L’Alt Camp i el Pius pateixen les retallades i la privatització de la sanitat
Conchi de Tera, treballadora de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona i del Grup de Treball per la Sanitat Pública, i Robert Rosset, del comitè d’empresa del Pius Hospital de Valls, van ser els encarregats l'11 de març de parlar de la situació de la sanitat pública a les nostres comarques, en la xerrada sobre la sanitat pública i el Pius Hospital que va tenir lloc a la Biblioteca Popular de Valls, organitzada per la “Crida per la Sanitat Pública”, el grup de treball de la Crida per Valls-CUP i la CGT del Pius.
La xerrada va servir per repassar algunes de les accions que ens els darrers mesos s’han anat desenvolupant, com la campanya “No marxis sense hora” i la victòria popular en la reobertura 24h del servei d'hemodinàmica a Joan XXIII, i va servir per explicar el procés de privatització que suposen els plans funcionals al Camp. El debat posterior va senyalar la necessitat de demanar una transició del Pius cap a l'ICS i la unió institucional de les dues comarques per defensar-ne els serveis.
La privatització de la sanitat avança al Camp
Conchi de Tera va explicar quina és l'estratègia de privatització de la sanitat a través dels representants de la sanitat privada que ocupen o han ocupat responsabilitats de direcció a la pública, com ara el mateix conseller Boi Ruiz, nomenat mentre era conseller delegat d'Innova i membre del consell d'administració de la multinacional USP Hospitales o els imputats Josep Prat, exdirector de l'Institut Català de la Salut i alhora conseller d'Innova i USP, i Carles Manté, exdirector del CatSalut i propietari de CCM Estratègies, entre d'altres. La gestió opaca, adjudicacions a dit, imputacions i escàndols estan a l'ordre del dia en aquests entramats públicoprivats que la Generalitat està portant ara també a l'Institut Català de la Salut, fragmentant la institució per crear consorcis público-privats. Aquesta és l'estratègia dissenyada per la consultora ultraliberal PricewaterhouseCoopers a petició de la mateixa Generalitat, consultora fortament qüestionada com a “consultor extern independent”, famosa per ensorrar països amb de les seves valoracions de la prima de risc i a casa nostra per ser una gran beneficiada del govern convergent, que li ha atorgat contractes milionaris per fer informes que recomanen sempre retallades i privatitzacions.
De Tera ha explicat com aquesta estratègia implica retallar i escanyar els centres públics i ampliar la dotació dels privats, per tal d'evidenciar que uns funcionen i els altres no i justificar així fer més passos cap a la privatització. L'hospital públic de referència al Camp de Tarragona, Joan XXIII, ha perdut en 4 anys 27 milions d'euros de pressupost i 200 treballadors; per contra, la xarxa privada Santa Tecla ha augmentat l'aportació de la Generalitat en 15 milions. Al Joan XXIII la gent s'amuntega als passadissos d'urgències i les queixes han augmentat un 60%, de fet els treballadors tenen l'ordre de direcció d'evitar que la gent ompli formularis de reclamacions.
En paral·lel, aquest procés ha anat acompanyat d'un bombardeig constant d'anuncis de serveis sanitaris privats i del 2011 a 2012, per exemple, les afiliacions a mútues a Tarragona van augmentar un 16% i a Catalunya ja és el 25% de la població qui té mútua privada.
L'Alt Camp no s'escapa de les retallades i del model privatitzador
El Pius Hospital acumula gairebé 6 milions d’euros en retallades des de l’any 2010, unes retallades que assumeixen els treballadors amb la reducció del seu sou i els ciutadans amb l'empitjorament dels sereveis: tancament de llits, retallada de plantilla de personal, augment de les llistes d'espera, etc. Robert Rosset, membre de la CGT i del Comitè d'Empresa, ha explicat com es camuflen les llistes d'espera i com des del Grup de Treball per la Sanitat Pública s'ha combatut amb la campanya “No marxis sense hora”, explicant als usuaris que han d'exigir un paper amb la data d'inscripció a la llista d'espera perquè sinó vol dir que no els hi fiquen i per tant el temps d'espera no compta. Això explicaria perquè les dades oficials parlen de 4 mesos d'espera de mitjana quan tothom tarda molt més.
Conchi De Tera va explicar que el darrer augment d'intervencions quirúrgiques també està manipulat, ja que ara hi comptabilitzen coses que mai s'havia considerat intervenció quirúrgica com ara treure una piga. De Tera va recordar que la mobilització popular ha esdevingut l'únic fre al tancament de serveis i que al Joan XXIII hem aconseguit la reobertura 24 hores del servei d'Hemodinàmica. Els ponents també van parlar de la cohabitació público-privada, que provoca que al final des de la mateixa finestreta s'ofereixin els serveis privats per no haver d'esperar i com el sistema acaba redirigint pacients de centres públics a privats.
També es va tractar el cas del concurs del CAP d'Alcover, que els treballadors actuals han aconseguit aturar perquè es refacin les bases, massa beneficioses a les grans empreses alienes al sector de la gestió primària. Tot i això, en breu tornarà a sortir el concurs i la Generalitat ja pensa en fer el mateix amb més centres d'atenció primària, convertint-ho en un negoci empresarial. Pels ponents el mal de la situació està en la privatització de qualsevol servei, ja que si bé al principi es va vendre com una major implicació dels treballadors, al final s'ha vist clar el què hi havia al darrera: llançar la gestió d'un servei bàsic al lliure mercat.
Per una transició del Pius cap a l'ICS
La xerrada també va servir per fer propostes i debatre quins posicionaments hauria d’adoptar la Crida per Valls-CUP de cara a les eleccions municipals, com ara mesures i accions de medicina preventiva per no caure en un model hospitalitzat i per combatre la drogodependència.
Sobre el futur del Pius, es va parlar de la necessitat de demanar i pactar una transició cap a l'ICS, ja que la situació actual de negociació permanent entre empresa, treballadors i administració és insostenible i preocupant, i cal posar unes regles del joc estables que es basin en el servei i les persones; les retallades al Pius augmenten cada any i no sabem quins on es vol arribar, amb el perill evident de pèrdua gradual de serveis cap a Reus i Tarragona. Els presents al debat van remarcar la necessitat que aquesta transició cap a l'ICS s'ha de fer sense perdre serveis i mantenint un model territorialitzat, segons el qual la ubicació dels serveis no només ha d'anar en funció del número d'habitants sinó també de les distàncies que aquests han de recórrer per a accedir-hi.
També es va manifestar la necessitat que els ajuntaments i consells comarcals de l'Alt Camp i la Conca siguin presents d'alguna manera en la gestió del Pius i que hi hagi una coordinació bicomarcal dels serveis sanitaris. D'aquesta manera el territori podria portar la veu dels usuaris i les seves necessitats especials i se seria més fort institucionalment de cara a negociar la viabilitat del Pius davant la Generalitat.
Crida per la Sanitat Pública, Grup de treball de la Crida per Valls i Secció Sindical CGT Pius Hospital
Valls, 12 de març de 2015
Més informació:
- PÀGINA FACEBOOK CGT HOSPITAL PIUS DE VALLS