CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’Audiència Nacional espanyola ha absolt als cinc directius del diari “Egunkaria”

Dimecres, 14 abril, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

L'Audiència Nacional espanyola ha absolt a Martxelo Otamendi, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi, Iñaki Uria i Joan Mari Torrealdai, que van ser jutjats en la causa contra el diari basc "Egunkaria", acusats de col·laboració amb ETA, malgrat que la pròpia Fiscalia havia demanat l'arxiu del procés.

Des de la CGT de Catalunya ens alegrem d'aquesta sentència absolutòria al mateix temps que ens lamentem de tot el que han hagut de passar el acusats durant aquests anys, víctimes de la maquinària repressiva de l'Estat espanyol.


L'Audiència Nacional espanyola absol als cinc directius de "Egunkaria"
que van ser jutjats

Set anys després de la clausura de "Euskaldunon Egunkaria", la Secció Primera de la Sala penal de l'Audiència Nacional espanyola ha decretat l'absolució de Martxelo Otamendi, Xabier Oleaga, Txema Auzmendi, Iñaki Uria i Joan Mari Torrealdai, que van ser jutjats sota l'acusació de "pertinença" a ETA malgrat que la Fiscalia va demanar l'arxiu del procés a l'estimar que no existia vinculació amb l'organització armada.

Per a jutjar als cinc directius de "Egunkaria" va haver-hi prou amb les acusacions de la AVT i DyJ, que van reclamar penes de presó d'entre dotze i catorze anys per a cadascun d'ells.

Al desembre de 2006, la pròpia Fiscalia va demanar l'arxiu del procés després d'assumir que no estava acreditat "ni que el periòdic sigui font de finançament d'ETA, ni que sigui instrument de blanqueig de capitals il·lícits" procedents d'aquesta organització.

La sentència estableix que les acusacions "no han provat que els processats tinguin la més mínima relació amb ETA, el que per si determina l'absolució amb tots els pronunciaments favorables".

El tribunal sosté que "tampoc s'ha acreditat ni directa ni indirectament que el periòdic ’Euskaldunon Egunkaria’ hagi defensat els postulats de la banda terrorista, hagi publicat un sol article a favor del terrorisme o dels terroristes ni que la seva línia editorial tingués si més no un biaix polític determinat, això últim, a més, no seria delictiu".

La sentència destaca tot seguit que "fins i tot els membres de la Guàrdia Civil que van comparèixer com perits van reconèixer que no s'havia investigat si la línia del periòdic era o no de suport a ETA, el que fa incomprensible la imputació".

Els informes policials manquen de naturalesa pericial

Els magistrats Javier Gómez Bermúdez, Manuela Fernández Prado i Ramón Sáez Valcárcel conclouen que els fets i dades en els quals es van sustentar les acusacions "no estan provats de forma directa" i que els indicis en els quals es van donar per a reclamar elevades penes de presó "són equívocs i admeten diversitat d'interpretacions favorables als processats".

Al costat d'això, afirma que els informes elaborats per la Guàrdia Civil, "la base exclusiva de l'acusació", van ser proposats i admesos com prova pericial però "no tenen tal caràcter" de naturalesa pericial.

El tancament es podia haver evitat

La sentència arriba a posar en dubte el propi tancament del rotatiu en euskara. Els jutges subratllen que "d'entre les diverses formes i maneres d'ingerència en la llibertat de premsa, el tancament suposa la major restricció, la suspensió o cancel·lació radical de tots els drets relacionats amb l'emissió i recepció d'informació i opinió, de manera sistemàtica", ja que afecta "massivament a drets i interessos de múltiples persones i de la pròpia societat".

Per això, entenen que la clausura provisional o cautelar de "Egunkaria" "no tenia habilitació constitucional directa i mancava d'una norma legal especial i expressa que l'autoritzés".

Destaquen que un periòdic "no admet ser considerat com una empresa qualsevol", i estimen que "les finalitats de prevenció de la suposada reiteració delictiva" que es van esgrimir per a sacrificar la llibertat de premsa "o suspendre-la singularment" podien haver-se aconseguit "usant altres possibilitats alternatives d'intervenció cautelar que no impliquessin la interrupció de l'activitat informativa, de l'elaboració, impressió i distribució del diari. Sobretot –recalca– quan, segons la prova practicada, l'anàlisi de la línia informativa permetia descartar que el periòdic anés instrument per a la comissió de delictes o suport d'activitat criminal alguna".

Tortures: "No va haver eficiència de les condicions de la incomunicació"

La sentència també fa esment a les denúncies de tortures que van realitzar els cinc jutjats després de ser detinguts i romandre cinc dies en mans de la Guàrdia Civil. El tribunal destaca que en la valoració de les declaracions dels processats "té especial rellevància que les denúncies d'aquests sobre maltractaments i tortures patits durant la detenció incomunicada –que van ser relatades amb detall en la vista oral i abans davant l'instructor i objecte de denúncia en els tribunals- són compatibles amb l'exposat en els informes mèdico-forenses emesos després de ser reconeguts en el centre de detenció, si bé el Tribunal no pot arribar a conclusions jurídic penalment rellevants sobre el particular excepte constatar que no va haver un control judicial suficient i eficient de les condicions de la incomunicació".

Font: Gara (13/04/2010)

>>> Podeu llegir la sentència íntegra a:

www.gara.net/agiriak/20100412_sent_egunk.pdf

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció