L’abstenció activa és un mitjà, no un fi

Les eleccions generals, cerimònia burgesa beneïda pel poder

Diumenge que ve se celebraran eleccions generals per al Parlament i al Senat del "Regne d'Espanya", estan cridats tots els majors de 18 anys a participar en una cerimònia electoral, que durant quaranta anys va ser prohibida per una dictadura que va destrossar de soca-rel les aspiracions democràtiques d'una Espanya republicana, República que era recolzada per la majoria de la població.

Democràcia vol dir "poder del poble", actualment s'ha tergiversat tant la prosa, que en la situació actual, escoltar els polítics del bipartidisme parlar de democràcia, especialment als hereus franquistes, és un escarni i un insult a la intel·ligència, a més de riure's dels que van donar la seva vida per la democràcia.

Com també es tergiversa la paraula Política, que és la disciplina que versa sobre el govern de les societats i Aristòtil la considerava la primera i més important de totes les ciències, en estar l'individu associat a la "polis" (ciutat), i que en molts escrits àcrates es tergiversa fins a l'extrem d'afirmar que els anarcosindicalistes no som polítics, naturalment que no volem viure de la política ni ser professionals d'ella, però volem un govern de la societat autogestionari, llibertari, internacionalista, i per això volem ser socialistes utòpics.

Els nostres avantpassats ideòlegs llibertaris ja van definir bé l'origen i les conseqüències del parlamentarisme burgès, moltes de les raons esgrimides són actualment vigents, així ho testifiquen els casos de corrupció, abús de poder, polítiques del pelotazo, la transició franquista, el clientelisme, la justícia al servei del poder, les reformes laborals i expedients de regulació d'ocupació, .... tot això evidencien que el poder corromp i són pocs els que s'escapen, d'aquesta diguem malaltia molt comuna.

El diumenge 20 de novembre els que vagin a votar legitimaran al següent govern, que aplicarà més retallades socials i no solucionarà l'atur, proves n'hi ha de sobres de que l'escrit en els programes de les organitzacions, encara que poc sigui llegit pels votants, molt menys s'aplica per part dels polítics que ho proposen, aquests programes estan plens de generalitats i ambigüitats que no comprometen a qui les diuen defensar quan arribin a governar.

És una redundància, però no està de més dir, que en els Parlaments i Senats no es dicten les línies mestres de les mesures a aplicar, les grans fortunes, les corporacions transnacionals i les més importants firmes financeres són els que veritablement marquen i dicten les línies per sotmetre a la societat les polítiques que els serviran per treure majors beneficis econòmics. Aquesta circumstància no eximeix de responsabilitat a qui prometen el que no poden complir, així ha succeït a Catalunya amb el govern d'Artur Mas que ha necessitat el suport de la popular Alicia Sánchez Camacho del Partit Popular per retallar la sanitat, o al Madrid d'Esperanza Aguirre, que encara perdura la lluita dels treballadores de l'ensenyament.

Una situació peculiar, que hauríem de tenir en compte, és que en la majoria de les llistes electorals dels partits que es presenten, especialment dels majoritaris, és notòria l'absència de treballadors, abundant els treballadors / es de professionals liberals, llicenciats, economistes, però què poques llistes donen cabuda a treballadores i treballadors d'empreses!, a persones que pateixen en carn pròpia les polítiques que dicten i acorden "els mercats" i les multinacionals.

Perquè no creiem en la política de delegació, perquè sabem que la participació activa i crítica al sistema capitalista li fa mal al poder, perquè organitzant les treballadores i treballadors en sindicats augmentem la nostra força, per aquestes raons i perquè no volem col·laborar amb aquesta farsa vam acordar treballar per l'abstenció activa.

La nostra opció abstencionista està carregada de raons i propostes polítiques, a part de nosaltres i pocs més, no hi ha organització sindical a Espanya que hagi abordat tan profundament i de forma precisa totes les reformes, declaracions de govern, oposició i patronals. De sempre als anarcosindicalistes la gestió del bé comú ens ha preocupat, i és més, és una de les bases per oposar-nos a la delegació dels professionals de la política de la "cosa pública", per això els nostres avantpassats, la CNT de la qual ens diem hereus, tant van demanar l'abstenció en comicis durant la Segona República, com van cridar al vot al Front Popular, la situació històrica va imperar sobre la puresa ideològica, eren altres temps ja molt llunyans.

També sabem que no tots els polítics són iguals, dir que són tots corruptes és entrar en una generalitat que dóna peu a l'insult estèril i a l'anàlisi superficial, del qual hem de fugir els llibertaris; ningú sap si necessitarem dels polítics que considerem incorruptes, per poder aconseguir els nostres fins. Ja hi ha precedents en la història i quan més auge va tenir el moviment anarquista, es va demostrar que quan l'important és ressaltar el que ens uneix i deixar de banda el que ens separa, les i els treballadors avancem davant la reacció.

Després del 20N, treballem cap a la Vaga General

Però seria d'il·lusos creure que totes les persones que no votin aquest diumenge, estan oposant-se al sistema capitalista i al quefer dels polítics en els últims anys. Encara més si analitzem que el moviment obrer que tractem de construir la CGT i altres està encara en la fase de creixement que podríem dir de gestació, de minúsculs embrions en empreses i nul·la presència en molts sectors, i de feble resposta a les agressions del capitalisme.

La valoració de l'abstenció activa hauria de comptabilitzar els vots nuls i en blanc, persones que no han fet cas del nostre missatge però que cal tenir respecte a la seva voluntat (com la resta de votants), perquè mostren el seu descontentament amb el sistema que se'ns ofereix. Així mateix hauríem de fugir de culpabilitzar als que han anat a votar, fins i tot a una opció minoritària i anticapitalista, aquests últims sabent per endavant que no tindran representació parlamentària; hauríem de comprendre a aquests votants que davant les retallades, que totes i tots sabem que s'aplicaran, molts estaran amb nosaltres al carrer, alguns en el sindicat i en el treball, protestant i mobilitzant.

Després del 20 de novembre la CGT seguirem treballant unitàriament per preparar la vaga general que es mereixerà qui prengui el govern, amb qui han estat contra les retallades de la sanitat, educació, les pensions, M15M, .. i poc em importarà si han votat o no a les eleccions.

* Bruno Valtueña Sánchez és afiliat del Sindicat del Metall de la CGT del Baix Llobregat