La vida digital més enllà de Facebook i Twitter

Enric Borràs Abelló - Directa 208

Quan es parla de xarxes socials a Internet tothom té al cap, sobretot, dos noms: Facebook i Twitter. Però no són els únics. A causa de les fugues d’informació personal i els problemes per saber qui i com pot fer servir allò que s’hi publica, han sorgit moltes alternatives que tornen la capacitat de decidir a les internautes.

Són eines que no intenten apropiar-se de les dades de ningú per vendre publicitat i que segueixen una filosofia que arrela en el programari lliure.

A xarxes socials com Facebook i Twitter, hi acumulem tota mena d’informació sobre nosaltres: l’edat, el nom i els cognoms, on vivim, qui són
els nostres coneguts, què llegim, quins països visitem per vacances... Una
informació especialment valuosa per a les empreses que cerquen clientela
potencial. D’entrada, quan es fa servir un servei d’aquesta mena, s’hauria de
tenir clar que els anuncis que es veuen als marges són el resultat d’un anàlisi de tot allò que s’hi fa. Si a Facebook comentem un enllaç d’un conegut sobre fotografia o escrivim la paraula fotografia en algun lloc, és molt possible que vegem anuncis sobre càmeres o cursos de fotografia al marge dret de la pantalla. Google fa el mateix amb GMail: analitza automàticament tots els correus que rebem i enviem i, en funció d’això, decideix la publicitat que ens mostra.

Però l’assalt a la intimitat de les internautes va més enllà dels anuncis dedicats. A l’octubre passat, el Wall Street Journal va publicar que desenes d’aplicacions de Facebook enviaven informació privada de les usuàries que les feien servir i dels seus contactes a empreses de publicitat d’Internet. I tot això, a l’esquena dels internautes, que ni se n’havien adonat. Tampoc ningú no els havia demanat permís. Alguna d’aquestes aplicacions, com el joc Farmville, són especialment populars. No és el primer problema que ha tingut
Facebook pel que fa a la vulneració de la intimitat de les persones usuàries, ni serà l’últim.

La diàspora de Facebook

De fet, un dels conflictes de Facebook que ha arribat a tenir més ressò,
l’intent –a principis de l’any passat– de modificar les condicions de privacitat,
ja va provocar una reacció: la Diaspora (joindiaspora.com). Una xarxa social
pensada per quatre universitaris de Nova York –Daniel Grippi, Maxwell
Salzberg, Raphael Sofaer i Ilya Zhitomirskiy– que encara és en fase de
proves i que s’assembla força a Facebook, però amb una diferència substancial.

Les usuàries controlen completament totes les seves dades personals i poden desar-les en un servidor propi, en lloc d’haver-ho de fer forçosament als de Diaspora. A més, el codi font de la xarxa social és lliure, és a dir, tothom que tingui prou coneixements tècnics en pot analitzar les entranyes.

La informació personal és el gran tresor del segle XXI. I Diaspora no és
l’única ni la primera reacció a les xarxes socials que en fan un ús més
dubtós. Eines com Elgg.org, Pinax- Project.com, Cyn.in i BuddyPress.org
també són alternatives lliures o obertes a Facebook. El codi font es pot consultar, descarregar i canviar de manera que es pot instal·lar a
l’ordinador que es vulgui i mantenir segura tota la informació. Insoshi
(dogfood.insoshi.com) també avança per aquest mateix camí, però encara
s’ha d’enllestir perquè es pugui fer servir.

Microblocs al marge de Twitter

Els serveis de microbloc, les alternatives al Twitter, mereixen una menció a
part. D’entrada cal destacar Identi.ca, un servidor de microblocs de codi
obert i d’origen quebequès. Té una versió en català que inclou funcions que Twitter encara no preveu, com ara els núvols d’etiquetes i la possibilitat
d’actualitzar-lo des de serveis de xat com el de GMail. Fa servir el protocol OpenMicroBlogging, que facilita que diferents sistemes puguin interoperar i tots els continguts són en llicències Creative Commons. Identi.ca es basa en el programari d’Status.net, un altre servei obert de mocroblocs. Però de
fet, n’hi ha molts més, com Thimbl.net, per exemple. Encara és troba en fase de desenvolupament, però promet un servei de codi obert amb el qual les usuàries podran desar tota la informació als seus ordinadors i no en uns servidors centrals que no se sap qui ni com gestiona.

A més, també es poden trobar xarxes socials lliures especialitzades. És el cas, per exemple, de gNewBook.org. Es tracta d’una xarxa social feta a partir d’Elgg, però pensada per a gent que fa de programadora i activistes defensores del programari lliure. Va començar com l’experiment d’una comunitat de programari lliure xilena i ara ja té més de 4.000 membres. Óscar Valenzuela, que n’és un dels impulsors, defineix una xarxa social lliure com la que està basada en programari lliure i estàndards oberts; la que respecta la intimitat i la seguretat de les usuàries, que la poden deixar del tot quan vulguin; i la que fa que siguin les seves membres les que decideixin
quines polítiques vol seguir.

Xarxes socials per moviments socials

També hi ha xarxes socials alternatives pensades exclusivament per als
moviments socials, com la veterana Cabgrass (crabgrass.riseup.net), que
s’autodefineix com una “alternativa segura pel treball social en xarxa sense afany de lucre”. Un altre exemple és el de Lorea.org, que fa servir la
tecnologia lliure de xifratge més avançada, GNU Privacy Guard, per assegurar que la informació només la pugui llegir qui l’ha de llegir. Així es vol afavorir la creació de cercles de confiança on la informació pot circular de manera segura a través de blocs, wikis, llistes de correu, etc. La fan servir col·lectius com ara la Cooperativa Integral.

Tot i que no entra ben bé en la categoria de xarxes socials com Facebook i Twitter, quan es parla de moviments socials també cal fer una menció especial al col·lectiu italià Autistici/Inventati (Autistici.org o Inventati.org), que ofereix serveis com ara blocs, xats, sistemes de missatgeria instantània, correu electrònic i ajuda per saber fer-los servir d’una manera anònima i
segura. És un dels grups més veterans pel que fa al suport tecnològic als moviments socials. A mig camí entre les xarxes socials i d’altres eines més complexes, també hi ha Eyeos.org, l’escriptori web de codi obert ideat el 2005 per dos joves d’Olesa de Montserrat que ha aconseguit un ampli ressò internacional.

* Article extret del número 208 del setmanari Directa