‘Las Kellys’ s’organitzen com associació i fixen el seu full de ruta per defensar els drets de les cambreres de pis dels hotels

‘Las Kellys’ s’organitzen com associació i fixen el seu full de ruta

Reclamen que totes les persones que treballin en hotels estiguin protegides pel corresponent conveni provincial d'aquest sector

‘Las Kellys’, el col·lectiu de cambreres de pis que fa mesos es van organitzar per reclamar els seus drets s’han constituït en associació. Tot i l’heterogeneïtat del moviment tenen una posició comuna: voldrien estendre al conjunt de l’Estat un mecanisme que garantís els seus drets. Un mecanisme equivalent al que funciona las Palmas on s’aplica el conveni provincial a tots els empleats d’aquests establiments.

El col·lectiu ha fet la seva presentació a Barcelona, a la seu del Col·lectiu Ronda, davant d’una cinquantena de periodistes, però també de representants d’organitzacions cíviques i sindicals. Han parlat, la Isabel, de Barcelona; la Nani, de Palma; la Míriam i la Susanna, de Lanzarote; la Amparo, de Pontevedra; a més de la Yolanda, de Benidorm, de Fuerteventura i Madrid, que han desgranat les raons a partir de les quals s’han organitzat.

Kellys afirmen tenir unes 2.000 afiliades arreu de l’Estat. Les seves reivindicacions posen de manifest la contradicció que es dóna en un sector: l’hostaleria, que viu el seu millor moment econòmic, amb grans beneficis per a les empreses, mentre les persones que treballen en els establiments, no noten de cap manera la bonança, ni en els seus salaris ni en les seves condicions de treball.

La problemàtica de les cambreres de pis té molts fronts. Un és que només una part de les 200.000 persones que operen en aquest àmbit ho fa de forma legalment correcta. Aproximadament la meitat no estan donades d’alta per la categoria esmentada i ho estan com a servei de neteja. A més, es dóna una miríada de situacions laborals fruit de la reforma laboral, que fan que a vegades en un mateix hotel qui hagi qui treballi correctament per a l’establiment, altres ho facin per Empreses de Treball Temporal (ETT), i unes altres per a empreses multiservei o fins i tot pot passar que hi hagi qui treballi sense contracte.

Una altra reclamació és, que a causa de la penalitat de la seva feina, aquest grup tingui accés a la jubilació avançada, a 55 anys, com passa amb els miners o els mariners. També volen que es vinculi la qualitat dels hotels amb el treball que s’hi desenvolupa. Però, són les externalitzacions, facilitades per la reforma laboral, les que més amoïnen aquestes treballadores. Per això demanen que les inspeccions de treball vetllin especialment pels drets dels empleats del ram.

La presentació de Las Kellys a Barcelona s’ha fet de manera que els diferents nuclis territorials on estan organitzades han explicat la seva situació i també les seves alternatives. Ha cridat l’atenció un vídeo on diverses autoritats parlen de la feina d’endreçar habitacions d’hotel com un dels nínxols d’ocupació d’èxit, “aquí hay futuro” deia un dels eslògans.

Les Kellys descriuen un panorama poc galdós. Han de fer en els casos extrems 50 camas en una jornada laboral, amb ritmes de treball infernals, cosa que els hi suposa malalties, com la síndrome del túnel carpià, però també lumbàlgies o hèrnies discals. Això implica que per mantenir el ritme de la feina, moltes d’aquestes treballadores acabin sent addictes al Ibuprofeno, segons explicaven. Curiosament, entre les seves peticions hi ha ésser ateses, quan es fan mal, per les mútues i no per la Seguretat Social.

“La inseguretat laboral fa que ‘Les Kellys’ no ens podem posar malaltes, si ho fem ens acomiaden. Però tampoc es poden posar malalts els nostres familiars, perquè no ens donen permís per tenir-ne cura i si faltem a la feina ens fan fora”, afirmava una activista.

Una altra de les cambreres de pis posava èmfasi en la diferència que es dóna entre hotels que cobren al client entre 200 i 300 euros per dormir una nit a una cambra i el que es paga a la dona que la neteja, només de 2,5 euros en el cas millor, assegurava.

Les cambreres de pis organitzades a la nova associació han mostrat la seva desafecció de les cap als sindicats. “No som la marca blanca de cap sindicat”, han manifestat. Els acusen de no fer-se ressò de la seva situació. Però, al mateix temps reconeixen que en algunes ocasions coincideixen a títol personal amb delegats i delegades sindicals quan es fan mobilitzacions.

La portaveu de la zona de Benidorm explicava que només comptant els últims sis mesos, l’activitat de les Kellys ha fet que augmentessin en el seu territori un 30% les denuncies de cadenes hosteleria a inspecció de treball. També ha fet que hi hagi un 15% més de denúncies a les autoritats judicials. A més, s’han fet 12 mobilitzacions davant dels hotels que no respecten els drets dels treballadors.

A la fi de la roda de premsa les Kellys han rebut la solidaritat de col·lectius diversos, com les treballadores del sexe i d’un incipient sindicat de treballadors de la llar i la cura de persones.

* Article de Tomeu Ferrer publicat al Diari del Treball
http://diaritreball.cat/17575-2/