L’altra cara dels anarquistes

El Punt - 25/02/2007 - V. GAILLARD. Barcelona .- Àcrates! (Proa) presenta quatre relats que reconstrueixen la història de tres mites de l'entorn anarquista –Durruti, Facerias i Quico Sabaté– i dels maquis. «La història oficial, escrita pels vencedors, deixa molts forats. En el cas dels anarquistes, derrotats doblement.» En un intent de tapar aquests buits, Juli Alandes barreja fets històrics i ficció, tot afegint «el que hi havia allà amb un altre punt de vista».

Per exemple, en el cas de Quico Sabaté, se'n parla a través de la Roseta, una pagesa que un dia el veu passar i en queda fascinada. En el cas de Facerias, la història és narrada a través dels ulls de la neboda, a qui suposadament van enxampar al llit amb el seu oncle burgès en un popular meublé barcelonès.

L'autor, guanyador del premi Roc Boronat, ha intentat imaginar com va ser la immediata postguerra des d'una mirada alternativa però alhora complexa: «No tots els catalans eren en un costat. El llibre no adopta una perspectiva única, la dels anarquistes, sinó que utilitza l'anarquisme per confrontar-lo amb la realitat.»

Alandes se sent «fascinat» per aquests personatges, idealistes i romàntics: «No es resignen a la derrota, sobretot en Quico Sabaté. L'anarquisme, que només sorgeix a Catalunya i el País Valencià, suscita grans preguntes que encara no tenen resposta.»

Un dels personatges que no apareix en l'obra tot i ser un maquis de renom és en Ramon Vila Caracremada. «No surt perquè era tan solitari que no es podia vestir amb un relat.»

L'historiador Josep M. Solé Sabaté, encarregat de presentar el llibre aquesta setmana, valora la riquesa lingüística i dialectal dels relats i la seva manera de reviure la història des del subjecte passiu, el que patia les col·lectivitzacions.