L’altra vaga del 29-S
El 29 de setembre el nostre país, i Catalunya en especial, ha viscut una àmplia jornada de vaga general i protesta popular contra les polítiques antisocials que els governs espanyol i autonòmics han promogut en els darrers anys. Molts i moltes treballadores han deixat d’anar a treballar, aturant multitud d’empreses arreu, especialment del sector industrial, dels transports i de la neteja. Fins aquí el dia 29-S aparentment ha estat un altre dia de vaga general, que va seguir les pautes d’altres aturades similars, tot i que la presència activa de la CGT s’ha fet notar potser més que en altres ocasions.
Més enllà de l’èxit d’una vaga que molts, i amb la boca petita també alguns dirigents de CCOO i UGT, esperaven que fos un fracàs, del 29 de setembre ens en quedarà també un altre record: la mobilització d’un ventall ampli i divers de col·lectius i organitzacions socials no directament sindicals. Aquesta mobilització ha sigut capaç d’estendre la possibilitat de lluitar, conjuntament amb els i les assalariades, a moltes persones sense feina, jubilades o aturades, o sense contracte, o amb contractes precaris i va ajudar a superar la fragmentació que patim la classe treballadora.
Cal tenir clar que aquesta mobilització no va ser protagonitzada només per la CGT, ni copada per la CGT, i que la varietat de col·lectius i àmbits organitzatius que l’han protagonitzat reflecteix la riquesa creixent dels moviments socials combatius de Catalunya. Però tampoc ens volem amagar que des de la CGT de Catalunya i des de les seves federacions i sindicats havíem apostat per socialitzar la vaga del 29-S. Socialitzar-la traient-la de les burocràcies sindicals, fent-la anar més enllà dels i les delegades sindicals i dels comitès d’empresa. I a l’hora, li volíem donar un caire més combatiu, tot intentant que el 29-S no fos només una passejada que justifiqués després una negociació entre el govern espanyol i UGT-CCOO que rentés la cara d’alguns aspectes de la Reforma laboral. Ho hem fet principalment participant en comitès de vaga, coordinadores i assemblees locals i de barris a les grans ciutats, junt amb grups de joves, de l’esquerra independentista, col·lectius llibertaris, d’aturats/des, d’immigrants, etc.
La mobilització del 29 de setembre, finalment, va superar en número i qualitat les previsions tant dels sindicats reformistes com del govern. Una part de la gent que va fer vaga no ho ha fet sota la convocatòria de CCOO i UGT. I encara més, una part important de la gent que va ocupar els carrers exhibint els anhels de justícia social tampoc. En aquest sentit, crec que és molt important destacar la feina feta a moltes localitats des de la CGT, ja sigui dins d'estructures orgàniques com des d'afiliats/des que també han militat en diferents àmbits, feina a la qual ens hi hem anat sumant des del Secretariat Permanent.
Així, en els dies previs a la vaga en moltes activitats de difusió fora de les empreses, sovint convocades per col·lectius que no eren CGT o plataformes on el nostre sindicat era una organització més, la CGT hi ha tingut una presència destacada. A més sovint ha esdevingut el referent sindical d'aquests àmbits. Destaca en això que molts d'aquests espais aglutinen gent relativament jove, la majoria de les quals encara no estan sindicades. Com a conseqüència d'això des de molts llocs abans de la vaga se'ns va anar demanant on es podien fer els piquets, o si els podíem fer conjuntament, etc.
Del transcurs de la vaga crec que es poden destacar els següents punts generals:
1. A part dels piquets a les empreses, a moltes poblacions i barris de grans ciutats s’hi han organitzat comitès de vaga, al marge de CCOO i UGT, que han aglutinat els moviments socials. De les forces sindicals alternatives, la CGT hi ha tingut una presència en ells molt superior a la resta. De fet, amb l’excepció d’alguna localitat, la COS, CoBas, CNT i IAC hi han mantingut una presència quasi merament nominal i en pocs llocs. Majoritàriament els moviments socials han percebut aquesta realitat.
2. Aquets piquets de barris i poblacions han tingut una activitat i presència important al carrer durant el dia de la vaga, amb accions de diferents tipus. Això ha permès dues coses. La primera enfortir vincles entre gent nostra i la d'altres organitzacions treballant conjuntament. La segona, visibilitzar-nos públicament. En molts llocs en el carrer la nostra presència (de piquets) amb moviments socials ha sigut molt superior a la de CCOO i UGT i hem tingut certa incidència en l'aturada, ja sigui tancant comerços o mostrant el dia de lluita de diferents maneres.
3. En el marc de tot aquest entramat social, s'ha generat una visibilització de la vaga com un dia de conflicte i lluita i no només com una protesta domesticada i dulcificada com sembla que pretenien CCOO i UGT. Tot i que les escenes de contundència han estat més evidents a Barcelona, se n'han repetit a menor escala a altres llocs de Catalunya.
4. A quasi tot arreu, la CGT s'ha manifestat amb moviments socials i altres organitzacions. En relació els moviments socials alternatius, la CGT ha sigut l'organització sindical que ha estat present en totes les manifestacions unitàries i, en moltes ocasions, ha estat l’única entorn la qual s'han agrupat aquests moviments socials. A Barcelona la CGT es va manifestar en solitari i les convocatòries d'altres organitzacions socials (quan hi van ser) van tendir majoritàriament a anar amb la CUSC a dins de la de CCOO i UGT. Aquesta situació cal entendre-la dins de les especificitats que té Barcelona i la major fragmentació també dels moviments socials alternatius.
En definitva, crec que el nostre missatge de que calia fer una vaga diferent i fer-la nostra ha tingut ressó i en part l’hem dut a la pràctica. És ben cert que la majoria de la gent que ha fet vaga no ho ha fet en el marc de la nostra convocatòria. No obstant, en canvi, una part molt important de la gent que ha fet una vaga de manera activa al carrer si que ho ha fet o amb nosaltres o al voltant de nosaltres.
Ara, després del 29-S tot aquest teixit social, i en especial la CGT de Catalunya, tindrem la responsabilitat de donar continuïtat a les expectatives generades.
Ermengol Gassiot, Secretari d’Acció Social CGT Catalunya
>>> Article publicat al núm. 121 de la revista Catalunya.