“La Tramuntana”, la construcció de l’anarquia en català

Crònica d'una xerrada de Jordi Martí Font feta a Lleida en el marc de les jornades sobre "Qüestió nacional i anarquisme" que organitzà la CGT de Ponent l'any 2002.

Josep Llunas i Pujals (1852-1905) representa una forma de fer dins l’obrerisme, el catalanisme i l’anarquisme perfectament actual. Reusenc de naixença, emigra a Barcelona on aviat entra en els cercles progressistes de l’època, marcats per la diversitat de tendències i matisos ideològics, entre ells el catalanisme, i funda la revista d’expressió i crítica política “La Tramuntana”.

Situem-nos abans al catalanisme del XIX, que la història oficial identifica amb la Renaixença, per comprendre dins quin altre catalanisme s’insereix Josep Llunas. Ens trobem en l’època en què l’aristocràcia catalana, la mateixa que no havia dubtat en abandonar la llengua del país en el període anterior –la mal anomenada Decadència- necessita d’un Estat modern que els doti de les infraestructures bàsiques sobre les quals desenvolupar la seva activitat econòmica. Aquesta incipient burgesia aposta pel catalanisme com una via per pressionar a Madrid en defensa purament dels seus interessos de classe, de manera que el seu catalanisme –el que ha passat a la història- no va més enllà d’un folklorisme amb reminiscències medievals.

La cultura popular catalana, en canvi, seguí intacta durant la Decadència; doncs el poble, a diferència dels aristòcrates, seguí parlant i produint textos literaris en català. L’única cultura que entrà en decadència fou la cultura d’elit i, en conseqüència, aquesta és la única que renaix. Josep Llunas és un clar exponent de l’altra cultura catalana, la majoritària, la del poble, que no ha merescut ser dins els llibres d’Història. Ell prossegueix la tradició cultural catalana del XIX, consistent en anar de poble en poble contant històries de personatges diversos, des de les més satíriques fins a les més escatològiques, conformant un ric folklore popular no recollit per Amades.

Josep Llunas s’aparta per tant del catalanisme burgès i es reclama a si mateix catalanista, anarquista, obrer i lliurepensador. És el catalanisme popular de Llunas un dels denominadors comuns en la majoria de lliurepensadors catalans que en aquella època es relacionen entre sí sense prejudicis ni sectarismes, com ara Farga Pellicer, Anselmo Lorenzo o el mateix Llunas, tots ells actius en l’Acadèmia, una mena de centre cultural i de debat ideològic que hi havia a Barcelona, i que unia gent de totes les procedències polítiques possibles dins el progressisme (republicanes, anarquistes, etc). L’altre denominador comú dels cercles progressistes catalans del XIX és el seu anticlericalisme i Llunas ho posa clarament de manifest en els seus textos.

L’any 1881 crea “La Tramuntana”, una revista amb distribució a tot el Principat i part del País Valencià, que esdevé l’òrgan d’expressió no oficial del lliure pensament català. Hi escriuen, íntegrament en català, progressistes de totes les tendències sota la premissa bàsica de l’anticlericalisme. Llunas hi construeix un dels pensaments més coherents de l’anarquisme del XIX, essent dels primers teòrics sobre el col·lectivisme a nivell divulgatiu, i utilitzant l’humor més àcid com una eina de crítica a l’Església, l’Estat, l’Exèrcit i la burgesia. Aquestes connotacions humorístiques de “La Tramuntana” han servit als historiadors oficials per explicar-nos-la com una revista satírica i prou, quan és molt més que això.

A través de “La Tramuntana”, Josep Llunas posa de manifest un discurs polític que uneix catalanisme i anarquisme, com a contrapartida al catalanisme renaixent: “El catalanisme de tots aquells catòlics, apostòlics i carlins no consisteix en res més que confessar i predicar odi als castellans, cosa tan insensata i tan fora de lloc avui que precisament se vol portar la fraternitat humana més enllà de tota nacionalitat, que aquests catalanistes i tots els que s’inspiren en tan petitesa de mires, ells voldrien més que la independència de Catalunya, fer esclaus als catalans, subjectant-los al jou ignominiós del clericalisme i d’una aristocràcia estúpida i depravada.”

L’altra gran aportació de Josep Llunas és la seva defensa de la literatura obrerista com la forma que tindran els obrers catalans d’ocupar el lloc que els correspon. Desenvolupa la teoria que l’alta cultura ha de ser ocupada per intel·lectuals afins i a continuació per tothom, doncs per Llunas tothom està plenament capacitat per fer literatura. Ell reivindica que la cultura pertany a la majoria, al poble, i no es pot permetre que la burgesia dirigent posi tots els mitjans en recuperar una literatura medieval que no interessa a ningú.

I de la teoria a la pràctica: quan s’organitzen els primers Jocs Florals al Centre de cultura de Reus (la dreta il·lustrada), el propi Llunas hi vol participar amb una composició en prosa que finalment no és ni acceptada a concurs, per tractar-se d’un text en pro del col·lectivisme. No resignant-se, Llunas organitza el 1885 a Reus el I Certamen Socialista, uns jocs florals alternatius sobre temes que afecten la classe obrera. Es fan al Centre d’Amics de Reus i s’hi realitzen diferents actes, discursos polítics, lectures, i gairebé tothom qui hi participa en surt premiat, inclús Llunas amb la mateixa composició que havia estat rebutjada als Jocs Florals. Es va fer un II Certamen Socialista el 1887, consolidant Llunas la pràctica de la seva teoria sobre l’ocupació obrera de la cultura com a eina d’emancipació social, idea que, de formular-se avui dia, suposaria una revolució dins el món cultural català.

Una altra mostra de la posada en escena del projecte social de Llunas la trobem en el cicle de xerrades que, junt a Anselmo Lorenzo, van proposar-se de realitzar a l’Ateneu Barcelonès de l’època, lloc de reunió de la burgesia intel·lectual. Ambdós van exposar-hi el seu discurs social, que passava, com no, per l’eliminació de l’Església, fet que va provocar un encès debat entre els assistents que acabà amb l’expulsió de Llunas i Lorenzo de l’Ateneu. La crònica d’aquests fets la publica Llunas a “La Tramuntana” sota el títol de “A L’Ateneu dels Senyors” i ho exposa com l’exemple pràctic del seu teorema social, explicant als seus lectors què fou amb la idea d’ocupar l’espai cultural que els pertanyia com a classe, que van anar al centre cultural burgès.

En definitiva el pensament de Josep Llunas uneix revolució, nació i organització social, i troba la manera de difondre el seu missatge a través d’una revista, que avui dia seria comparable al Triangle, com a revista política que utilitza l’humor, amb les particularitats derivades de l’època que visqué Llunas, on la força de l’Església es trobava més explicitada dins la societat, qüestió del tot palesa a la revista.

Resum i transcripció: Esther Sancho.

http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/212252