CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’avarícia d’una empresa pot fer que Tarragona salti pels aires

Dimecres, 20 març, 2013
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Concentració CLH Tarragona

L'avarícia d'una empresa pot fer que Tarragona salti pels aires

Els treballadors de CLH denuncien la pretensió de l'empresa de reduir els efectius que es queden de guàrdia a l'empresa durant la nit, caps de setmana i festius a la Instal·lació d'emmagatzematge de Tarragona, tot i ser aquest un establiment amb risc d'accident greu (segons la directiva 82/50/CEE), situat molt a prop d'altres indústries perilloses i del nucli urbà de Tarragona. El risc d'un accident devastador a nivell humà i mediambiental es multiplica per l'ànsia de l'empresa de reduir efectius tot i haver tingut gairebé 150 milions d'euros de beneficis el 2012. Els treballadors no ho pensen permetre: estan realitzant concentracions i aturades parcials cada setmana, però necessiten difusió i suport.

Us diu alguna cosa Bophal? I Seveso?

Seveso a Itàlia i Bophal a l'Índia són dos llocs que tenen la desgràcia de ser coneguts per haver patit dos dels grans accidents que hagin succeït mai en una planta química. El resultat va ser devastador. Milers de morts en l'instant i moltes més segons el temps va anar passant. Contaminació de les aigües i el sòl. Malalties. Una catàstrofe.

La catàstrofe de Bophal va tenir lloc el tres de desembre de 1984 a la capital de l'estat de Madhya Pradesh. En aquesta ciutat s'havia establert l'empresa nord-americana Union Carbide Corporation. A causa d'una avaria tècnica es van alliberar milions de tones de matèries tòxiques a l'atmosfera. Com a resultat, en el termini de vint 3.500 persones van morir, mentre que més de cinc-centes mil van resultar ferides. Associacions de víctimes comptabilitzen en fins a 25000 el nombre de morts succeïdes a posteriori com a conseqüència de l'exposició als gasos tòxics.

A més de les morts i les malalties, l'accident va suposar un desastre ecològic mai abans vist, provocant la contaminació dels voltants. Una contaminació tal, que fins al dia d'avui el consum d'aigua i d'aliments de la zona presenta un risc per a la salut, per la presència de substàncies tòxiques com metalls pesants o compostos químics tòxics. Substàncies que se segueixen trobant, malgrat el temps passat, en la llet materna de les dones que viuen prop de l'àrea contaminada. La empresa va ser comprada el 2001 per Dow Chemical, empresa present en el polígon petroquímic de Tarragona.

Per la seva banda, l'accident de Seveso, esdevingut el 1976 en aquesta petita localitat italiana, va suposar l'alliberament a l'atmosfera d'un substància, el TCDD, 10.000 vegades més tòxic que el cianur. Aquest accident va suposar el desplaçament de milers de persones, l'aparició de malalties com el cloracne a la població, la mort de milers d'animals entre ells 70.000 caps de bestiar sacrificats i de la vegetació, que es va assecar després d'una espècie de pluja àcida. Aquest accident va tenir, malgrat tot, un aspecte positiu, perquè arran de l'incident es va fer palesa la necessitat de lleis que permetessin reduir el risc d'accidents industrials greus. Així es va redactar una directiva europea, la directiva 82/501/CEE anomenada directiva Seveso.

Aquesta directiva obliga a censar els establiments industrials que poden presentar riscos i a seguir mesures de seguretat estrictes que redueixin el risc d'accident. També estableix nivells per organitzar els establiments industrials segons la seva perillositat que regula les condicions de seguretat per a les fàbriques on s'utilitzin químics tòxics per a la vida humana. Segons els nivells de perillositat establerts en la directiva Seveso (i després modificats per Seveso II i III) els establiments industrials es divideixen en dos nivells de risc, alt i baix, segons la seva perillositat. Només a la província de Tarragona hi ha més de 80 establiments considerats de nivell alt.

Necessitem un accident a la Instal · lació d'emmagatzematge d'hidrocarburs de Tarragona per reaccionar davant les mesures contra la seguretat que planteja l'empresa CLH?

La Instal·lació de CLH té una capacitat d'emmagatzematge de més de 100 milions de litres d'hidrocarburs i es situa en ple polígon petroquímic. La instal·lació es troba recollida al Pla d'Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona, dut a terme per la Direcció General d'Emergències i de Seguretat Civil de la Generalitat de Catalunya, pel risc d'incendi que comporta. Aquesta instal·lació presenta un risc d'accident industrial greu, de manera que entra dins dels paràmetres recollits per la directiva Seveso. Segons aquesta última, la instal·lació de CLH presenta un risc baix. Però la instal·lació no està aïllada, sinó que es troba al polígon petroquímic de Tarragona, que acull una vintena d'empreses que emmagatzemen i transformen productes tòxics, volàtils i altament inflamables i que és considerat de risc alt. Exemples d'això són la planta de BASF a Tarragona, l'empresa Asfaltos Españoles (ASESA), ...

A més, la instal·lació no està perduda al mig del no res, ni molt menys. La instal·lació es troba a menys de 100 metres del centre urbà de Tarragona. A pocs centenars de metres es troben hospitals, escoles, un centre comercial, edificis d'habitatges, l'edifici de l'antiga fàbrica de Tabacalera que actualment alberga nombroses dependències municipals, ... La carretera nacional que porta a València passa a pocs metres, la nacional que connecta amb Reus queda un centenar de metres més enllà. Un accident podria tenir proporcions devastadores, per als treballadors de la planta i del polígon així com per als habitants de Tarragona.

Una explosió no només afectaria la població sinó també a la ciutat, Patrimoni de la Humanitat pels seus vestigis romans i la seva catedral. I per descomptat per l'entorn, flora i fauna. El polígon es troba al peu del Riu Francolí i molt prop de la costa. En fi, per al que queda de fauna i flora a la zona. La vall del riu Francolí és ja un dels més contaminats d'Europa, ja que a més del polígon industrial que porta el seu nom i on es troba l'empresa CLH és en aquesta vall on es troba la refineria de Repsol. Una mostra: en aquest moment es jutja l'abocament, el 2007, provinent justament de Repsol, d'almenys 35.000 litres d'aigües tòxiques al riu Francolí que haurien produït la mort de milers de peixos, amfibis i rèptils, a més d'altres espècies .

Tant ha patit CLH amb la crisi que està disposada a retallar llocs de treball independentment del risc que això suposi per a la població?

L'empresa logística d'hidrocarburs CLH va tancar 2012 amb unes xifres de 149.700.000 d'euros de benefici net. Aquesta xifra suposa un descens del 9% respecte de l'any anterior. Podria ser aquesta la raó per la qual es vol reduir el nombre de treballadors? La resposta és no, si considerem que en aquest mateix 2012, el president de la companyia, José Luis López de Silanes va rebre 1,9 milions d'euros en concepte de salari, un 5,5% més que l'any anterior. Així que no ens queda més que concloure que el que motiva l'empresa és la cobdícia, la cobdícia més irresponsable.

Però la cobdícia de qui? On van aquests gairebé 150 milions de beneficis anuals?

L'empresa d'emmagatzematge d'hidrocarburs CLH és el resultant de la privatització de l'empresa estatal CAMPSA i les seves accions es troben en mans d'un bon nombre d'empreses, fons d'inversió i fons de pensions, de manera que saber qui són els veritables amos de l'empresa no és fàcil. No obstant això, sí que és possible saber qui són els accionistes majoritaris. Entre els cinc primers ens trobem a REPSOL (accions del Govern dels EUA i la Xina), IPIC (controlada pel govern de l'Emirat d'Abu Dhabi, part dels Emirats Àrabs Units), OmanOil (controlada pel Sultanat d'Oman), Marthilor (holding luxemburguès) i AMP Capital (empresa de gestió d'inversions amb seu a Austràlia). Altres inversors són el Deutsche Bank, el BBK o el FROB.

Efectivament la salut i la vida de nombrosos treballadors i habitants de la ciutat de Tarragona, la protecció de l'entorn natural i del patrimoni arquitectònic està en les mans de bancs, holdings i governs com el de l'Emirat d'Abu Dhabi o el Sultanat d'Oman, que paguen 1,9 milions d'euros, només el 2012, a persones com el president de la companyia perquè no els faci perdre diners. Costi el que costi.

No us sentiu molt més segurs ara?

Els treballadors de la Instal·lació d'emmagatzematge de CLH a Tarragona estan duent a terme aturades de dues hores tots els dilluns del mes de març. Alhora, davant les portes de la instal·lació s'han convocat concentracions per evitar que la Direcció de l'empresa porti endavant les mesures que té previstes, deixar a un sol operari en els Torns de Nit, Caps de setmana i Festius.

A aquestes concentracions s'han sumat diversos sindicats, col·lectius i moviments socials. Cal destacar la presència de nombrosos delegats de CGT (sindicat al qual pertanyen els delegats de personal de la Instal·lació), UGT, destacant treballadors de Port Aventura, empresa que també es troba en lluita ara mateix, l'assemblea 15M de Tarragona, la assemblea de Barris de Ponent pròxima a la instal·lació, militants de la CUP, i de diversos col·lectius com Amics del Che, ...

A més d'aquests actes, els treballadors i treballadores de la instal·lació han manifestat la seva intenció de continuar amb la seva lluita fins que l'empresa de marxa enrere i continuaran fent front a la cobdícia de CLH.

No a un nou SEVESO a TARRAGONA!

Posem fre a la cobdícia de CLH!

CGT CLH TARRAGONA

Més informació:

- E-MAIL: tarragona-a.social@cgtcatalunya.cat

- FACEBOOK CGT CLH

- FACEBOOK CGT TARRAGONA

Jose (CGT CLH) 600604484

Conferencia Obrera Europea durante la  intervención de Joaquim Nim, delegado territorial del Govern de la  Generalitat.

ple ajuntament tarragona protesta treballadors CLH

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print