CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

La venda espanyola d’armes bat rècords

Dimarts, 24 agost, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'Estat espanyol ocupa el sisè lloc en el rànquing mundial d'exportadors d'armes gràcies als seus pocs complexos a l'hora de triar els seus destinataris. Només EEUU, Rússia, Alemanya, França i el Regne Unit superen les xifres espanyoles.


Tica Font / Institut Català Internacional per la Pau

L'any 2009 va ser el millor en la història de les exportacions d'armes espanyoles. Aquest any el Govern ha concedit autoritzacions a la indústria militar espanyola, perquè s'exportés material de "defensa" per valor de 1.346,52 milions d'euros, el que ha suposat un increment del 44,1% respecte al 2008 i un 232% respecte del 2004, any d'inici del govern Zapatero.

Aquestes exportacions representen el 4% de les exportacions mundials d'armament i han provocat que Espanya ocupi el sisè lloc en el rànquing mundial d'exportadors d'armes, darrere d'EEUU, Rússia, Alemanya, França i Regne Unit. El 39% de les exportacions han tingut com destinació països de la UE. Majoritàriament les exportacions a la UE són degudes a la participació en programes europeus de desenvolupament de noves armes. El pes de les exportacions a la UE en el conjunt de les exportacions any rere any disminueix, així la presència d'armes espanyoles en països no industrialitzats o en països en vies de desenvolupament agafa cada vegada més pes.

Consell de Seguretat?

Pel que fa al panorama mundial, els cinc estats membres del Consell Permanent de Seguretat de Nacions Unides: EE UU, Rússia, França, Anglaterra i Xina, tots ells amb dret de veto, juntament amb Alemanya, controlen el 72% del mercat mundial d'armes. La missió d'aquest Consell és vetllar per la pau en el món, prevenir conflictes, organitzar missions de pau, decretar embargaments i mitjançar en els conflictes. És a dir, que aquells que tenen per responsabilitat vetllar per la pau en el món tenen el control legal de les exportacions d'armes i són els principals exportadors del món.

Respecte als clients o destinació de les armes o del material de defensa espanyol són països que estan en conflicte armat com Colòmbia o Israel. Les armes espanyoles tenen per destinació altres països que no estan en conflicte armat, però que es troben en situació tibant o inestable, com Filipines, Indonèsia o Sri Lanka, o bé països on existeixen serioses preocupacions sobre el respecte als drets humans com Indonèsia, Kenya, Malàsia o Tailàndia. També podem observar que Espanya exporta armes a països històricament enfrontats com Índia i Pakistan, estats en els quals es produeixen incursions violentes, acusacions mútues d'atacs terroristes, disputes sobre la sobirania de Caixmir, i que compten amb les seves respectives inestabilitats i les seves insurreccions.

Entre els altres països receptors d'armament espanyol, destaca Turquia a causa de la repressió constant cap al poble kurd; Aràbia Saudita o el Marroc, per la seva falta de respecte als drets humans, o Angola, la situació interna de la qual és molt delicada ja que es troba en un procés de rehabilitació postbèl·lica i necessitaria destinar el gruix dels seus recursos a millorar la situació d'una població que ha sofert la violència armada durant molts anys.

Espanya també exporta armes a alguns dels països més pobres del món com Burkina Faso, Kenya i Mauritània o a països que a causa del seu elevat grau de militarització destinen més recursos a la despesa militar que a salut i educació, com és el cas d'Angola, Aràbia Saudita, Turquia, Pakistan, Brasil, Equador, Emirats Àrabs o Jordània .

Preocupació per Ghana

Pel que fa a les exportacions espanyoles d'armes curtes o lleugeres, destaca la preocupació que suposa Ghana. Aquest continua sent el primer país receptor d'armes curtes i lleugeres. Allí es destinen al voltant de 3,5 milions d'euros anuals en concepte d'escopetes i cartutxos a pesar de la moratòria decretada en 1998 per la Comunitat Econòmica d'Estats de l'Àfrica Occidental sobre la importació, exportació, producció i distribució d'armes curtes i lleugeres en tota la regió. A això s'uneix el risc de tràfic il·lícit des de Ghana cap a països veïns.

La llei de control d'exportacions d'armes espanyola estableix que no es vendran armes a països sancionats, inestables, en conflicte armat, que vulnerin els drets humans, que no condemnin el terrorisme, o que tinguin un nivell de benestar delicat. A la llum del que diu la llei, no està clar com cal interpretar les exportacions a aquests països que hem esmentat.

Per altra banda cal tenir present que la pròpia llei de control d'exportacions d'armes estableix que les dades sobre exportacions de material de defensa i material de doble ús estan classificats conforme a la llei de secrets oficials. Això suposa que les actes de les reunions on es decideix concedir o no a una empresa espanyola l'autorització per a exportar són secretes. Això comporta que els informes que realitza el Govern simplement recullen per cada país de destinació, la quantia de les exportacions, una lleugera informació sobre la destinació i l'usuari final.

Moltes de les exportacions d'armes empitjoraran la inestabilitat regional i els conflictes latents i allargaran els conflictes ja existents. En definitiva, exportar armes suposa exportar sofriment humà, sustentant-lo amb el secretisme en la presa de decisions i el negoci subjacent.

Cal remarcar també que els bancs espanyols participen en el negoci de la guerra, amb el BBVA i el Santander al capdavant, com a accionistes i atorgant crèdits als principals fabricants d'armes. També les caixes d'estalvis, com Caja Madrid, La Caixa, Caja Castilla-La Mancha, Cajastur, la Kutxa, etc.

>>> Article extret de la revista Diagonal núm. 129

www.diagonalperiodico.net/La-venta-espanola-de-armas-bate.html

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció