CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La vaga general del 29-S: un repte molt important que cal guanyar

Divendres, 17 setembre, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Com ja sabeu, el 29 de setembre hi ha convocada vaga general a nivell de tot l'Estat espanyol, els sindicats institucionals per un costat, i la CGT per l'altre amb convocatòria pròpia i diferenciada de la dels majoritaris, una vaga que arriba en un context de crisi molt greu i amb un fort component de pessimisme i resignació instal·lat en capes molt importants de la classe treballadora.

Des de CGT fa mesos que estem demanant la convocatòria d'una vaga general per tal de fer front a les mesures que govern i patronal estan portant a terme i que, afegides a l'actual context de crisi generada pel mateix sistema capitalista i els seus gestors, amb la banca i el sistema financer al capdavant, estan suposant greus retallades en els drets laborals i les prestacions socials, de greus conseqüències de cara al futur per a les condicions laborals de les noves fornades de persones que s'incorporen al món laboral.

Primer va ser el "decretazo" aprovat pel govern el passat mes de juny, amb retallades salarials als treballadors de l'administració pública i retallades socials diverses (congelació de les pensions, eliminació del xec-nadó, augment de l'IVA, reducció de prestacions a persones dependents, reducció de pressupostos públics, etc), quan en canvi, ni augmenta els impostos als rics, ni persegueix el frau fiscal i l'economia submergida, ni elimina els paradisos fiscals, ni exigeix responsabilitats als responsables de la crisi. I tot això en un context en què la despesa pública social de l'Estat espanyol és la més baixa de la zona euro. Per què no es busquen els ingressos allí on estan els diners en lloc de seguir robant als treballadors, a les treballadores i a les classes populars? Perquè es segueix regalant diners a la banca i els especuladors?

Després, a primers de setembre, s'ha aprovat la nova reforma laboral, que comporta: la rebaixa dels costos dels contractes; redueix notablement les indemnitzacions per acomiadament (les quals a més són pagades en part pel Fogasa, o sigui, entre tots); converteix l'acomiadament en quasi lliure i elimina en la pràctica el dret fonamental a la tutela judicial en els acomiadaments objectius; generalitza el Contracte de Foment a la Contractació Indefinida, el dels 33 dies, passant a ser el contracte ordinari mentre que el de 45 dies quedarà com una relíquia; suposa una privatització dels Serveis Públics d’Ocupació al facilitar-hi l’entrada de les ETT; flexibilitza les condicions de treball (horaris, jornada, funcionalitat, sistemes de torns i sistemes de retribució), eliminant el control administratiu i afeblint el control per part dels treballadors i treballadores de les condicions col·lectives; precaritza encara més la contractació juvenil; fa inservible la negociació col·lectiva al possibilitar que les empreses pactin modificacions de les condicions de treball substancials;...

I ara, el proper que volen aprovar és el “pensionazo”, un nou atac a les pensions que comportarà l'increment de l'edat de jubilació als 67 anys (en camí dels 70), considerar tota la vida laboral per a calcular la pensió a percebre, augmentar fins a 20-25 anys el nombre mínim d’anys cotitzats per a tenir dret a la pensió de jubilació, reduir i congelar les pensions,...

Aquesta vaga del 29-S arriba massa tard, a més en un context d'escepticisme generalitzat entre els treballadors i treballadores, la resignació sembla haver-se instal·lat amb força entre nosaltres i les persones treballadores han perdut empenta, ganes i confiança en la seva capacitat de canviar les coses, defensar els seus drets i fer front a les injustícies que estem patint.

Però hem de ser conscients, per responsabilitat i coherència, de que la vaga del 29-S és una oportunitat important de frenar les mesures que han aplicat (decretazo i reforma laboral) i les que volen aplicar properament (retallada de les pensions). Un fracàs en aquesta jornada de vaga encara donarà més ales al govern i la patronal per a seguir retallant drets i prestacions, flexibilitzant, desregulant i precaritzant encara més les condicions de treball, i per tant seguiran avançant en el camí d'aconseguir que l'acomiadament sigui pràcticament lliure i molt barat.

Qualsevol que hagi consultat informació sobre les mesures aprovades i les seves conseqüències i sobre la convocatòria de vaga del 29-S, hauria de copsar la gravetat del moment. Per tant, per ètica, per justícia social, per coherència, hem de fer tots els esforços possibles per aconseguir que la jornada del 29-S sigui un èxit de participació i forci al govern a retirar les mesures aprovades.

Hem de ser conscients de que ens hi juguem molt i de la responsabilitat que tots tenim de cara a canviar la situació actual. Nosaltres ho tenim molt clar: cal lluitar per a repartir el treball i la riquesa. No pot ser que per la voracitat dels mercats financers i pel desig de les patronals, les multinacionals i els grans empresaris de mantenir els seus nivells de beneficis, les classes populars en paguem els plats trencats i cada dia visquem i treballem en pitjors condicions.

En un context d'atur galopant i de greu crisi econòmica el que cal és treballar menys per a poder treballar tots, augmentar la despesa social, reforçar els serveis públics en lloc de privatitzar-los i que la riquesa generada pel nostre treball no serveixi només per omplir les butxaques d'especuladors, banquers i empresaris sinó per a revertir en serveis per a tota la societat i per a millorar el nivell de vida de la majoria de la població.

Joan M. Rosich, Coordinador de la revista Catalunya i Secretari General de la CGT Baix Camp

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció