CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

LaTele.cat vol continuar ocupant les ones!

Dimarts, 5 febrer, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

La Tele.cat, televisió autogestionada amb seu al cor de la vila de Gràcia, inicia una campanya per trobar col·laboradores i poder continuar amb el seu compromís amb els moviments socials.


MARC DELCAN | 05/02/2013 - Setmanari Directa

LaTele.cat emet vint-i-quatre hores al dia pel canal 37 de la TDT a gran part de Barcelona i el Maresme. I més enllà, si el cel està serè. Nascuda de l’Assemblea de Comunicació Social, aquest és el segon any que emet a través de la TDT. Ara, inicia una campanya de
sòcies i col·laboradores per poder mantenir el projecte i l’emissió en obert.

Elaborada amb poc mitjans, organitzada en diferents tipus d’assemblees, LaTele.cat es presenta com una pota més dels moviments socials actius al voltant de Barcelona, ara en format audiovisual i web. Horitzontalitat, autogestió, alternativa i diversitat són –per a Berta, de l’assemblea de programació de La Tele.cat– les quatre paraules que defineixen el projecte. Aquest mitjà, amb seu a l’Infoespai gracienc, va engegar l’any 2003 per oferir-se com a mitjà audiovisual alternatiu i crític amb els poders i com a eina de treball per a la lluita social. Tot plegat, essent conscients de les inèrcies que ens fan caure en la immediatesa i la manca d’anàlisi que vol imposar la pràctica.

La qüestió és evitar l’especialització perquè ningú no siga indispensable. No totes són professionals o estudiants d’audiovisuals, n’hi ha moltes que són autodidactes i que es complementen amb les vuit col·laboradores que hi fan pràctiques. De fet, s’hi fan tallers d’autoformació en aspectes bàsics com vídeo, edició o àudio. De la idea de fer un mitjà col·laboratiu, en sorgeix la wikitele, una aplicació a Internet que permet aportar contingut a
la programació. Una graella que, ara, es vol reorganitzar per sumar diferents blocs temàtics, sempre tenint en compte de no reproduir l’hàbit de la serialitat. Berta conta que cal donar l’oportunitat de veure els continguts en diferents horaris, “si ja has vist el programa, estàs mirant massa tele. Surt al carrer”.

La programació és ben variada: cuina vegana, xerrades, noticiaris, concerts i escena musical alternativa, documentals, dibuixos, etc. Com remarca Toni, un dels membres de l’assemblea: “Una cosa que és molt diferent d’altres mitjans és que nosaltres també som entreteniment, no som tan insistents ideològicament. Estem a la TDT per donar l’oportunitat que ens trobin per casualitat, fent zàping. El periodisme no ha de ser sempre a la contra i tampoc farem cap gest a favor de cap Estat. Es tracta de fer un espai per a
nosaltres”. A més, el fet de ser un mitjà audiovisual on cada minut té hores de treball “fa que ens recolzem molt en altres llocs, ens fa obrir el punt de vista. Així doncs, poca ortodòxia política pot haver-hi...”.

Contrallum d'un Contrainfos

Moltes sabem què és la Tele.cat, però, com es fa? La DIRECTA va poder entrar-hi i compartir la gravació del darrer Contrainfos. “Quanta gent avui!”, crida Estela. La colla castellera del Contrainfos baixava fa una estona des de l’Infoespai, a la plaça del Sol de Gràcia, pel carrer dels Xiquets de Valls. Justament, un carrer que ens remet a aquesta manera antiga –però encara actual– d’anomenar la gent que fa castells, arrelada a principis del segle XIX. Del castell de la colla de xiquets, als castellers de la Tele.cat. Canvi de mitjans, canvi d’afinitats, però no d’intenció: construir en comú.

El Contrainfos,
que és un dels programes de producció pròpia de LaTele.cat, ja ha fet 34 emissions. És un noticiari setmanal d’esdeveniments que gairebé no surten a la premsa hegemònica o, ben mirat, una narració a contrapèl dels temes més maltractats pels media tradicionals. Un correlat audiovisual per a una altra realitat: una desena de persones (una mica més de l’habitual arran de les nouvingudes de pràctiques). Muntar l’escenari. “El plató –diuen amb
un somriure–, vinga, va! Que he de marxar abans de la una”. Enllestir la cabina de control i les càmeres. Avui, Davi, Isis i Keren presenten; Jabi, Àngel i Armando graven; Estela, Bea i Joan paren atenció als detalls d’àudio, vídeo i realització.

Sobta, adonar-se de la quantitat de gent que cal per fer un programa de televisió. El Contrainfos es grava el dilluns i s’emet el dimarts. És el fruit d’una setmana d’autoorganització, de recerca de temes, de gravació de noticies, d’edició, de producció i de postproducció. L’autoaprenentatge i el fes-ho tu mateixa és un dels pilars d’aquest mitjà de comunicació social gestionat en assemblea. “No som periodistes professionals”, diu Toni, un dels que fa feina de producció a la Tele.cat. “Jo, de fet, he après a editar i a muntar aquí i en alguns cursos per curiositat”, reconeix Berta.

Estar aquí –com si fossis a dins– t’ho fa veure diferent. Com la Tele.cat, un reflex distint. Els secrets de la realitat d’un programa que busca una expressió diferent, també a la contra. Estar aquí és com fer un contrallum al Contrainfos. Si no podem deixar de ser espectadores d’algunes coses, sí que podem apropar-nos per canviar-ne moltes. Vist de prop, el Contrainfos és com la Tele.cat, una manera de fer que no és a la contra, per molt que diga el seu nom, sinó a favor. Una manera d’alçar i muntar, de fer fent-se. En positiu,
en col·lectiu, per continuar contrainformant-nos.

Ocupem i ocuparem les ones: Campanya pels 500!

LaTele.cat està fent un gran esforç per captar col·laboradores, sòcies i usuàries. El projecte d’ocupar les ones, sorgit de l’Assemblea de Comunicació social que gestiona aquest mitjà del Barcelonès i el Maresme, neix de la necessitat de tenir mitjans propis que no depenguin de criteris polítics o empresarials.

Per continuar creixent com projecte, LaTele ha engegat la campanya pels 500. L’objectiu pragmàtic, a curt termini, és aconseguir 500 sòcies que col·laborin amb el mitjà pagant vint euros l’any. A llarg termini i el que és més important, com comenta David, és “assegurar projectes dels mitjans lliures que semblen una necessitat cada vegada més bèstia. Ara que, aprofitant la seva crisi, manipulen tot el que volen, participant també de LaTele, ens assegurem que hi ha un mitjà, a Barcelona, que recull la veu de tothom”.

La idea és arribar a tenir col·laboracions i/o sòcies per cobrir les despeses mensuals de l’antena d’emissió en obert per TDT, que ara ocupen part del debat i les hores de dedicació per poder mantenir-se de forma autogestionada. Si s’aconsegueix l’objectiu de la campanya pels 500 –diu David, un dels membres del programa de notícies Contrainfos–, es podran “dedicar esforços a millorar els continguts i també a centrar-se en poder arribar a cobrir més esdeveniments”.

Es tracta d’un mitjà autogestionat que intenta donar veu a aquelles persones que no en tenen. És per això que, com comenta Aran, “aquesta campanya és molt més que fer-se soci”. No és només simbòlic, recalca Toni: “És una qüestió de necessitat. Cal donar suport a un mitjà de comunicació d’una de les principals capitals europees, ja siga per interès o per afinitat política”. Acomplertes ja totes les condicions per continuar emetent a la TDT, l’objectiu és focalitzar els esforços per donar veu a les que no en tenen. David ho confirma: “aquest és un mitjà participatiu, aquí pot venir qui vuiga, fer propostes o fer el programa que li interessi”.

Creix el periodisme alternatiu

És difícil dibuixar un mapa de tots els mitjans alternatius que van sorgint arreu del territori, ja que cada dia hi ha més projectes periodístics nous que neixen per treballar un discurs diferent del que difonen els anomenats mitjans convencionals. La crisi ha accentuat el salvatgisme del sistema capitalista i la preocupació que genera –i també la presa de consciència que comporta– demana l’existència de canals que el posin en dubte. Es tracta d’arrencar de les mans dels sectors poderosos l’exclusivitat en la creació d’opinió
pública, un mecanisme molt útil per protegir els seus interessos.

Siguin ràdios, periòdics, televisions o programes que adopten les xarxes com a mitjà (com ara els recents Debat99% i La Plaça, sorgits dels moviments socials de l’Hospitalet de Llobregat i Sabadell, respectivament), la majoria de mitjans alternatius treballen de forma autogestionada, sense cap lligam amb les institucions i amb la intenció de crear una contrahegemonia des de baix per donar veu a aquelles que normalment no en tenen. Amb diferents sensibilitats, aposten per un periodisme proper, amb informacions contrastades i,
sovint, a l’hora de destapar vergonyes, no tenen cap mena de mirament. Un periodisme que aporta punts de vista que no contemplen ni els mitjans que s’autoanomenen “plurals”.

http://www.directa.cat/noticia/latelecat-vol-continuar-ocupant-les-ones-0

>>> CAMPANYA PELS 500 - FES-TE SÒCIA 20€/any
http://latele.cat/node/2481

>>> Més info a LaTele.cat:
http://www.latele.cat/

>>> LaTele al canal 37 de la TDT a Barcelona i al Maresme

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció