La sinistralitat laboral continua augmentant a Catalunya. No son xifres, son vides.

Les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat confirmen una realitat alarmant. El 2025 es tanca com un any negre amb 109 morts de treballadors, un increment del 23,8% respecte a l’any anterior, la xifra més alta des del 2011.

La sinistralitat laboral ha experimentat un increment del 23,8% a Catalunya el 2025 en comparació amb el 2024. Durant l’any 2025 s’han registrat 206.334 accidents de treball, sumant els produïts en jornada, in itinere i sense baixa.

Del total de víctimes, 85 van perdre la vida durant la jornada laboral, un 28,7% més. Les que van morir en el trajecte d’anada o tornada a la feina van ser 24, un 9% més que l’any anterior.109 en total.

Per províncies, Barcelona va acumular gairebé el 65% del total, amb 55 morts, seguida de Lleida (11), Girona (10) i Tarragona (9)

Pel que fa a la sinistralitat per sectors, la situació és especialment preocupant a la construcció, on els accidents mortals en jornada han augmentat un 140%, i a la indústria, amb un increment del 60%.

Pel que fa a la tipologia de sinistre, destaquen els accidents traumàtics com ara caigudes en altura, atrapaments, aixafaments o contactes elèctrics, entre d’altres, que sumen 44 morts i un increment del 69,23%. Els accidents no traumàtics, com infarts o ictus, també creixen, fins als 35 casos (+16,67%).

Les principals causes de les morts per accident laboral no canvien: infarts i vessaments cerebrals, accidents de trànsit, accidents in itinere, caigudes en altura, atrapaments, aixafaments i cops. Això demostra que els incompliments en matèria preventiva també es mantenen, i que la precarietat continua provocant morts.

És una realitat que les persones treballadores pateixen les conseqüències d’una deficient gestió dels riscos.

Cal prestar atenció urgent als greus problemes de salut psicològica de la classe treballadora derivats de la feina com l’estrès laboral, les tensions, la pressió de temps i les altes càrregues de treball, ja que cada dia estan costant més vides. Recordem l’obligació de prevenir i gestionar els riscos psicosocials i organitzatius a les empreses. Cal avaluar-los com qualsevol altre risc i aplicar les mesures preventives corresponents, així com disposar de protocols d’assetjament laboral adaptats a la realitat de cada empresa.

CGT continuem reivindicant una major dotació de mitjans humans i materials a la Inspecció de Treball i als organismes competents per facilitar la vigilància del compliment de la normativa.

La Generalitat pretén afrontar aquesta sinistralitat amb mesures insòlites: patronal i delegats de PRL a parelles (com la Guàrdia Civil) per desplegar un Pla de Xoc que hauria de fer Inspecció de Treball.

El conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha anunciat aquest dilluns que el Govern prepara un pla de xoc contra la sinistralitat amb determinats agents socials (tenim curiositat de saber quins).

Anuncia que crearà un cos de delegats de prevenció de riscos laborals format per membres dels sindicats i les patronals per lluitar contra la xacra dels accidents de treball. En una primera fase del pla pilot, el cos tindrà 12 membres. Els tècnics treballaran en parelles i amb un pla de treball que inclou els sectors amb sinistralitat més alta i l’objectiu és fer visites a 1.080 empreses en un any.

Parlem clar, crear un cos de 12 persones per afrontar una sinistralitat estructural que afecta milers d’empreses i centenars de milers de treballadors és, senzillament, ridícul. Visitar 1.080 empreses en un any pot semblar una xifra grossa sobre el paper, però en el context del teixit empresarial català és una gota en un oceà, especialment en sectors com la construcció, la indústria o el transport, on la mortalitat s’ha disparat. El desajust entre la magnitud del problema i els recursos anunciats és escandalós.

Encara més preocupant és la composició del cos: membres de sindicats i patronals treballant plegats en un mateix dispositiu operatiu. Les patronals inspeccionant, en la pràctica, les pròpies empreses? Això no és control independent, és un conflicte d’interessos en potència. Ja s’ha vist en altres crisis recents com determinades organitzacions empresarials han tendit a traslladar els costos i les responsabilitats a la classe treballadora, sense anar més lluny durant la recent crisis del sector transport.

La prevenció de riscos laborals requereix independència tècnica real, reforç contundent de la Inspecció de Treball, capacitat sancionadora efectiva i recursos estructurals. 

I aquí hi ha la pregunta clau per al Govern: quin serà el marge real d’actuació d’aquest cos? Tindran capacitat legal per aixecar actes, paralitzar activitats perilloses o proposar sancions? O seran simples figures consultives, sense poder coercitiu, que visitaran empreses per “sensibilitzar”? Si és la segona opció, no estem davant d’un pla de xoc...

Quan la mortalitat laboral augmenta, calen decisions valentes: més inspectors, més sancions exemplars, tolerància zero amb els incompliments i intervenció prioritària als sectors amb més morts. Tot el que no sigui això corre el risc de convertir-se en un pedaç polític davant un problema greu.

Les inspeccions reglamentàries i les sancions són l’única forma de pressió efectiva, i han de ser elevades perquè es posa en risc la vida d’una persona.