L’activista Enric Duran no s’ha presentat al judici que començava avui 12 de febrer
Arrenca el judici a Enric Duran, que s'enfronta a una petició de vuit anys de presó
L'activista va obtenir gairebé 500.000 euros mitjançant crèdits d'entitats financeres i ha destinat els diners, que no ha retornat, a diverses iniciatives socials. El seu argument és que els ha "recuperat" per a l'ús ciutadà.
El judici a Enric Duran comença aquest dimarts 12 de febrer a l’Audiència de Barcelona. La fiscalia i 14 entitats financeres demanen vuit anys de presó per a l’activista, que va obtenir fins a 492.000 euros mitjançant crèdits de 39 entitats financeres. Amb els diners, que no pensa retornar, Duran ha impulsat diverses iniciatives socials els darrers anys, però això no li evitarà passar pels tribunals, pels presumptes delictes de falsedat documental mercantil i insolvència punible.
El 17 de setembre de 2008 van distribuir-se 200.000 exemplars de la publicació Crisi, mitjançant la qual s’explicaven algunes de les pràctiques de la banca més perjudicials per a la ciutadania. En la revista també es donava a conèixer l’acció de “reapropiació bancària” –en paraules del propi Enric Duran- que l’activista havia portat a terme. Amagat durant sis mesos, el 17 de març de 2009 Duran va ser detingut per agents de paisà dels Mossos d’Esquadra que van entrar a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona, on havia participat a la presentació de la revista Podem, que també havia contribuït a finançar. L’activista va passar-se dos mesos empresonat a Can Brians, d’on va sortir sota fiança previ pagament de 50.000 euros.
Els darrers anys, Duran ha impulsat la creació de la primera guia dels moviments socials a Catalunya, la creació de l’agència Liberinfo, el portal d’internet moviments.net i, sobretot, la Cooperativa Integral Catalana, on s’hi troben cooperatives d’habitatge social, centre d’autogestió primària en salut i educació lliure, entre d’altres. La setmana passada va denunciar trobar-se en una situació d’indefensió perquè, segons ell, fa només tres setmanes que el van informar de la data del judici, fet que el va portar a demanar-ne la suspensió. L’Audiència, però, ha atès la seva petició.
D’altra banda, més de 30.000 persones s’han unit ja a la campanya que, a través de la plataforma Change.org, demana l’absolució de Duran, amb l’argument que no ha comès cap estafa, ja que no s’ha lucrat, sinó que ha recuperat diners per posar-los al servei dels ciutadans. El col·lectiu de suport a l’activista argumenta, també, que és la banca la que cometia l’estafa, en enriquir-se deixant uns diners que ni tan sols eren seus.
Font: El Triangle
L'Audiència de Barcelona porta a judici Enric Duran per l'acció de reapropiació de 492.000 euros de la banca
Enric Duran desobeeix i no es presenta al «judici farsa»
Aquest matí estava previst que se celebrés el judici contra Enric Duran , tot i que n’havia demanat la suspensió per desavinences amb el seu advocat. Tanmateix, l’activista no s’ha presentat a l’Audiència Provincial de Barcelona i en comptes d’això ha fet lliurar, per poders, un escrit en què justifica el seu acte de desobediència.
Durant la celebració de la vista un nombrós grup d’amics i membres de la Cooperativa Integral Catalana (CIC), s’han encarregat de llegir el comunicat d’Enric Duran i parlar amb els mitjans de comunicació. Cap dos quarts i deu de deu (09:40 h) una persona amb poders atorgats per Enric Duran ha entrat a l’oficina de la secció 2a de l’Audiència i ha presentat l’escrit de l’Enri Duran a la funcionària que pertocava, la qual l’ha presentat al ponent. Moments més tard, li han fet signar una compareixença i una providència. La compareixença té a veure amb el fet de la presentació pròpia de l’escrit, i la providència diu que davant del nou escrit presentat cal fer saber a l’acusat, al seu representant penal i a l’apoderat que d’ara en endavant “ no se admitirá ningún escrito que no venga firmado por el Procurador y el Letrado designado por dicho acusado », providència de la qual també s’ha informat al ministeri fiscal i a les parts, tot fent saber que es pot interposar recurs de súplica en el termini dels tres dies següent a la notificació.
Un cop dins la sala s’ha deixat uns moments treballar als mitjans gràfics, els quals han hagut de marxar al cap d’un moment, i després de la tercera crida a Enric Duran s’ha iniciat el judici oral. De primer, s’ha manifestat el ministeri fiscal, que ha demanat la immediata ordre de cerca i crida, a la qual s’han adherit els representants legals de les parts acusatòries (bancs i caixes); immediatament, Àlex Solà, el fins ara advocat de Duran, ha tornat a reiterar al tribunal la seva renúncia i la impossibilitat d’exercir la defensa si el client no solament no confia en ell sinó que no accepta els consells tècnics a l’entorn del judici i ni tan sols hi compareix, tot i que ha demanat que se citi l’Enric en una nova compareixença, ja que no es tant que no s’hagi presentat (pel fet que un apoderat ha presentat un document en nom seu) i que per tant tindria dret a nomenar un nou advocat i endarrerir el judici fins que no hi pugui fer front amb les garanties que ara no ha tingut. (La vista s’ha fet tota exclusivament en castellà.)
En acabat, el president del tribunal ha declarat suspès el judici i s’ha retirat a deliberar a partir de les peticions de les parts i ja comunicarà quan sigui (pot ser avui, demà, d’aquí a una setmana, etc.) la seva decisió.
Crónica de Xavier Borrás.
http://enricduran.cat/enric-duran-desobeeix-i-no-es-presenta-al-judici-farsa/
Comunicat Enric Duran - Audiència Provincial BCN 12/2/13
La situació actual de l'Enric Duran és en busca i captura per no haver-se presentat a la citació.
Enric Duran no compareix a l'Audiència Provincial avui dimarts 12.2.2013, ni tampoc els 15 testimonis de l'acusació. En el seu nom, apareix un company de la CIC on llegeix un comunicat escrit per l'Enric Duran.
http://www.youtube.com/watch?v=r_oMaUnj6dY
Comunicats d'Enric Duran
La desobediència, l’única opció per garantir que es respectin els meus drets avui
Davant d’un judici que podria esdevenir una farsa. La desobediència, l’única opció per garantir que es respectin els meus drets avui.
Els tres jutges que componen el tribunal de la secció segona de l’Audiència Provincial han decidit que no es pot suspendre el judici oral que té programat el seu inici per avui dimarts al matí.
No els ha semblat prou raó per suspendre el judici el fet de no tenir una nova defensa després que hagi perdut la confiança en el meu advocat per no haver sabut la data de judici amb els 4 mesos d’antelació que va ser convocat, sinó amb només tres setmanes.
Tot i que el dret a la defensa és un dret fonamental reconegut per totes les constitucions i tractats internacionals, prefereixen considerar que és un frau processal el voler canviar d’advocat amb tant poca antelació després de tants anys esperant el lent procés judicial, quan, com és evident, és a partir del fet que conec la manca d’informació esmentada, que s’ha generat la indefensió en què m’he trobat.
De qualsevol manera, potser aquesta decisió no m’hauria de sorprendre perquè, segons la interlocutòria del 4 d’octubre —a la qual no vaig poder accedir fins fa menys de tres setmanes—, l’acceptació i la revocació de testimonis ha anat de la següent manera:
⁃ testimonis de l’acusació, acceptats 15 de 15.
⁃ testimonis de la defensa, acceptats 0 de 23.
Segons es pot veure en aquesta interlocutòria, els arguments per justificar aquesta desproporcionada decisió són escassos. En citaré un paràgraf, del propi tribunal, perquè penso que el text parla per si mateix (l’original és en castellà):
«Procede denegar la totalidad de las testificales propuesta bajo números 1 al 23 por la defensa del acusado Sr. Duran Giralt ya que las mísmas ninguna relación tienen con los concretos hechos indiciariamente delictivos atribuidos al mismo. De entrada debe decirse algo que por obvio no habría ni que mencionarlo. Lo que constituye objeto de enjuiciamiento son unas presuntas falsedades documentales como medio para cometer unas presuntas estafas a diversas entidades bancarias por parte de D. Enrique Duran Giralt, así como un delito de insolvencia punible atribuido al mismo. No se juzga conducta alguna atribuida a entidades bancarias, de forma que todos los testigos propuestos con el fin de acreditar lo que la defensa califica de prácticas bancarias abusivas son impertinentes e innecesarias.»
Sota la mateixa pauta són denegats tots i cadascun dels testimonis, repetint en textos d’una o dues línies, la màxima «ya que las mismas ninguna relación tienen con los concretos hechos».
I amb aquesta acció, és el propi tribunal qui està vulnerant el meu dret a la defensa. I ho fa perquè contradiu tractats internacionals signats per l’Estat espanyol com el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, que diu en el seu article 14. 3. e:
⁃ Tota persona acusada d’un delicte té, durant el procés, en plena igualtat, la garantia d’interrogar o fer interrogar els testimonis de càrrec i a obtenir la compareixença dels testimonis de descàrrec i que aquests siguin interrogats en les mateixes condicions que els testimonis de càrrec.
⁃
Però, sobretot, vulneren el meu dret de defensa perquè estan prejutjant-me quan no deixen que l’argumentació presentada en l’escrit de la defensa es pugui corroborar a través dels diversos testimonis que havien estat escollits pels seus coneixements i experiència, i que podien demostrar que la meva decisió, per a realitzar l’acció de reapropiació de diners dels bancs, va ser motivada per un estat de necessitat. Un estat de necessitat que provenia del fet de conèixer informació fefaent que ja a l’any 2005 el crèdit bancari sense control acabaria en una gran crisi econòmica que s’acarnissaria en contra dels drets socials de la majoria de la població.
L’estat de necessitat és un eximent penal de primer ordre i tot l’escrit de la defensa gira al voltant de demostrar que existia aquesta situació d’exempció penal, tal com queda expressat entre d’altres en l’article quart de l’escrit.
Quarta.- Circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal.
Subsidiàriament, i pel negat supòsit que es pogués considerar que l’actuació de l’Enric Duran compleix algun tipus penals del quals se l’acusa, concorreria l’eximent complet del l’article 20.5 del Codi penal en concórrer, com s’ha relatat a la conclusió primera, tots els seus requisits.
Està recollit en l’article següent:
Estan exempts de responsabilitat criminal:
1. El que, en estat de necessitat, per evitar un mal propi o aliè, lesioni un be jurídic d’una altra persona o infringeixi un deure, sempre que concorrin els següents requisits:
2. 1. Que el mal causat no sigui major que el que es tracti d’evitar.
3. 2. Que la situació de necessitat no hagi estat provocada intencionadament pel subjecte.
4. 3. Que el necessitat no tingui , pel seu ofici o càrrec, l’obligació de sacrificar-se.
Em sembla que a hores d’ara és prou obvi a la llum dels fets succeïts aquests anys, que el mal que es tractava d’evitar era tan i tan gran que qualsevol acció era poca per poder-hi fer alguna cosa. Tan gran, que l’estat de necessitat és pel cap baix un argument que s’ha de considerar en lloc de menystenir-lo i ignorar-lo abans de començar el judici, com ha fet aquest tribunal.
Un tribunal que em vol portar a un judici penal en qual em poden sentenciar a 8 anys de presó, sense haver-me assabentat de la data en temps degut, sense advocat de confiança, sense testimonis i per tant sense manera de poder justificar l’estat de necessitat com a forma d’exempció de presó, què pretén fer?
Davant de tot això, crec que la situació que es podria donar en aquest judici, només té un nom i és el de farsa judicial.
Segons la Wikipedia (http://es.wikipedia.org/wiki/Farsa_judicial):
«Farsa judicial és una expressió utilitzada per referir-se a la situació en què, per dissimular la intenció de condemnar a una persona en particular que resulta especialment molesta per al poder establert, i conferir-li a aquesta maniobra una aparença de legalitat, és sotmesa a un judici fraudulent, el resultat final del qual és previsible, i en el qual no se li confereix a la persona contra la qual s’estableix el judici cap de les garanties pròpies d’un degut procés que li permetin accedir a la justícia.»
Així doncs, davant d’un tribunal que per passiva i per activa, m’ha demostrat que està disposat a passar per sobre dels meus drets fonamentals, què hauria de fer jo? M’hauria de presentar i confiar que un cop a la sala acceptaran les meves sol·licituds que abans no han estat acceptades? I que podria fer si no fos així? Reclamar-ho al tribuna constitucional? I quan tardaria a respondre? I, mentrestant, fins on ens portaria la impunitat judicial?
Entenent que si participo en el judici d’avui puc ser afectat d’una acció judicial il·legítima i potser fins i tot delictiva, concloc que la millor decisió que puc prendre es no presentar-m’hi i fer valer així, des de la desobediència civil, el respecte als meus drets fonamentals.
En la meva absència i sense la capacitat d’exercir directament la seva coerció en contra meva, el tribunal tindrà aquest matí la seva darrera oportunitat de rectificar i acceptar la suspensió del judici en base als meus drets o criminalitzar la meva decisió i protagonitzar una nova fugida endavant.
Enric Duran Giralt
12/02/2013
http://enricduran.cat/comunicat-denric-duran-davant-dun-judici-que-podria-esdevenir-una-farsa/
>>> Comunicats anteriors:
Enric Duran torna a presentar un escrit a l’Audiència en què detalla per què s’ha de suspendre el judici de demà
L’Audiència de Barcelona rebutja la suspensió del judici a Enric Duran, que tindrà lloc dimarts 12 de febrer
Davant la indefensió que comporta no haver-ne estat informat adequadament, l'activista Enric Duran demana la suspensió del seu judici previst per al 12 de febrer
>>> Seguiu el cas al web d'Enric Duran: