L’única guerra a lluitar és la de classes

Les treballadores no serem carn de canó de les potències i empreses que s'enriqueixen amb les nostres morts

Un cop més ressonen tambors de guerra. Les empreses d’armes es preparen per guanyar milions i els estats encenen els discursos patriòtics. I un cop més, a la classe treballadora ens tocarà resistir contra la maquinaria bèlica. Nosaltres no guanyem mai cap guerra, ja que som qui hi posa els morts i el patiment, però quan la cosa s’acaba (si és que mai s’acaba), són les elits qui es reparteixen el botí, demanant-nos encara més sacrificis en nom de la “reconstrucció”, la “pàtria” o qualsevol altre invent que se’ls acudeixi.

Si no volem ser carn de canó dels estats que ens oprimeixen i de les empreses que ens exploten hem de tenir molt clar qui és el nostre enemic. Perquè la única guerra que hem de lluitar és la de classes.

Avui Ucraïna és notícia. Hi ho serà mentre interessi a qui ens governa. Quan ja no sigui rentable, passarà a ser un més dels tants conflictes oblidats ( Palestina, Yemen, Líbia...). Avui i sempre, tota la nostra solidaritat internacionalista amb els pobles de Rúsia i Ucraïna i amb els de la resta de països en conflicte pels interessos de les elits.