L’entramat Bagó-Consorci Hospitalari de Catalunya: un monstre de dimensions incalculables
Ramon Bagó segueix contractant-se a si mateix. El CIS Cotxeres li adjudica 1,2 milions en 4 dies
El ‘cas Bagó’ no para d’engreixar-se. La publicació del reportatge “Ramon Bagó: la increïble història de l’home que es contractava a si mateix” al cafèambllet de l’edició de gener ha provocat un allau de notícies i revelacions sobre els negocis de l’empresari i ex-alcalde de Calella. Unes revelacions que, pel que sembla, tot just acaben de començar. Hem dirigit la nostra mirada a Barcelona i hem tornat a trobar contractes entre el Bagó de l’administració pública i el Bagó de l’empresa privada. Mentrestant, l’ajuntament de Calella atorga la ‘medalla d’or’ i el títol de ‘fill predilecte’ de la ciutat a Ramon Bagó.
Ningú s’atreveix a pronosticar la dimensió que pot arribar a tenir el ‘cas Bagó’. L’entramat és tan enorme que podria excedir la capacitat d’anàlisi i investigació de l’Oficina Antifrau de Catalunya que està investigant Bagó i els seus negocis. Segons reconeixen fonts d’aquest organisme la quantitat de dades que cal estudiar és enorme i és gairebé impossible abastar-ho tot. Sigui com sigui la investigació, oberta d’ofici després de la publicació del reportatge del mes de gener al cafèambllet, està en marxa. (veure ‘Pot l’Oficina Antifrau…’ més abaix)
Què s’investiga?
Una senzilla cerca a Google i al BOE i DOGC permeten veure com d’estreta és la relació entre Bagó que gestiona diners públics i el Bagó empresari que obté contractes milionaris de les empreses públiques en les que participa. Si al reportatge del mes passat analitzàvem les relacions de Bagó amb la Corporació de Salut Maresme i La Selva, avui us presentem un altre cas on aquesta duplicitat es pot veure amb la màxima claredat.
L’1 de juny de 2005 el Servei Català de la Salut i el Consorci Hospitalari de Catalunya (CHC, ara CSC) van signar un conveni per impulsar el Centre Integral de Salut (CIS) Cotxeres a Nou Barris, Barcelona. Segons aquest conveni el CHC S.A., llavors presidit per Ramón Bagó, s’encarregava de “la construcció de l’edifici i posterior gestor dels serveis sanitaris” del CIS Cotxeres. Una història que, per cert, havia començat 7 mesos abans ja que el propi CHC havia dissenyat el Pla Tècnic que hauria de regular tota l’operació, “un fet habitual en el ‘model sanitari català’ actuar abans de fer les lleis que justifiquen l’actuació” segons fonts coneixedores del procés.
Primera part: 20 milions sota el control de Ramon Bagó
La qüestió és que dues setmanes més tard, el 16 de juny de 2005 l’empresa pública CHCVitae S.A. (també dirigida per Ramon Bagó com el CHC S.A.) publica la licitació del concurs d’idees per al nou edifici. Un cop fet el projecte el 21 de febrer de 2008 Ramon Bagó signa la licitació per triar l’empresa constructora de l’edifici per un valor de 19,7 milions d’euros. Aquest mateix mes Bagó encarrega (se descarregarà un PDF. Mireu plana 7) el “control i gestió de costos, temps d’execució i qualitat de l’obra” a una altra empresa pública: CHC Consultoria i Gestió S.A. Qui dirigeix aquesta empresa? El mateix Bagó. Això vol dir que els prop de 20 milions d’euros que costa l’edifici d’aquest centre sanitari públic, el control absolut de tot el procés de licitació, adjudicació, construcció i control està sempre sota el domini i control de Ramon Bagó.
Segona part: ara sóc empresari d’èxit
Arribem a l’any 2008 amb tot lligat i ben lligat. En només 3 anys Ramon Bagó s’ha encarregat d’adjudicar el projecte, les obres i el control dels treballs. Ara toca ser empresari. Cal moblar l’edifici que Bagó va posar en marxa: El 16 de juny de 2010 l’empresa pública CHC Vitae S.A. adjudica a l’empresa Equip Turis, propietat de Bagó, el ‘mobiliari general’ de les Cotxeres de Borbó. Preu: 276.382 euros. Més IVA. El 7 de gener de 2011 el BOE informa de que Equip Turis S.A. torna a guanyar un contracte. Aquesta vegada són 518.000 euros (més IVA) per “suministro e instalación del equipamiento de cocina para el Centro Integral de Salut Cotxeres”. Només quatre dies més tard el BOE publica l’adjudicació del “Servicio de restauración mediante el sistema de cocina diferida en linea para el CIS Cotxeres” per 644.985 euros (més IVA). El guanyador? L’empresa Serhs Food Area, de Ramon Bagó.
Així doncs, el més greu…
És que tenim que les empreses privades de Ramon Bagó reben en menys de 6 mesos contractes per valor de gairebé 1,5 milions d’euros. Veiem que aquests contractes provenen directament de l’empresa que fins poc temps abans estava directament dirigida pel propi Bagó i veiem que aquests contractes són per proveir una obra que el mateix Bagó va controlar i gestionar des del principi. Però hi ha més: aquesta empresa; CHC Vitae, que contracta empreses de Bagó, a més d’haver estat presidida per ell mateix, està participada al 100% pel Consorci Hospitalari de Catalunya S.A., una empresa pública on Bagó és actualment membre del Consell d’Administració… Així, des d’aquest seient a l’empresa pública Bagó va poder controlar en tot moment els processos d’adjudicació a les seves empreses privades per valor de 1,5 milions d’euros.
La punta de l’iceberg
Com dèiem al principi això sembla ser només la punta d’un iceberg de dimensions difícilment imaginables. Un iceberg que el diari El País, per exemple, descrivia el dia 13 de gener quan publicava que Bagó havia rebut 4,6 milions, dels quals 1,3 milions pertanyien a la restauració als hospitals de Blanes i Calella.
Però pot haver-hi molt més. Per començar cal tenir en compte que el consorci públic CHC –recordem que va ser fundat i presidit en la seva totalitat per Bagó durant més d’una dècada- disposa anualment de 170 milions d’euros només per a contractacions d’obres, serveis i subministres.
Però hi ha molt més. Sota el control del CHC hi ha actualment 76 ambulatoris, 44 hospitals i una llarguíssima llista de dispositius socio-sanitaris concertats que gestionen prop de 1000 milions d’euros anuals del pressupost sanitari públic. Uns diners que, tot i ser públics, escapen al control del Parlament de Catalunya gràcies al dens entramat creat per Ramon Bagó al front del CHC. Un descontrol que ha estat admès l’any 1996 pel llavors conseller de Sanitat, Eduard Rius i Pey: “No disposem de la informació requerida dels centres concertats ja que no són directament finançats per la Generalitat”. La informació requerida eren “els contractes sanitaris que rebien les empreses de Bagó”
Primer la CSMS, ara les Cotxeres
El reportatge que el cafèambllet va publicar el gener passat es centrava en la relació de les empreses de Bagó amb els contractes rebuts per part de la Corporació de Salut Maresme i La Selva. Aquesta publicació va motivar l’obertura la investigació per part de l’Oficina Antifrau. Ara cal afegir la relació que acabem de descriure entre el Bagó empresari i el Bagó impulsor del CIS Cotxeres. Però tenint en compte l’enorme abast del CHC on participa Bagó com a gestor de diners sanitaris públics i l’enorme abast del Grup Sehrs del Bagó empresari –integrat per diverses desenes d’empreses- aquestes relacions podrien anar molt més enllà dels dos casos descrits. A Vilafranca, per exemple, la CUP ha denunciat la poca claredat que rodeja el Consorci Sociosanitari Ricard Fortuny que està presidit per… Ramon Bagó. Així doncs, els investigadors de l’Oficina Antifrau que investiguen les activitats de Bagó tenen per davant una feina de proporcions enormes.
Mentrestant, aquest dissabte, l’alcaldessa de Calella premiarà Ramon Bagó amb la ‘Medalla d’Or” i el títol de “fill predilecte” de la ciutat. La distinció -que va ser aprovada per unanimitat al ple de Calella- vol ‘reconèixer la tasca professional i política’ de Ramon Bagó.
L’entramat Bagó-CHC: un monstre de dimensions incalculables
Com a signant del reportatge “Ramon Bagó, la increïble història…” l’Oficina Antifrau de Catalunya em va requerir per comparèixer en relació a la investigació de Bagó. Després d’haver entrevist les dimensions de la trama CHC-Bagó em fa l’efecte que excedeix les possibilitats d’aquesta oficina. No ho dic en cap moment per dubtar de la professionalitat ni de la honestedat de les persones que allà hi treballen sinó per la constatació de que estem davant un ‘monstre de mil caps’ que, pel seu tamany i per la gravetat dels fets que s’investiguen, requeriria una instància plenament judicial.
L’encreuament de dades, contractes, pressupostos, empreses participades, fundacions i empreses proveïdores requereix un treball d’investigació enorme. De fet, aquesta és la gràcia de tot plegat: exèrcits d’advocats treballant per a que tot s’ajusti el més possible a la legalitat. Mirem-ho. Existeixen 3 fronts de gran tamany per investigar:
El primer front és l’immens entramat d’empreses semi-públiques que composen el CHC: l’entitat patronal CAPSS, CSC Consultoria i Gestió, Diagnòstic Salut S.A., Projectes Sanitaris i Socials S.A., Laboratori de Referència de Catalunya S.A., CHC Tecnalia Salut S.L., CHC Vitae, Fundació S21, CSC Atenció Social… empreses en les que cal incloure les “unitats especialitzades de caràcter tècnic”: Àrea Jurídica, Servei de Contractació Administrativa (SACAC), Àrea de Sistemes i Tecnologies, Informació, Servei d’Estudis i Prospectives de Salut… Un veritable empori empresarial dedicat a ‘prestar serveis’ als seus associats… La llista seria gairebé infinita si ens fiquem a l’entramat internacional del que molts anomenen ‘conxorxi’. Perquè el CHC, ara CSC, ha tingut i segueix tenint infinitat de contractes internacionals, bàsicament a l’Amèrica Llatina, el Carib i el Marroc que no són precisament de cooperació al desenvolupament sinó que arriben a la categoria de negocis transnacionals… tot i ser una empresa de caràcter públic.
I arribem al segon front a investigar: les empreses que abans hem anomenat presten servei a entitats que gestionen 266 dispositius de salut: 42 hospitals, 76 centres d’atenció primària, 50 centres sociosanitaris, 51 residències assistides, 10 centres de salut mental, laboratoris, serveis de diagnòstic, atenció domiciliària… Un veritable sistema paral·lel al que gestiona més directament la Generalitat, gestionats per ajuntaments, ordres religioses, fundacions… uns ens que gestionen centenars de milions d’euros públics però sense el control directe de la Generalitat, sinó del CHC creat per Bagó.
I amb Bagó arriba la tercera pota que està investigant l’Oficina Antifrau de Catalunya: les 64 d’empreses del Grup Serhs i les relacionades amb els seus propietaris i familiars directes. Unes empreses que tenen en la Generalitat i els ajuntaments un dels seus principals clients. Menjadors d’escoles públiques, universitats públiques, presons, casals d’avis públics, hospitals, moblament, serveis informàtics, consultoria… Des de fruiteries, fleques, passant per immobiliàries, fins a mútues de salut, hotels, assegurances, distribució i logística, impressió, edició, televisió…
Per acabar de complicar les coses, els comptes de les empreses de Bagó estan auditats pel bufet d’advocats Faura-Casas… que és el mateix bufet que audita els comptes d’una bona part dels hospitals gestionats pel CHC, entre ells els de Blanes i Calella. Així tenim que la mateixa empresa que controla els comptes de la Corporació de Salut Maresme i La Selva és la mateixa que controla Serhs Food S.L., proveïdora de la Corporació. (veure plana 9) Un cercle tancat i rodó.
Com es pot veure, la feinada de l’Oficina Antifrau és inabastable, sobretot tenint en compte que molts dels contractes celebrats entre el CHC, els centres sanitaris gestionats i les moltes empreses de Ramon Bagó han estat concedits a dit, és a dir, no han estat publicats enlloc. Un exemple són els contractes de menys de 18.000 euros que la Corporació de Salut Maresme i La Selva adjudica sense concurs públic. Uns contractes sobre els quals hem demanat informació als representants públics dels municipis de la zona i que sempre s’han negat a fer públics. (veure més avall “Un forat negre de 107 milions”)
Davant aquesta situació cal recordar el que va dir Artur Mas quan al Parlament se li va preguntar sobre les investigacions sobre Josep Prat (ICS) i Ramon Bagó: “cal deixar treballar l’Oficina Antifrau”. Potser el primer pas és dotar-la de mitjans per a que pugui fer la seva feina bé…i ràpid! Com diu l’adagi, si la justícia arriba tard, no és justícia.
La Corporació de Salut Maresme i La Selva: un forat negre de 107 milions d’euros l’any
Si vostè, estimat lector és un dels 180.000 ciutadans que reben atenció sanitària pública a la comarca de la Selva o l’Alt Maresme ha de saber una cosa: vostè ha pagat per aquest servei l’any 2010 595 euros. Si a casa sou quatre, surt per uns 2377 euros anuals. Així, els diners sumats d’aquests 180.000 ciutadans fan un total de 107 milions d’euros, els diners públics que rep la Corporació de Salut Maresme i La Selva per prestar els seus serveis.
El primer que cal dir és que la relació qualitat/preu és immillorable. Amb 594 euros l’any a la sanitat privada no n’hi ha ni per començar. Dit això, posem el dit a la nafra: ja els fan servir bé aquests 107 milions d’euros sortits de les butxaques de tots els ciutadans? La resposta és terrible: no ho sabem. No en tenim ni idea. Però si és diner públic, bé que deu estar controlat, no? Estimat lector, la trista realitat és que ni vostè ni nosaltres, pobres periodistes, podrem saber mai en què es gasten cada un d’aquests euros. Tot i que surten de les nostres butxaques. Fem un cop d’ull.
Primer anem a veure el que si sabem. Pagar els 1.400 professionals de la CSMS surt per uns 68 milions d’euros. Després tenim uns 35 milions de ‘material, subministraments i altres’. Els 4 milions restants corresponen a despeses financeres, inversions en edificis, etc. Total, uns 107 milions.
Al cafèambllet, però, hem volgut filar una mica més prim. Hem volgut saber, per exemple, a què es destinen exactament els 82.735 euros d’“atencions protocolàries i representatives”. Hem preguntat quins “estudis i dictàmens” es van encarregar amb els 232.689 euros dedicats a aquests menesters. Hem preguntat a què es refereixen exactament quan diuen que es gasten 309.980 euros en ‘Cons.repar.mant. equips proc.dades, progr. i repr” (sic). Més preguntes que sorgeixen mirant el pressupost: exactament a què es refereixen quan diuen que gasten 531.179 euros en “formació del personal propi”? Com es pot veure, són xifres importants que, tenint en compte que surten de les nostres butxaques, fora bo conèixer el seu destí. Un últim exemple: en que es gasten els 459.598 euros de l’apartat ‘despeses diverses’?
Fa gairebé un any que intentem obtenir aquestes dades. Des del cafèambllet primer vam haver d’entendre l’entramat: qui és el responsable? Qui signa els contractes? Qui gestiona? Qui decideix? Qui prioritza? El sistema, lluny de facilitar un funcionament clar i transparent, és una jungla de competències, de delegats, subdelegats, administradors, empreses semi-públiques, empreses semi-privades, funcionaris, empresaris…
Quan van començar a veure el final de l’entramat vam tenir clar que per més complex i per més mans que es barregin en tot el procés, si els diners són públics qui ha de donar compte són els representants dels ciutadans: els polítics. Tenint en compte que el màxim òrgan de gestió de la CSMS és el Consell Rector integrat pels alcaldes de la zona, i tenint en compte que són ells els que signen les actes on es decideixen on van els diners, vam adreçar les nostres preguntes a ells.
Què hem preguntat?
Pel que fa a la gerent del CSMS, Núria Constans: quant cobra? Té clàusula de rescissió? Té dedicació exclusiva o compagina la seva feina pública amb el sector privat? Hi ha un informe de compatibilitats? Qui l’ha elaborat? Silenci. Tot i estar pagat amb els diners dels ciutadans el sou del màxima càrrec de la CSMS és a dia d’avui un secret.
Una altra pregunta interessant: Quin % dels 107 milions d’euros s’adjudiquen sense contracte públic, a dit? (cal recordar que quan els contractes són de menys de 18.000 euros no cal fer un concurs públic). Tenint en compte els diversos escàndols coneguts a llocs com Reus, on càrrecs polítics a la sanitat municipal han estat adjudicant contractes a les seves pròpies empreses, és sospitós que s’amagui aquesta informació.
Si l’Oficina Antifrau de Catalunya ha vist indicis suficients per investigar Ramon Bagó, per què ningú vol dir quants contractes adjudicats a dit i per quin import ha rebut Bagó aquests últims anys? Per què no expliquen exactament quins informes són els que han costat 232.000€ als ciutadans? On són aquests informes? Quin títol tenen? Qui els ha fet? No saben-no contesten.
Despeses de protocol? De què parlem? D’hotels de luxe o de targes de presentació? De rams de flors i cava o de bolígrafs? Són 82.000 dels ciutadans que cauen en un forat negre al qual no hi ha manera d’accedir.
Quines empreses reben els contractes per gastar-se 404.000 euros en ‘material ordinari no inventariable’?
Quines són les ‘altres empreses’ empreses que realitzen ‘altres treballs’ per 5,9 milions d’euros?
On van a parar exactament els 459.000 euros de l’apartat ‘altres despeses diverses’?
Totes aquestes partides, totes les decisions relacionades amb el destí d’aquests diners les prenen els alcaldes de Blanes, de Lloret i de Calella. Vam preguntar a Josep Maria Juhé (PSC) quan era alcalde de Calella, vam preguntar a Josep Trias (CiU) quan era alcalde de Blanes. Ara hem preguntat a Romà Codina (CiU), alcalde de Lloret, a Monserrat Candini (CiU), alcaldessa de Calella i a Josep Marigó (PSC), alcalde de Blanes. Cap d’ells ha contestat. Cap d’ells vol explicar als ciutadans on van exactament els seus 107 milions d’euros.
* Articles d'Albano Dante extrets del bloc cafèambllet www.cafeambllet.com/press/