L’Àrea Metropolitana de Barcelona pretén atorgar a dit el servei d’aigua a l’empresa Agbar-Suez
ÒSCAR ROMERO | Setmanari Directa
L'ombra de la Torre Agbar es va estenent sobre el territori. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) va decidir, el passat 8 d'agost, integrar diferents serveis referents a la gestió de l'aigua –abastament en baixa, sanejament en alta, depuració i regeneració d’aigües residuals– i otorgar-los a una societat amb capital mixt entre AGBAR (80%) i l’empresa pública EMSSA (15%). Així doncs, la nova societat s'encarregarà de l'abastament de l'aigua que beuen més de tres milions de persones que viuen a la ciutat de Barcelona i a 35 municipis del seu entorn més proper.
La controvertida resolució de l'AMB, adoptada en ple periode vacacional, afegeix més polèmica al procés de privatització de la gestió de l'aigua que està portant a terme el govern de Mas, que fins ara s'ha basat en desmantellar l'Agència Catalana de l' Aigua i vendre –o malvendre – l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per tal d'eixugar part del dèficit general de la Generalitat. Si la concessió d'ATLL, que actualment abasteix en alta prop de cinc milions de persones de més de 100 municipis, també recau com es preveu en AGBAR, el monopoli de l'aigua catalana serà una realitat. AGBAR serà responsable del subministrament en alta –des de la font d'aigua fins als dipòsits municipals–, en baixa –des dels dipòsits de capçalera fins a les llars– i del sanejament i de la depuració de l'aigua que consumeix la major part del país .
Crònica d'una maniobra anunciada
Una denúncia per l'impagament d'una factura de l'aigua va acabar destapant l'any 2010 que no existeix cap contracte de concessió que reguli, avui dia, la relació entre les diferents institucions públiques i AGBAR. La sentència judicial del cas va concloure que “la gestió del servei d’abastament d’aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació d’Aigües de Barcelona en tant que concessionària del servei són actuacions il·legítimes” i en conseqüència, “el preu que cobra la companyia als ciutadans de Barcelona és il·legal”. AGBAR però, no es va mostrar conforme amb la resolució i va recòrrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que encara no s'ha posicionat. Des de llavors es temia que la companyia aprofités alguna ocasió, com la lletra petita del contracte de compra d'ATLL, per legalitzar la concessió amb Barcelona. Finalment ha sigut l'AMB la que ha servit en safata a AGBAR una jugada a tres bandes on regularitza la concessió del servei, l'allarga 50 anys i l'amplia afegint el sanejament, que fins ara venia prestant l'empresa pública EMSSA.
Al·legacions de la plataforma Aigua és Vida
Les diferents organitzacions socials que defensen la gestió pública de l'aigua a través de la plataforma Aigua és Vida han mostrat el seu rebuig a la resolució de l'AMB. En una nota de premsa recent Aigua és Vida manifesta “total indignació per com s’ha efectuat el procediment, que té greus buits democràtics”. La plataforma afirma, entre d'altres coses, que l'AMB envaeix competències de la Generalitat i dels Ajuntaments i considera que "és totalment impropi l’adjudicació directe a AGBAR sense cap procés públic de licitació". Així mateix, Aigua és Vida recorda que AGBAR es troba en “situació d'al·legalitat” i per això considera “d’una gravetat absoluta i d’una gran irresponsabilitat el reconeixement, totalment improcedent, de facto, de la concessió en baixa del servei públic a mans de la Societat General d’Aigües de Barcelona”. La plataforma ha demanat l’aturada immediata del procés a través de les al·legacions que el passat 7 de setembre van presentar Ecologistes en Acció de Catalunya i Enginyeria sense Fronteres a les seus de l'AMB i el Departament de Territori i Sostenibilitat.