CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Las agencias de calificación”, un llibre que ens introdueix a l’actual poder del capital

Dimarts, 23 juliol, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Las agencias de calificación.

Una introducción al actual poder del capital

Werner Rügemer

Virus editorial, 2013, 280 pàg.

Qui hi ha darrere de les agències de qualificació de les quals s'ha parlat tant en el curs de la crisi financera? I quins criteris de treball segueixen? Per què es mouen a pler sense que ningú faci res?

En aquest llibre es presenta per primera vegada l'estructura de propietat de les tres grans agències: Standard & Poor’s, Moody’s i Fitch. Entre els seus propietaris figuren els majors fons d'inversió i fons d'alt risc -amb seu en paradisos fiscals- que són propietat d'un complex entramat de bancs i grups empresarials que, al seu torn, són propietaris de les més importants i conegudes multinacionals.

Si ens endinsem en les pràctiques de les agències de qualificació, veurem que la base del seu poder està tant en la funció de supervisió estatal i supraestatal que els ha estat atribuïda per governs i institucions polítiques nacionals i internacionals, com en la seva estructura de propietaris capaç d'assegurar-se les complicitats polítiques necessàries d'aquests organismes. Són aquestes complicitats les que han permès desregular els mercats financers fins a convertir a les agències en jutge i part d'un joc de casino global en el qual la banca sempre guanya.

A això s'afegix una fomentada i intel·ligent política de rotació de directius entre càrrecs polítics, assessors presidencials, empreses públiques i agències, multinacionals, bancs i fons d'inversió, les famoses «portes giratòries» que asseguren fidelitats i el control directe de les estructures polítiques. Mentre que suposats vigilants objectius i independents del mercat, ajuden als seus propietaris a apoderar-se d'empreses, serveis públics, Estats i economies nacionals completes.

El seu negoci no és la devolució del deute, sinó el creixement exponencial del mateix. Per a aconseguir el seu objectiu disposen d'un alt repertori de pràctiques que van des de les qualificacions indicatives o les qualificacions no sol·licitades fins a l'escenificació de crisi o la intervenció directa en les polítiques internes «aconsellant» retallades socials. Aquestes consentides pràctiques fraudulentes i extorsionadores han convertit a les agències en una lucrativa màquina d'espoli continuat i en un dels pilars fonamentals del poder actual del capital.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print