L’amiant, l’enemic invisible
Els treballadors d'Uralita (Cerdanyola) i Rocalla (Castelldefels), els estibadors dels Ports de Barcelona i Tarragona que anys enrere descarregaven a pèl, els operaris que fabricaven frens o els manipulaven allí on es construïen trens i cotxes o els que desballesten edificis, així com les seves famílies, han incubat durant dècades una malaltia que l'Administració no vol reconèixer.
A l’Estat espanyol hi haurà entre els anys 2010 i 2035 una mitjana de 2.300 morts anuals de persones que han estat exposades a l’amiant en el període del 1960 al 1975. A partir del 2025 i fins al 2040 la xifra anirà decreixent fins a 700 decessos anuals per a la població que hi hagi estat exposada fins als anys noranta. Aquestes prediccions, les ha fet l’Associació de Víctimes de l’Amiant (AVIDA) i han estat recollides al llibre La fibra assassina, l’amiant, editat l’any passat pel Col·lectiu Ronda. Aquest despatx d’advocats porta lluitant des de fa anys perquè les malalties associades amb aquest mineral siguin considerades malalties professionals i rebin les compensacions que, si així fos reconegut, correspondrien als afectats.
Un informe de la Comissió Europea de l’any 1999 estima que en les tres primeres dècades d’aquest segle hi haurà mig milió de víctimes a Europa a causa de l’amiant, de les quals entre 40.000 i 56.000 seran a Espanya. En tot cas, serà ja molt difícil saber quantes víctimes hi ha hagut fins ara, ja que sense un diagnòstic mèdic previ és pràcticament impossible determinar la incidència de les malalties associades amb aquest mineral.
El problema principal és que s’ha d’anar pledejant cas per cas. Fa poques setmanes, els jutjats van donar una nova victòria als afectats per l’amiant. Un antic treballador de Rocalla, ja jubilat i malalt d’asbestosi, ha vist com se li reconeixia la malaltia professional i ha passat de cobrar una pensió de 600 euros a una altra de prop de 1.600. Però, tot i les evidències, l’Administració encara no admet d’ofici l’asbestosi i força a haver de reclamar judicialment les prestacions que pertoquen. Però, tot i així, els jutjats han negat fins ara el dret a percebre una compensació per danys i perjudicis per haver treballat amb aquest producte nociu quan ja fa dècades que se’n coneix la perillositat.
Nova jurisprudència
Marta Barrera, advocada pel Col·lectiu Ronda, explica, però, que des del 2007, la jurisprudència comença a canviar. Des del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) "s'estima la responsabilitat civil de l'empresa perquè en aquell moment ja hi havia coneixement científic de la malaltia". Es refereix a l'asbestosi tot i que l'amiant també pot provocar càncer de pleura o fins i tot de laringe, com ja s'ha reconegut recentment.
Fa 30 anys que aquest grup d'advocats treballa en aquesta qüestió. La lluita va començar a Cerdanyola, en relació amb l'empresa Uralita - un holding industrial propietat ara de la família March -, que va generar molta ocupació als anys seixanta i setanta. El ressò d'aquesta tasca ha arribat a altres empreses perquè aquest material "es va seguir utilitzant tot i que ja se sabia que era perjudicial", diu Barrera. En aquests moments el problema més important és viu a Castelldefels, amb Rocalla de rerefons, no solament amb els extreballadors, sinó també amb familiars d'aquests i veïns de l'antiga fàbrica. Ara per ara hi ha més de 100 peticions presentades i encara n'hi haurà més en els pròxims mesos.
Les demandes es presenten contra la Seguretat Social, contra l'empresa - a la qual s'acusa de manca de mesures de seguretat - i contra la mútua Cyclops. Quan Rocalla - que va ser adquirida per Uralita l'any 1993 - és condemnada, sempre hi recorre. Barrera explica que la companyia "s'hi juga milions d'euros i els jutges no s'atrevien en algunes ocasions a fer-la pagar per la contaminació provocada". L'advocada denuncia que Rocalla pressiona els afectats, als quals ha arribat a dir que "perdrien la seva pensió actual si la demandaven".
Al Col·lectiu Ronda creuen que, a mesura que hi hagi més sentències i que hi hagi més informació, "sortirà molta més gent afectada de la que ens imaginem". Barrera es queixa de l'actitud d'alguns metges, "que al consultori no et diuen res i que per darrere et recomanen que vagis a un hospital". Especialment crítica es mostra amb l'Hospital de Viladecans, "que té una actitud que no és admissible, ja que amaga informació", fet que contrasta, per exemple, amb l'Hospital del Mar, on tracten els estibadors del port de Barcelona, i "on la gent és força més ben tractada".
FRONTS OBERTS
- Rocalla (fàbrica d'amiant)
100 sol·licituds a l'INSS de reconeixement de malaltia professional, també dit contingència. Demandes per manca de mesures de seguretat (MMS)
- Uralita (fàbrica d'amiant)
120 sol·licituds de contingència i una demanda de danys i perjudicis. 12 incapacitats i 8 viduïtats.
- Port de Barcelona
Càrrega io descàrrega d'amiant. 20 invalideses i 50 viduïtats.
- Port de Tarragona
Càrrega i descàrrega d'amiant. Dues invalideses reconegudes en via administrativa. Dues invalideses i una viduïtat sol·licitades.
- Alsthom (Maquinista i Macosa)
Frens de trens. 20 invalideses i 7 viduïtats.
- TMD Friction
Fàbrica de frens de cotxes i trens, radicada a Cornellà. Dues contingències i danys i perjudicis.
- Honeywell Fricción España
Fàbrica de frens. Zona Franca de Barcelona. Demandes per MMS.
- Bis Multiservicios Industriales
Desmuntatge d'amiant. Barcelona. Danys i perjudicis.
- Industrias de Transformación de Andoain (Euskadi)
Desmuntatge d'amiant. Danys i perjudicis.
- Altres
· Sector naval. Una invalidesa a l'Autoritat Portuària.
· Metro de Barcelona.
· Bombers (materials ignífugs fabricats amb amiant).
· Portuaris de Cadis.
· Treballadors de pista d'Iberia (a causa dels frens dels avions).
>>> Article realitzat per Francesc Ràfols. Extret del setmanari El Triangle nº 914.