CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Laura Riera, 7 anys segrestada per l’Estat

Dimecres, 27 agost, 2008
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El dia 24 d'agost del 2001 la nostre companya i amiga, Laura Riera va ser segrestada per l’estat, i d’això ja fa set anys.

Durant tots aquets anys ha estat en distintes presons espanyoles Alcalà-Meco, Soto del Real, Valdemoro, Badajoz, Murcia, Picassent, i ara la tenim a Catalunya (Wad-Ras a Barcelona), des que Diego (Can Brians, Martorell) i ella van decidir ser pares, tenint en Dídac que aquest agost ha fet un any (felicitats a tots tres).


Laura com la resta de preses polítiques, ha estat separada del seu entorn, en presons allunyades de la seva llar en alguns moments a més de 600 km, en un règim d’aïllament que ha perdurat tot el temps que porta presa, dispersada i traslladada contínuament... amb tots els problemes què comporta per a ella, les familiars, amigues i companyes.
Laura va ser condemnada per presumpta col•laboració amb la lluita armada d'ETA, juntament amb altres companys (Diego, Zigor,...) amb una sentència de nou anys, contra la qual es va formular un recurs, que més tard va ser denegat.
En el segon judici, on es jutjava els fets pels quals eren acusats de col•laboració (i on la petició fiscal ascendia a 20 anys), Laura i Zigor van ser absolts. Tot i que en el segon judici quedaven ensorrats els arguments per a mantenir el seu segrest, havien de restar segrestats per la primera sentència de nou anys (encara que aquesta més que mai no es sostenia, doncs la condemna per col·laboració es basava en els fets pels quals havien estat absolts).

La decisió de mantindre'ls empresonats no ens va sorprendre pel fet què l'Audiència Nazional és un tribunal polític destinat a aplicar la més salvatge repressió contra totes les dissidències que posen en qüestionament o en "perill" el sistema opressor espanyol. Així, malauradament no ens sorprèn que després de 7 anys (Laura) i 7 anys i 7 mesos (Zigor i Diego) l'estat no reconegui la seva llibertat davant la falta de proves i les seves contradiccions.

Voldríem acabar fent un record a les persones preses que resten lluny de casa, dispersades, aïllades i torturades, i que més que mai necessiten urgentment el suport de totes.

Per això animem a fer les mostres de solidaritat què es creguin oportunes per a la nostra companya que el 24 d’agost ha fet 7 anys de segrest, com a realitzar totes les mostres de solidaritat possibles a la resta de companyes repressaliades per la seva dissidència als estats opressors: Zigor, Diego, Marina, Lola, preses anarquistes, en Franki, etc...I en especial també volem demanar tota la solidaritat possible per un altre company pres, l’Amadeu Caselles, que porta més de 22 anys pres i que està en una situació de salut complicada arran de la seva segona vaga de fam iniciada el 23 de juny, d'això ja en fa més de 60 dies, i en la que ha perdut mes de 15 kg, on demana la seva llibertat immediata ja que ha complert amb escreix la seva condemna, i amb la que pretén denunciar la impunitat amb la que actuen l’equip de tractament del mòdul III i el director de la presó de Quatre Camins.

ON HI HA LLUITA HI HA REPRESSIÓ, I ON HI HA REPRESSIÓ HI HA SOLIDARITAT

LLIBERTAT PRESES POLíTiQUES!

S.A.T. (Solidaritat Antirepressiva de Terrassa)

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print