Les 25 fortunes catalanes més grans acumulen un capital de 25.300 milions d’euros
La revista Forbes situa en 25.300 milions el patrimoni total dels empresaris més adinerats del país
La família propietària de Mango lidera el rànquing català
Vint-i-cinc de les 100 persones més riques de l'Estat espanyol són catalans i acumulen un capital de 25.300 milions, segons la llista de les majors fortunes que elabora cada any la revista nord-americana Forbes i que publica en el seu últim número. Malgrat compartir el mateix nombre de rics amb la Comunitat de Madrid, el valor del capital que Forbes atorga a aquests últims és de 34.250 milions, gairebé 9.000 milions més que el que tenen els més acabalats d'entre els catalans.
Isak Andic Ermay i la seva família, propietaris de la firma de moda Mango, lideren la llista dels catalans més rics i ocupen la sisena posició al rànquing que elabora Forbes a l'Estat, amb una fortuna estimada de 3.800 milions. La segona i la tercera posició –12è i 13è llocs respectivament en la llista espanyola– són per a la família Carulla, propietària d'Agrolimen i Gallina Blanca, i per a Antonio i Jorge Gallardo, accionistes de la farmacèutica Almirall, amb 1.950 milions cadascun.
Entre les fortunes espanyoles més grans, la primera amb diferència és la del fundador d'Inditex –que ocupa el tercer lloc en el rànquing mundial de Forbes–, Amancio Ortega, amb un capital de 47.600 milions. La segona posició és per al president de Mercadona, Juan Roig, amb una fortuna de 5.800 milions, i a continuació se situa la filla d'Ortega i hereva de Rosalía Mera, Sandra Ortega Mera, amb 5.400 milions.
Afers de família
Tant en la llista Forbes catalana com en l'espanyola, el que s'observa és que les grans fortunes són una qüestió de família i que els sectors més rellevants són el tèxtil i la moda, la construcció, el sector farmacèutic i l'immobiliari. La mitjana d'edat dels adinerats de l'Estat és de 66,5 anys i només nou en tenen menys de 50. En canvi, l'edat més repetida és la dels 70 als 79 anys.
FONT: LECONOMIC.CAT
Les grans empreses catalanes sumen més de 200 filials en paradisos fiscals
MARC FONT
Els paradisos fiscals són una eina fonamental del gran casino global. Els grans patrimonis, d'origen lícit o no, hi recorren per amagar les seves fortunes. I cada cop són més les multinacionals que hi tenen alguna filial, que els serveix com a trampolí per fer operacions borsàries i, especialment, per reduir la factura tributària. La majoria de les grans corporacions dels Països Catalans participen d'una pràctica enormement lesiva per a les administracions públiques, que perden uns ingressos milionaris en impostos, i per a gairebé tota la ciutadania.
Empreses catalanes amb seu a paradisos fiscals del Carib
EcoEléctrica Holding Limited i Sabadell International Equiti Limited són dues societats diferents, sense cap connexió entre elles, però amb diversos trets en comú. Estan radicades a les Illes Caiman, un arxipèlag caribeny dependent del Regne Unit que es considera un paradís fiscal. I ambdues són companyies filials de grans empreses catalanes. La primera ho és de Gas Natural Fenosa; la segona forma part de Banc Sabadell. No és excepcional que els principals grups corporatius del país comptin amb filials a territoris offshore –centres financers amb un nivell impositiu molt baix per a no residents, també sinònim de paradís fiscal–, sinó que és una pràctica majoritària.
La Directa ha investigat les 60 principals companyies per facturació dels Països Catalans i ha detectat que 37 tenen alguna societat participada en paradisos fiscals. En total, acumulen 222 filials en territoris de baixa tributació, cosa que no significa que totes s'utilitzin per pagar menys impostos. Repsol, amb 47 societats offshore, és la que en té més. Gas Natural Fenosa (24 casos), Abertis (15), Banc Sabadell (13), Cirsa (12 a través de la seva matriu, Nortia Business Corporation SL), Globalia (11), Mango (10) i Roca (10) també sumen nombroses subsidiàries en aquests territoris. CaixaBank només compta amb una societat participada en un paradís fiscal –a Hong Kong–, però és accionista de referència a Repsol, Gas Natural Fenosa i Abertis.
L'expert en paradisos fiscals Juan Hernández Vigueras, membre del consell científic d'Attac-Espanya i autor del llibre Los lobbies financieros, tentáculos del poder, recalca –en una entrevista telefònica– que tenir una filial en un territori de baixa imposició fiscal és “perfectament legal”. Una altra cosa és que sigui ètic, tenint en compte que implica un enorme perjudici per a les arques públiques. Les administracions deixen de recaptar xifres astronòmiques pel fet que part dels beneficis empresarials tributen a centres offshore en comptes de fer-ho allà on la companyia desenvolupa l'activitat.
FONT: SETMANARIDIRECTA.INFO
