La vaga general no és una anècdota, un pla de lluita des de la Universitat
El proper dimecres 14 de novembre estem cridats a una vaga general. A una protesta que sota diverses formes s’estendrà pels territoris de la Unió Europea, principalment del Sud. La convoquen diversos espais socials i organitzacions sindicals, entre ells la CGT.
Des de la secció sindical de la CGT a la UAB us emplacem a participar-hi, a fer-ho de manera activa i de la forma que considereu més oportuna, tot recordant que es tracta d’una vaga general.
Arribats aquí també volem introduir un recordatori o, millor, una crida a persistir en la defensa dels drets socials també l’endemà del dia 14 de novembre. Evidentment convé seguir fent-ho des d’una perspectiva global, la que ens agermana amb els sectors populars de la resta d’Europa i del món víctimes de l’espiral regressiva que imposen les polítiques neoliberals actuals.
Tot i reconèixer aquesta necessitat no volem, no obstant, perdre’ns en consignes de lluita exclusivament globals, sovint abstractes, on els espais de conflicte ens poden semblar distants, aliens al nostre dia a dia. L’endemà de la vaga general cal que seguim ferms en la resolució dels problemes que travessem dia a dia com a treballadors/es de la Universitat Autònoma de Barcelona, una institució que entenem que és i ha de continuar sent un servei públic al servei de la construcció d’una societat justa i lliure. I és en aquest camí on nosaltres, membres de la comunitat universitària, podem definir quin camí volem fer i quines fites ens atrevim a plantejar-nos.
Els propers mesos seran crucials per la UAB i la resta de les universitats i, en definitiva, el conjunt de l’educació pública. En aquest context, des de la CGT de la UAB plantegem que cal definir com a eixos d’una mobilització sostinguda, tant a nivell de la nostra universitat com de la resta, els següents punts:
1- La defensa inequívoca dels llocs de treball que, entre d’altres aspectes, passa pel compromís del nostre equip de govern de no aplicar les mesures que faciliten els acomiadaments e les administracions públiques (especialment les exposades en el Reial Decret 1483/2012 de 29 d’octubre) ni continuar el procés de no renovació de contractes temporals especialment traumàtic durant els darrers dos cursos.
2- La defensa inequívoca de la legalitat de les formes contractuals a la UAB,
defugint la utilització fraudulenta de contractes d’obra i servei (com testimonien diverses sentències judicials molt recents) pel PAS, contractes postdoctorals per a antics lectors/es i investigadors/es Ramón y Cajal, per exemple.
3- La defensa inequívoca de les càrregues laborals pactades en els diferents
convenis col·lectius i espais de negociació sindical. En el cas del decret Wert, la implementació dels beneficis que pot suposar per a determinats sectors del PDI s’ha de fer sense prejudici per a la resta de sectors.
4- La defensa inequívoca de l’oferta acadèmica de la UAB, que ha de ser entesa com un servei públic i no regir-se exclusivament per criteris de mercat, amb una aturada de l’actual procés de tancament de màsters i doctorats i el manteniment de l’actual oferta de graus.
L’any passat entre totes i tots vam aconseguir aturar l’increment de la jornada laboral del PDI de 560 a 660 hores de docència. També vam poder evitar una part important dels entre 400 i 600 acomiadaments/no renovació de contractes que els primers plans d’ajustament havien previst per aquest curs.
Els quatre punts han de marcar les nostres accions col·lectives els propers mesos. Ens hi va el futur i, el més important, els tenim a tocar dels dits i només de nosaltres depén poder-los assolir.
Secció Sindical de la CGT
Universitat Autònoma de Barcelona
http://cgtuab.wordpress.com/
E-mail: cgt.ensenyament@uab.cat