CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La UE calla sobre els drets humans en el Magrib

Dilluns, 22 febrer, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Unió Europea anteposa els seus interessos de tipus comercial, econòmic o migratori a la defensa dels drets humans en el nord d'Àfrica.


Gladys Martínez - Diagonal núm. 118

En l'agenda de la presidència espanyola de la Unió Europea està prevista la celebració de la primera cimera Marroc-UE, que tindrà lloc a Granada els dies 7 i 8 de març, la negociació per a la signatura d'un Acord d'Associació Avançat amb Tunis i l'impuls de les relacions amb Mauritània. Els tres tenen en comú que són països del Magrib on es violen els drets humans, però també són tres països en els quals la UE té marcats interessos de tipus econòmic, geoestratègic, migratori, antiterrorista… i, en conseqüència, unes bones relacions amb els seus líders.

De fet, el 21 de desembre, Mauritània i la UE signaven una declaració per la qual normalitzaven completament la cooperació entre ambdues parts, suspesa després del cop d'estat a Mauritània el 2008, sense que sembli importar com va arribar al poder l'actual president, ni que es practiqui la tortura “de manera habitual i sistemàtica” i s'hagin reprimit manifestacions pacífiques, segons Amnistia Internacional (AI). Perquè la UE té un sucós acord en matèria de pesca, del que es beneficia de manera prioritària l'Estat espanyol, i acords per al control de la immigració.

Per la seva banda, el Marroc es va convertir el 2008 en el primer país a signar un Acord d'Associació Avançat, acord que es vol reforçar durant la presidència espanyola per a “ancorar encara més” les relacions, segons Moratinos. De nou, els interessos econòmics, migratoris i geoestratègics prevalen. Mentre, la repressió en els territoris ocupats saharauis s'incrementa, la llibertat d'expressió brilla per la seva absència (dos directors, un periodista i un caricaturista han estat condemnats en els últims mesos, tres periòdics multats, s'ha destruït el tiratge de dos periòdics i tancat altre) i la política antiterrorista s'utilitza per a reprimir a opositors.

Igual passa a Tunis, un vell mercat per a les empreses franceses i italianes i un prometedor mercat per a Espanya en el qual, segons denúncia AI, “les autoritats segueixen portant a terme arrests i detencions arbitraris, permeten la tortura i recorren a judicis sense les degudes garanties, tot això en nom de la lluita contra el terrorisme”, entre altres violacions que mai afecten a les relacions comercials amb Europa.

DIAGONAL ha entrevistat a tres representants d'organitzacions de drets humans d'aquests països del Magrib, convidats per Acsur-Las Segovias, per a obtenir un panorama de la situació en la zona.

* Mauritània, entre l'esclavitud i la lluita per la democràcia
www.diagonalperiodico.net/Mauritania-entre-la-esclavitud-y.html

* Tunis: la dictadura de Ben Alí
www.diagonalperiodico.net/Tunez-la-dictadura-de-Ben-Ali.html

* “El Marroc segueix regint-se per una Constitució de caràcter autocràtic”
www.diagonalperiodico.net/Marruecos-sigue-rigiendose-por-una.html

>>> Reproduïm aquesta última entrevista:

ENTREVISTA | ABDELHAMID AMINE, VICEPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ MARROQUINA DE DRETS HUMANS

“El Marroc segueix regint-se per una Constitució de caràcter autocràtic”

Amine és membre de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH), que compta amb 10.000 membres i està al capdavant de nombroses lluites al llarg del país. Abdelhamid Amine, lluitador pels drets humans marroquí, explica, fil per randa, la situació dels drets en el país.

Deu anys de Mohamed VI

“El nostre país ha conegut un progrés limitat i fràgil en matèria de drets humans. Hi ha hagut assoliments, però fonamentalment la situació no ha canviat. El país segueix regint-se per la Constitució de 1996, de l'època de Hassan II, i no es pot anar cap a un Estat de dret i una societat de ciutadania si ens basem en aquesta Constitució de caràcter autocràtic i semiteocràtic”.

Presos polítics

“El nombre de presoners polítics està augmentant de nou. Entre ells hi ha molts estudiants. Tenim també presoners polítics en relació amb el que anomenen la lluita antiterrorista: són centenars de presoners i la majoria no són terroristes, sinó presos d'opinió. També tenim nombrosos presos saharauis. I a la AMDH hem sofert la repressió i alguns dels nostres membres estan a la presó en relació amb el conflicte del Sàhara”.

Llibertat d'expressió

“En el Marroc tenim això que es diu els valors sagrats del regne, inscrits en la Constitució amb la divisa ‘déu, pàtria, rei’. Temes com la monarquia, la integritat territorial i la religió són tabú, i quan es toquen aquests temes hi ha risc de repressió. És el que passa amb la premsa independent al Marroc. Ara hi ha una veritable reculada en l'àmbit de la llibertat d'expressió i de premsa”.

Dones

“Encara que és cert que la nova llei de la família fa avanços en relació a l'antiga, està molt per darrere de les normes internacionals sobre igualtat entre home i dona. Segons un índex del Fòrum Econòmic Mundial, el Marroc ocupa el lloc 114 sobre 124 països”.

Drets econòmics

“Els drets econòmics, socials i culturals són ignorats. Ho constatem en relació al dret al treball. Hi ha molts desocupats, principalment entre els diplomats universitaris, que s'han organitzat en l'Associació Nacional de Diplomats Aturats del Marroc (ANDCM) i en altres grups i que es manifesten constantment pel dret al treball. El Marroc està classificat en el lloc 130 sobre 183 en l'índex de desenvolupament humà, i el 2005 estava en el lloc 123. Els ingressos dels marroquins són molt baixos, el que, juntament amb l'augment del cost de vida, fa que la gent visqui en una situació molt difícil. Per aquest motiu s'han creat coordinadores contra la vida cara i per a la defensa dels drets econòmics i socials en totes les ciutats del Marroc”.

Immigrants subsaharians

“La seva situació és catastròfica, perquè hi ha una connivència entre els governs europeus i el marroquí per a bloquejar als subsaharians al Marroc, i hi ha una externalització del tractament del problema de la immigració. Viuen una situació totalment infrahumana i són privats de tots els drets”.

Interessos europeus

“No creo que els drets humans siguin la prioritat d'Europa, perquè existeixen acords entre el Marroc i la UE i les clàusules sobre drets humans mai han estat posades en pràctica. El que preocupa és el lloc del Marroc en la lluita contra la immigració irregular, en la lluita antiterrorista… Europa subcontracta la repressió antiterrorista, però en el moviment pels drets humans pensem que la millor manera de lluitar contra el terrorisme –quan es tracta de terrorisme real, doncs s'acusa d'això als moviments de resistència– és el respecte de la democràcia, dels drets polítics i civils i sobretot dels drets econòmics, socials i culturals. D'altra banda, la conseqüència de l'acord de cooperació entre el Marroc i la UE ha estat el desmantellament del teixit econòmic marroquí, l'atur, el tancament d'empreses, perquè l'economia marroquina no pot resistir a la competència dels països europeus”.

Articles publicats al núm. 118 de la revista Diagonal

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print