació del sistema ha de ser participativa i equitativa, garantint un futur digne per als treballadors i un servei de qualitat per a la ciutadania. No podem permetre que la sanitat es converteixi en un laboratori d'experiments econòmics on els diners es malgasten i els pacients i professionals en pateixin les conseqüències.
Ara més que mai, és imprescindible aixecar la veu contra aquesta estratègia i defensar un sistema sanitari públic fort, just i accessible per a tothom. La salut no és un negoci: és un dret fonamental que no podem deixar en mans de l'especulació.
