Comunicat de suport a "Las 6 de la Suiza"
El 24 de juny es va fer pública la resolució del Tribunal Suprem contra les sindicalistes de la CNT de Xixón pel cas de «Las 6 de la Suiza» que han estat finalment condemnades a tres anys i sis mesos de presó. L'última instància que es pot recórrer a escala estatal ha confirmat una pena duríssima per l’acció sindical duta a terme contra una pastisseria que devia hores extres i vacances a una treballadora, acomiadada sense la indemnització corresponent.
Aquesta sentència reflexa com l’aliança de l’Estat - Capital pretén realitzar un càstig exemplar per aquelles que s’organitzen en el seu lloc de treball i planten cara a l’empresari en un context de gran precarietat laboral com el que vivim. Volen que assumim callades i sense contestació els abusos i l’explotació per poder-nos esprémer al màxim sense patir cap mena de pèrdua pel que fa als seus beneficis i la seva imatge. Un cop més, és paradigmàtic en aquest cas la total criminalització de les eines amb les quals comptem la classe treballadora que no només són legítimes sinó que es fan necessàries per a poder defensar els nostres drets i llibertats que cada dia són trepitjats en els nostres centres de treball. Les pràctiques i mètodes emprats per les organitzacions de classe basats en el suport mutu, l’acció directa i l’autogestió es troben amenaçats més que mai, dificultant així el marge de maniobra de la lluita obrera i qüestionant les poques llibertats sindicals conquerides. El missatge que es difon no és altre que el de fer-nos assumir que fora de la via de la legalitat i dels canals oficials de les institucions, l'única solució i resposta possible serà la repressió quan es tracti de salvaguardar els interessos del Capital.
Dia rere dia, veiem com la Justícia burgesa fa caure tot el pes de la llei contra les companyes que lluiten i es defensen d’aquest sistema depredador amb penes de presó cada cop més altes i amb multes i indemnitzacions cada cop més quantioses. Mitjançant la imputació de delictes més greus, amb condemnes que possibiliten i apropen l’entrada a presó, amb mètodes sofisticats de persecució i control, engruixen la llista de candidates a acabar entre reixes, com malauradament ja és el cas més recentment de «Los 6 de Zaragoza» o el company Abel. Tot això confirma la deriva autoritària que duu l’Estat en el seu objectiu d’erradicar la conflictivitat i d’aniquilar qualsevol alè de dissidència.
Malgrat la intensa repressió que patim, cal que ens mantinguem solidàries i fermes als nostres principis sense renunciar a les pràctiques que defensem. Demostrem que no deixem enrere a cap companya perseguida i que els atacs contra aquestes són col·lectius.
