CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

L’error és plantar transgènics. Valoració de l’acció de destrucció d’un camp de transgènics a Torroella de Montgrí

Dimecres, 21 juliol, 2010
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

El passat 12 de juliol un grup d'activistes contra els transgènics va portar a terme una acció consistent en destruir un camp de moresc transgènic a la localitat de Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Es cas ha estat envoltat d'una certa polèmica, ja que en principi es pensava que era un camp de cultiu transgènic experimental de l'empresa Syngenta, però després es va dir que no era així, tot i que el moresc cultivat era d'una varietat transgènica.

De la llista de correu de Som lo que Sembrem, ens ha arribat la següent valoració del cas:

L'ERROR ÉS PLANTAR TRANSGÈNICS

El camp de blat de moro situat a Torroella de Montgrí que va ser destruït
el passat 12 de juliol era transgènic, segons ha reconegut en declaracions a la premsa el mateix propietari. Independentment de si es tractava d'un camp experimental, de demostració o comercial, el sol fet que es tractés d'un camp de cultius modificats genèticament (MG), justifica i legitima la seva destrucció; més encara, quan estava al costat d'una reserva natural i d'altres camps de cultius no MG.

L'agricultura transgènica, encara que es realitzi amb varietats aprovades, té associats gravíssims impactes socials, ambientals i sobre la salut humana. Les desenes de casos de contaminació genètica de la producció ecològica i convencional que s'han produït a Catalunya i a l'Estat des de que van iniciar-se els cultius i les importacions d'OMG, demostren que la coexistència entre cultius MG i no MG és totalment impossible. Això impossibilita el desenvolupament de producció, consum i de societat alternatius al dominant, corporatiu i industrial i generador de greus crisi ecològiques, climàtiques i socials.

El tractament mediàtic que ha rebut l'acció del 12 de juliol demostra que,
una vegada més, els mitjans de comunicació silencien les crítiques i
obvien el debat real i profund sobre què implica l'agricultura
transgènica.

Els mitjans de comunicació també haurien d'assumir la seva
responsabilitat, la seva falta de rigor i el fet de no contrastar les
informacions que reben abans de publicar-les en forma de notícia. Més
enllà de l'allau d'informacions aparegudes en premsa a partir del dia 15
(tres dies després de l'acció) que asseguren que els « ecologistes
radicals » van cometre un error al destruir un camp que no era
experimental, nombrosos indicis mostren que tot plegat podria tractar-se d'un muntatge de la Fundació Antama, el lobby biotecnològic espanyol, Syngenta i el propi propietari del camp. De fet, aquesta tàctica de mentir i negar que es tracti de camps d'experimentació busca confondre l'opinió pública, desacreditar l'acció i els seus promotors i desviar el debat. Aquesta tàctica ja ha estat emprada en diverses ocasions en d'altres països com ara Regne Unit i França.

Alhora, existeixen evidències que indiquen que el camp de transgènics
destruit el dia 12 no era comercial: en el mes de maig, es va comprovar
que els diversos grups de fileres de blat de moro sembrats havien estat
identificades i distingides entre elles per mitjà de cartellets blancs
numerats, una pràctica que s'empra sistemàticament en camps experimentals i de demostració, però en cap cas en camps comercials. Posteriorment, just després que el Diari de Girona informés de la ubicació exacta del camp experimental de Torroella, els cartells blancs amb les identificacions numèriques havien estat puntualment retirades. Intentaven amagar les proves que allí s'estava experimentant o conreant transgènics per a fer una demostració ?

En aquest sentit, cal assenyalar les nombroses contradiccions que han
aparegut als mitjans en relació a qui, quan i perquè no va es autoritzar
la realització de l'experiment. Alguns diaris, han assegurat que va ser
Syngenta qui hi va renunciar; altres han dit que va ser el propi
agricultor qui es va enrere, i per últim, publicacions com ara El País
han afirmat, sense citar les fonts, que va ser la Generalitat qui no va
autoritzar l'experiment perquè el camp es trobava molt aprop d'una àrea
protegida.

Tot plegat posa de manifest la manca d'informació pública i fiable sobre
la ubicació dels camps experimentals així com la manca de control i de
seguiment de l'agricultura MG i els seus impactes per part de les diverses administracions competents. D'acord amb un mandat explícit de la CE, i després d'haver-se negat a fer-ho durant anys, aquest any per primera vegada el MARM va facilitar la informació i les característiques dels camps experimentals a Amigos de la Tierra arrel que aquesta organització realitzés una petició formal d'informació ambiental. Cal denunciar que la informació que el Govern de l'Estat espanyol estava obligat a fer pública era la relativa als camps experimentals autoritzats, no la relacionada amb les peticions d'autorització. Això indica que tampoc aquest any l'Estat ha complert amb la legislació europea vigent pel que fa al dret públic a la informació ambiental sobre la ubicació i les característiques dels camps experimentals de transgènics, de la mateixa manera que ni l'Estat ni la
Generalitat compleixen ni la legislació sobre l'etiquetatge dels aliments
que contenen OMG, ni informen els agricultors sobre els camps comercials sembrats amb OMG en la seva àrea, ni realitzen els plans de seguiment i control dels impactes associats a l'agricultura transgènica.

Per últim, en resposta a les peticions de que es faci justícia efectuades
per representants d'alguns sindicats agraris notòriament reaccionaris com ara JARC, cal dir que l'incompliment sistemàtic per part de les
administracions de nombrosos articles que la Llei que regula
l'alliberament voluntari d'OMG (mesures que les institucions competents
han de desenvolupar previament a l'autorització de la sembra d'OMG a cel obert, així com les que han de dur a terme després de que siguin
sembrats), posa de manifest que tots els camps comercials, experimentals i de demostració transgènics sembrats actualment da Catalunya i a l'Estat incompleixen la Llei. Alhora, cal insistir en que l'esmentada legislació ha estat desenvolupada per unes institucions « públiques » que porten treballant 12 anys colze a colze amb les multinacionals biotecnològiques per tal d'imposar els OMG en l'agricultura i en l'alimentació.

Conseqüentment, reivindiquem la legitimitat i la necessitat de destruir tots els camps MG, també en l'hipotètic cas que aquests complíssin la legislació. Així, hem d'insistir en que la coexistència entre l'agricultura MG i la no MG és totalment impossible, que l'expansió de cultius transgènics a Catalunya ha suposat que entre els anys 2002 i 2008 el conreu de blat de moro ecològic s'hagi reduït un 95%, així com l'extinció per sempre de com a mínim dues varietats catalanes de blat de moro tradicional úniques al món, a més de desenes de casos de contaminació genètica. També cal assenyalar que nombrosos estudis evidencien des de fa anys que els cultius i els aliments MG duen associats importants impactes socials, ecològics i sanitaris; estudis en què s'han basat 11 països europeus per prohibir el seu conreu.


Comunicat fet públic el 12 de juliol reivindicant l'acció de sabotatge al camp de transgènics de Torroella de Montgrí

Avui, 12 de juliol de 2010, desenes de persones hem sabotejat dos camps experimentals de blat de moro transgènic propietat de Syngenta situats al terme municipal de Torroella de Montgrí (Baix Empordà).

Hem destruït l’experiment transgènic a cel obert de Syngenta perquè entenem que aquest tipus d’accions directes són la millor manera de respondre a la política de fets consumats per mitjà de la qual la Generalitat, l’Estat i les multinacionals biotecnològiques duen dotze anys imposant-nos unilateralment els organismes modificats genèticament (OMG) en l’agricultura i l’alimentació.

L'Estat espanyol, amb més de 75.000 hac. sembrades l'any 2009, concentra aproximadament el 80% de la superfície conreada amb OMG a Europa.[1] Després d'Aragó, Catalunya és amb unes 27.000 hectàrees la regió europea amb més hectàrees d'OMG conreats. A la vegada, durant els últims anys el 42% dels camps experimentals a cel obert d'OMG a la UE han estat sembrats a l'estat.[2]

Syngenta és la tercera empresa de llavors més gran del món (després de Monsato i de Dupont). El seu objectiu és dominar de manera monopòlica el mercat mundial de llavors per tal que totes les pageses i tota la producció agrícola del planeta depengui de les seves ventes de llavors.[3] Syngenta, juntament amb el grapat d’empreses transnacionals (ETN) que controlen a) els mercats mundials d’insums agraris (llavors, fertilitzant, agroquímics…)[4], b) els circuits de distribució i comercialització d’aliments i matèries primes agroalimentàries, i c) el mercat mundial de productes transformats, és una de les principals promotores i beneficiàries del model agroalimentari corporatiu i industrial actualment hegemònic.[5] Després d’haver estat imposat durant dècades a escala planetària, cada cop més veus assenyalen que 1) aquest nefast model productiu i social és un dels principals responsables de la crisi alimentària, ecològica i climàtica a la que s’enfronta actualment la humanitat,[6] i 2) els transgènics agrícoles representen una nova volta de cargol del model agroindustrial, la qual no fa res més que profunditzar els gravíssims impactes socials, culturals i ambientals associats a l’agronegoci transnacional.[7]

Segons la legislació europea, els camps experimentals d’OMG representen un pas intermig indispensable per a que la Comissió Europea (CE) aprovi el conreu comercial en territori europeu de varietats transgèniques que fins ara no estaven autoritzades a la UE. Com duen anys denunciant diversos actors europeus[8], el protocol que han de seguir les ETN biotecnològiques per obtenir l’aprovació de les seves llavors transgèniques està ple de trampes i irregularitats. Entre elles, destaquen, per una banda, els diversos escàndols que han esquitxat l’Agència de Seguretat Alimentària Europea, (EFSA) els quals han deixat clar que aquest organisme pretesament científic està al servei de la industria transgènica.[9] Per altra banda, també cal assenyalar el paper de promoció encoberta dels OMG agrícoles que està jugant la pròpia CE.[10]

Dotze anys després que s’iniciés el cultiu de blat de moro transgènic a Catalunya l’aparició de desenes de casos de contaminació genètica de les produccions agràries ecològica i convencional (contaminació de partides de llavors, a nivell de camp, de pinsos per l’engreix animal i de productes per a l’alimentació directa humana) ha demostrat reiteradament que la pretesa coexistència entre cultius transgènics i no transgènics és totalment impossible, a més d'absolutament indesitjable.[11] La proliferació de l’agricultura transgènica al nostre territori ha suposat l'extinsió de com a mínim dues varietats de blat de moro tradicional (“morat” i “del queixal”) i la disminució en un 95% del conreu de blat de moro ecològic entre els anys 2002 i 2008.[12]

Tot plegat indica inequívocament que els OMG agrícoles fan impossible el desenvolupament i la consolidació de models de producció, de distribució, de consum i de societat alternatius al dominant, basats en l’agroecologia i la lluita per la sobirania alimentària del pobles. És per això que rebutgem frontalment tant els transgènics agrícoles com la societat tecnoindustrial capitalista que els fa possibles i necessaris (… necessaris per a que uns pocs actors molt poderosos consolidin el seu domini sobre la població mundial, i perfeccionin les seves estratègies de negoci). És per això que fem una crida a passar a l’acció per tal de destruir tant els conreus transgènics com l’ordre social que perpetuen els actors que els promouen.

[1] Per a més informació sobre l'evolució durant els últims anys de la superfície conreada amb OMG a l'estat és possible descargar una taula amb format pdf des de el lloc web del MARM: http://www.mapa.es/agricultura/pags/semillas/estadisticas/serie_maizgm98_06.pdf

[2] www.tierra.org

[3] Per tal d'assolir aquest objectius Syngenta no dubta en emprar els mètodes més expeditius que es puguin imaginar. Serveixi d'exemple l'atac que va dur a terme l'any 2007 al Brasil una empresa de seguretat contractada per aquesta multinacional contra camperoles que havien ocupat una finca de la seva propietat, acció que va concloure amb un camperol del Movimento dos Sem Terra assassinat i cinc més ferits de gravetat.

[4] L'any 2006 les quatre principals empreses de llavors (Monsanto, Dupont, Syngenta i Groupe Limagrain) controlaven el 44% del mercat de llavors. Aquell mateix any Monsanto, Dupont, Syngenta van dominar el 46% del mercat mundial de llavors patentades. A la vegada, Montsanto, Bayer, Syngenta y DuPont-Pioneer van controlar el 100% del mercat munidal de llavors transgèniques: ETC Group, 2007. Las 10 compañías de semillas más importantes del mundo – 2006. Disponible a: http://www.etcgroup.org/en/node/657

[5] Durant els anys 2007 i 2008, mentre la combinació de la crisi alimentària i la crisi financera mundial feia aumentar el nombre de persones famolenques més enllà dels 1.000 milions, Syngenta i la resta de ETN agroalimentàries batien els seus propis rècords de guanys: Grain, , 2009. Las coporaciones siguen especulando con el hambre. Disponible a: http://www.grain.org/seedling/?id=596

[6] GRAIN, ODG, Entrepobles, Xarxa de Consum Solidari i Veterinaris Sense Fronteres, 2009. Cocinando el planeta. Hechos cifras y respuestas sobre cambio climático y sistema alimentario global: 6. Disponible a: http://www.grain.org/o/?id=85

[7] Aguado, J; 2010; Los transgénicos nos expulsan del campo y de nuestros pueblos. Disponible en: http://www.anticapitalistas.org/node/5099. Al lloc web de la Plataforma Som Lo Que Sembrem hi ha relacionat un llistat dels principals impactes de lels OMG agrícoles, així com els enllaços als estudis que els certifiquen (http://www.somloquesembrem.org/index3.php?actual=7&actual2=167).

[8] Mirar, per exemple, l'article “La Ciencia basura de la EFSA” al lloc web de Greenpeace: http://www.greenpeace.org/espana/campaigns/transgenicos

[9] Serveixin d'exemple els casos del blat de moro bt176 de Syngenta, aprovat i conreat a Europa i a l'Estat espanyol durant anyos abans que les evidències respecte els seus riscos per a la salut obliguéssin a la CE a prohibir-lo, o el ressò que va tenir a la premsa europea i estatal l'escàndol al voltant del MON863, el qual va sortir a la llum el maig del 2005. Poden consultar-se al respecte la versió del 22 de maig del diari anglès The Independent on Sunday, així com la versió del 24 de maig de El Mundo (página 29).

[10] Amigos de la Tierra, 2008. Las Malas Compañías: La relación entre la Comisión Europea y la Industria de los transgénicos. Disponible a: http://www.tierra.org/spip/spip.php?article564

[11] Plataforma Transgènics Fora!, Assemblea Pagesa y Greenpeace, 2006; La imposible coexistencia. Disponible a: http://www.greenpeace.org/raw/content/espana/reports/copy-of-la-imposible-coexisten.pdf

[12] Binimelis, R., 2008. Coexistence of plants and coexistence of farmers: Is an individual choice possible? Journal of Agricultural and Environmental Ethics, 21(5): 437–457.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print