CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“La violència il·lustrada”, un llibre sobre l’autonomia obrera a la Itàlia dels anys 70

Dimarts, 8 octubre, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La violència il·lustrada

Nanni Balestrini

Tigre de Paper edicions, 2013, 162 pàg.

Només cal que obris el llibre per qualsevol pàgina. Aferrat a qualsevol fragment. Trobaràs la violència de les seves frases, la mateixa violència que travessa el nostre estil de vida, la societat on vivim, la història del nostre dia a dia, des dels moments insignificants als grans esdeveniments. Les històries d’un moment, d’uns conflictes que van sacsejar Itàlia i tota Europa durant els anys 70, un llibre que empra la violència escrita contra qui s’atreveix a llegir-lo, no ens deixarà indiferents.

De la guerrilla urbana, a la vaga salvatge, passant pel nostre dia a dia plegat de violències invisibles… Balestrini ens il·lustra la força d’un moment, d’un xoc, com un cop de puny poètic ens narra l’enorme cost humà que paguem amb l’alienació, la destrucció i la mort. Una visió extrema, que reconstrueix el pensament d’una època, avui aparentment acabada, on la felicitat i la llibertat semblava que es podien viure.

Editat el 1976 per Einaudi i traduït per Rolando d’Alessandro, militant de l’esquerra extraparlamentària italiana dels anys 70. Il·lustrat per Anita amb la tècnica del collage, imitant l’obra de Balestrini i de les avantguardes dels anys 70. El pròleg és de Santiago López Petit, que fou militant de l’autonomia obrera als anys setanta i actualment treballa com a professor de filosofia contemporània a la UB.

Nanni Balestrini és un artista visual, poeta i escriptor italià adscrit al moviment de la neoavantguarda italiana coeditant I Novissimi que va donar lloc al col·lectiu d’escriptors anomenat Gruppo 63 juntament amb autors de la talla d’Umberto Eco.
De 1962 a 1972, passa a treballar per Feltrinelli, qui va ser el fundador d’una de les editorials més importants d’Itàlia. Politicament, al 1968 és co-fundador de l’organització d’esquerres, Potere Operaio, el 1976 dona suport a l’àrea de l’Autonomia. El 1976 és acusat per l’estat italià de ser membre de les Brigate Rosse i s’exilia primer a París i més tard a Alemanya.

És conegut per les seves obres vinculades a les mobilitzacions obreres de finals dels 60 i dels 70, com Ho volem tot (1971), on explica les lluites i conflictes succeïts a la fàbrica de la FIAT, o La Violència Il·lustrada (1976), o Els Invisibles (1987), un monument literari a la generació del 77, on els protagonistes són les ocupacions de cases, la creació de ràdios lliures, les lluites obreres i la repressió de l’estat.

És un referent literari a nivell europeu, per la seva contundència en el contingut i per la seva literatura trencadora i rupturista, moltes vegades no reconeguda per les connotacions polítiques dels seus textos i obres visuals. Umberto Eco el descriu com “el brigadista roig de la literatura”.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print