CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La sanitat empitjora

Dijous, 31 juliol, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

IMG_0001-2-2.jpg

Fa poques setmanes, l'Hospital de la Vall d'Hebron signava un acord per cedir el servei de bugaderia a una empresa privada. Una mesura que s'afegia a l'adoptada per altres centres de la xarxa sanitària pública catalana, que durant els últims anys, han privatitzat els serveis de neteja, els bancs de sang, les zones d'aparcament o altres àrees de la seva competència. És el cas del Servei d'Anàlisis Clíniques (laboratori) de l'Hospital de Terrassa, que el 27 de setembre de 2007 va ser externalitzat per passar a les mans del Grup Mútua de Terrassa.


Sempre amb el pretext de la manca d'inversions, els hospitals han pres aquestes decisions malgrat el rebuig dels comitès d'empresa, la majoria dels quals critiquen que la sanitat catalana s'està convertint en un gran negoci i accentua aquella precarietat que la llei aprovada pel Govern d'Entesa l'any passat, coneguda amb el sobrenom de "reforma sanitària", havia de resoldre.

"No pot ser que l'objectiu de la sanitat sigui l'obtenció empresarial de beneficis, quan per damunt de tot ha de ser un dret efectiu, gratuït i de qualitat per a tothom". Així s'expressa Comissions Obreres en un comunicat on alerta que, amb aquestes absorcions, s'estan perdent diners públics i l'atenció necessària als pacients. Circumstància a la qual també ha fet referència el delegat de la CGT a l'Hospital Clínic de Barcelona, per a qui "l'abaratiment dels costos i la manca de condicions per atendre degudament els pacients han posat fi a l'empatia vers el malalt, alhora que el tracte professional s'ha imposat al familiar". Segons la CGT, aquesta precarització afecta prop d'un 30% dels 40.000 interins i eventuals que treballen a la sanitat pública.

Salut deteriorada

Per a les organitzacions sindicals, la manca de finançament ha repercutit en uns salaris paupèrrims, però també que s'amortitzin tres de cada quatre places i que es prioritzi l'augment de la "productivitat" a canvi de cobrar incentius per objectius. Un fet -diuen- que malbarata un servei tan fonamental per a les persones.

Això s'exemplifica en situacions tan injustes com el fet que moltes auxiliars i infermeres, malgrat el sou base tan miserable que perceben, "busquin garantir, per deontologia professional, la seguretat dels pacients quedant-se fora de la seva jornada laboral, fent així una pila d'hores que no els és reconeguda, retribuïda ni recompensada de cap manera".

Aquesta situació ha avivat la polèmica en hospitals tan importants com el Joan XXIII de Tarragona, finalment resolta després del compromís de l'Institut Català de la Salut (ICS) d'ampliar el nombre de places indefinides, o al mateix Clínic de Barcelona, on la CGT ha tornat a mobilitzar-se per denunciar que les càrregues de treball "resulten totalment abusives per als treballadors i comporten un risc evident per a la salut dels pacients".

Per corregir la deriva privatitzadora de l'ICS, amb els consegüents dèficits que està comportant amb vista a garantir un sistema públic de qualitat, els sindicats proposen diverses mesures urgents. Tant destinades a permetre un exercici professional òptim, en condicions i homologable amb Europa, com a facilitar que el conjunt de disciplines que intervenen en el sistema sanitari siguin reconegudes degudament.

Quant a mesures laborals, això significa l'increment del sou base per als facultatius i la resta del personal, l'equiparació dels complements variables (avui exclosos per alguns empleats), així com la retribució de les hores extres que realitzen moltes infermeres. Aspectes que s'han d'afegir a la transparència de les borses de treball -evitant l'arbitrarietat actual- i l'increment pressupostari perquè els centres no hagin d'externalitzar els seus serveis. Exigències d'un guió que el Govern català va adoptar però que han quedat en estat precari.

ICS: 25 anys d'una malaltia crònica

L'Institut Català de la Salut (ICS), el proveïdor públic de serveis sanitaris més gran de Catalunya, compleix 25 anys gestionant 8 hospitals (32% dels llits hospitalaris públics), 274 equips d'atenció primària, 35 centres d'atenció urgent, 35 d'atenció a la salut sexual i reproductiva, 18 serveis de rehabilitació i 8 centres de salut mental, entre altres infraestructures.

Un desplegament de mitjans del qual s'ha anat perdent la gestió d'ençà que, sota el govern de Jordi Pujol, es van iniciar les primeres privatitzacions malgrat un estudi encarregat pel mateix Executiu en què s'advertia que "la gestió d'aquests consorcis per entitats privades perjudica la qualitat d'atenció a la ciutadania".

Avui, i amb un pressupost anual de 2.642 milions d'euros i una plantilla de 40.000 professionals que atén sis milions d'usuaris, l'ICS no ha parat d'externalitzar una part dels seus serveis. Amb la reconversió com a empresa pública arran de la reforma aprovada l'any passat, aquest ens continua patint la mala planificació davant la nova realitat demogràfica i, sobretot, la històrica manca d'un sistema de finançament just per a Catalunya.

Article d'Àlex Romaguera publicat al número 884 del setmanari El Triangle

Fotografia: Amb motiu del 25è aniversari de l'Institut Català de la Salut, la CGT s'ha mobilitzat de nou en demanda de millores salarials per al personal sanitari.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció