CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“La tragedia del copyright “, un llibre sobre el bé comú, la propietat intel·lectual i la crisi de la indústria cultural

Dimarts, 26 novembre, 2013

La tragedia del copyright
Bien común, propiedad intelectual y crisis de la industria cultural

Igor Sádaba, Mario Domínguez, Jaron Rowan, Rubén Martínez i ZEMOS98

Virus editorial, 2013, 152 pàg.

Els representants de les grans corporacions i de les indústries culturals parlen del model comercial, que durant l'últim segle ha hegemonitzat les formes de producció intel·lectual i creació cultural, com si es tractés d'un ecosistema tancat que hauria arribat als nostres dies de forma harmònica i desconflictivizada. Segons aquesta lectura, aquest suposat ordre natural, basat en els títols de propietat sobre obres fruit de processos creatius i d'investigació, es veuria avui amenaçat per la irrupció d'internet i de la cultura de la descàrrega i l'intercanvi associada a aquesta.

Però, com mostra La tragedia del copyright, aquest ha estat sempre un terreny de conflicte que afecta a béns comuns en camps tan diversos com la ciència, l'agricultura, la producció artística o la cultura popular. La història del copyright i dels drets d'autor està estretament associada als processos de desposesió, apropiació, privatització i comercialització del coneixement i la cultura, que han afectat tant a la saviesa ancestral de comunitats indígenes com a qui han dedicat la seva vida a la creació. L'interès per l'explotació comercial dels sabers ha estat en tensió permanent amb el domini públic, l'accés obert al coneixement i, en última instància, amb els models de cooperació no basats en la competència.

Aquesta lluita entre allò comú i la seva privatització es troba avui davant una crisi de model, conseqüència de diferents factors: el pas a un segon pla de la còpia física; la construcció d'estructures d'intercanvi no basades en la compra-venda; la dissolució dels vells rols comercials en un terreny en el qual un mateix subjecte pot crear, produir, distribuir o consumir; o la constitució de “empreses del procomú” que situen el coneixement entre els béns comuns i qüestionen el concepte mateix de propietat intel·lectual. Realitats que també intenten captar i de les quals s'intenten apropiar els aparells industrials però que, en qualsevol cas, dibuixen un nou terreny de joc i de conflicte.

*COPYLEFT DE VIRUS EDITORIAL:

http://www.viruseditorial.net/pdf/