CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Les “caceres” d’immigrants, pràctica habitual en tot l’Estat espanyol

Diumenge, 5 abril, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Patricia Manrique, Redacció Diagonal

Malgrat que el ministre d'Interior limita l'ordre d'augmentar les detencions a un cas concret a Madrid, col·lectius socials afirmen que és una pràctica comuna.

“Ja portem temps veient un augment de detencions a Barcelona i en altres territoris de Catalunya. No és una acció puntual a Madrid, el que passa és que aquí s'ha descobert el motiu: la circular. Lamentablement moltes qüestions d'Estrangeria funcionen amb circulars internes que no surten a la”llum , assenyala Begoña Sánchez de SOS Racisme Barcelona. Aquesta organització, així com altres nombroses associacions d'immigrants o que treballen amb ells, relacionen l'augment de detencions amb els intents de convertir a la població migrant en boc expiatori de la crisi.

Encara que també la relacionen amb la reforma de la Llei d'Estrangeria: “Es busca fomentar la imatge d'una immigració desordenada per a justificar aquest tipus d'actuacions”, apunta Sánchez. I és que les redades basades en el color de la pell són una realitat quotidiana. Els col·lectius socials no s'han sorprès per l'existència de les quotes de detencions destapades a Madrid. Les consideren part d'una estratègia general per a acoquinar als migrants i criminalitzar-los.

A València, Roberto Villena, secretari autonòmic del Sindicat Unificat de Policia, declarava al febrer que el sistema de treball de Carlos Rubio (Cap Superior de la Policia de Madrid, impulsor dels cupos de detencions) perdura encara que “no amb la mateixa pressió”. Des de la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants- REDI de València valoren no obstant això que hi ha un “augment excessiu de la repressió, persecució i les redadas”.

Per la seva banda, el 12 de febrer, SOS Racismo Navarra i la plataforma Denontzat presentaven en el Parlament navarrès una denúncia davant el significatiu augment dels expedients d'expulsió entre 2006 i 2008, tant dels iniciats com dels finalment tramitats. Havien aconseguit recopilar aquestes dades malgrat que són de difícil accés. “La resposta va ser que la Constitució protegeix a tots per igual”, assenyala Jon Kepa, de SOS Racismo, “l'ocorregut després a Madrid demostra que no és així”.

L'any 2008, les expulsions van créixer un 12,1% respecte a 2007, segons el Balanç de la Lluita contra la Immigració 2008 presentat pel ministre Rubalcaba al gener. No obstant això, en aquest informe no s'aporten dades sobre el nombre total d'expedients d'expulsió. Segons diverses estimacions, entre un 80% i un 90% dels que s'incoen no s'executen. Els immigrants immersos en un expedient administratiu queden inhabilitats durant cinc anys per a regularitzar els seus papers.

Per a Pilar Quintana, d'Astúries Acoge, l'augment de les detencions “és una estratègia per a espantar amb conseqüències nefastes, perquè una persona amb expedient d'expulsió és pràcticament impossible que accedeixi a la documentació i, amb això, que treballi en situació regular: se'ls aboca a la misèria”. Respecte a Astúries assenyala que, a més d'una pràctica constant de detencions “periòdicament es munten dispositius especials com l'operació batejada per la policia Transport Express, de detenció d'immigrants en estacions d'autobús i tren. Denunciada a l'octubre, es va perllongar mesos. Després vam saber que es va repetir en altres ciutats i que va ser ordenada des de Brussel·les. La ‘cacera’ de l'immigrant està a l'ordre del dia”, afirma.

Redades massives

A Múrcia, a la localitat de Torre Pacheco, el 27 de juny va tenir lloc una ‘cacera’: durant més de sis hores, les forces de seguretat de l'Estat van envoltar el poble i, segons denuncien els immigrants, ho ‘van pentinar’ (van entrar fins i tot en la mesquita a l'hora de ressar) i amb violència van identificar a unes mil persones, i van detenir a 58 d'elles per no tenir papers.

Les organitzacions socials sospiten que també hi ha redades ‘emmascarades’. Jon Kepa, posa un exemple: a la fi de febrer “es va produir una redada, suposadament contra el tràfic de drogues, en una discoteca a Pamplona. Havia unes cent persones llatines. Van resultar expedientades, tres per tinença –ni tan sols per tràfic– i deu persones detingudes per no tenir els papers en regla. Policies d'estrangeria acompanyaven a la policia judicial”.

Extret del número 97 de la revista Diagonal, març de 2009.

www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7433


Lenta construcció dels espais contra les redades

Alzira Padín Torres / Diego S. Paratcha. Redacció Diagonal

En tot l'Estat les xarxes de suport a immigrants intenten crear vincles de resistència amb els familiars i les persones detingudes, i demanen comptes a les autoritats locals. Mesos abans que els controls policials a immigrants saltessin als titulars, les diferents xarxes de suport ja estaven elaborant iniciatives i estratègies per a denunciar als mitjans els fets de repressió, violació de drets i persecució quotidiana als i les immigrants sense papers.

La Coordinadora de Inmigrantes de Màlaga (CIM) i l'Oficina de Derechos Sociales (ODS) conten amb eines d'ajuda en casos d'emergència com el telèfon al que truquen familiars, amics o membres de la comunitat per a demanar assessorament i ajuda davant detencions. La CIM es reuneix amb ells i visita al detingut en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE), i ajuda amb la documentació per a poder treure'l. Alhora convoca concentracions i rodes de premsa per a exigir l'alliberament del detingut.

En el plànol de la pressió política, Nicolás Sguiglia, de la ODS de Sevilla, estima que les reunions amb la Subdelegació del Govern i els grups polítics “no sempre estan donant el fruit desitjat però és molt important generar una pressió social i un seguiment de les actuacions policials”. Aquest activista destaca la preocupació de la CIM per realitzar un seguiment de les actuacions policials que canalitzi la pressió social. “Hi ha poques coses pitjors que un policia sentint-se impune i amb llibertat d'actuació”, insisteix. Alguns d'aquests contactes estan donant resultats en el local. A més del cas de Màlaga, on la CIM ha obtingut el suport del grup municipal d'Izquierda Unida a la petició de tancament del CIE de Capuchinos, a Almería el Sindicato de Obreros del Campo (SOC) manté reunions amb IU per a pressionar conjuntament a la Subdelegació del Govern.

Marxes i concentracions

L'augment de la repressió sobre els immigrants ha provocat a Astúries que una dotzena de col·lectius socials i organitzacions polítiques hagin engegat la Ruta Contra el Racisme i la Repressió. Les mobilitzacions han collit una participació creixent, tant de persones nadives com de migrants, i especialment d'africans. El 12 d'octubre i el 18 de desembre es van convocar manifestacions pels carrers d'Oviedo que partien d'un dels llocs en els quals la policia va agredir i va detenir a diversos manteros. Per a març es durà la campanya als barris i el dissabte 21 de març es prepara una nova manifestació, en la qual s'incorporaran continguts vinculats a la despenalització del top manta.

A València, una petita emissora comunitària s'ha convertit en antena de les denúncies. Qualsevol persona detinguda o internada en el CIE pot contar la seva experiència en el programa de la Xarxa Estatal pels Drets dels Immigrants (REDI) a Radio Malva. “Després lliurem els testimoniatges a altres mitjans i acudim a diferents programes de ràdio per a arribar a més població”, informa Julia Castillo. En aquests moments REDI València està incidint en l'autoorganització immigrant i està coordinant una jornada per al 14 març amb la idea d'engegar una ODS en la ciutat. Amb tot, ha hagut de ser una denúncia de sindicats policials la que ha tret el tema al carrer.

L'escassa visibilitat de la resposta dels moviments de base s'explica, en part, per la complexitat del treball per a crear xarxes fins a ara inexistents. És el cas de La Corunya, segons expliquen des del Centro Social Atreu, alguns espais socials, diverses associacions de veïns i activistes intenten crear una estructura que funcioni com un suport estable, en aquest cas molt enfocat a la comunitat mantera senegalesa. A Madrid els esforços per unificar respostes han de començar pel més bàsic, com la formació d'activistes en procediments d'estrangeria i sobre detencions.

Bocs expiatoris de la crisi

"La nostra intuició és que el nou escenari de crisi està determinant aquest tipus d'intervencions. La crisi serveix per a culpabilitzar als immigrants i per donar la sensació de que s'està actuant contra aquells que ens prenen el treball, roben, etc. És una clara mostra de racisme institucional", opina Xavi Martínez, membre de l'ODS Centre Social Ateneu Candela de Terrassa. Com al Candela, són molts els grups que s'estan veient afectats des de fa uns mesos en el seu treball quotidià per les detencions. En el cas de Sevilla, les redades massives han suposat un argument més per a portar les assessories jurídiques de l'ODS fins els llocs de trobada d'immigrants, ja que aquests tendeixen a evitar els llars desplaçaments pels controls policials existents.

Extret del número 97 de la revista Diagonal, març de 2009.

www.diagonalperiodico.net/spip.php?article7439


Prop de 200 organitzacions socials denuncien la "caça d'immigrants" per part del Govern

Denuncien a Rubalcaba per les redadas «il·legals» i demanen la dimissió del Ministre de l'Interior i que es reparin els danys als afectats, retirant els expedients d'expulsió i alliberant als detinguts.

Gairebé 200 organitzacions socials van presentar el 17 de març una denúncia a la Fiscalia General de l'Estat contra «alts càrrecs» del Ministeri de l'Interior – entre ells, el titular del Departament, Alfredo Pérez Rubalcaba – per la posada en pràctica i execució de redadas il·legals, identificacions massives i indiscriminades i detencions selectives contra els immigrants a tota Espanya.

Consideren que, amb aquesta caça de sense papers, Rubalcaba i els seus subalterns podrien haver incorregut en prevaricació i haver vulnerat set articles de la Constitució i 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Demanen la dimissió de Rubalcaba i que, de forma cautelar, es posi en llibertat als immigrants reclosos en els centres d'internament que han estat detinguts il·legalment.

Esperen que la Fiscalia investigui les redadas selectives que es vénen ordenant des de principis de 2008 per a identificar a immigrants que no tinguin permís de residència a Espanya. Cal recordar que quatre sindicats policials han denunciat haver rebut ordres de portar a terme identificacions massives i indiscriminades en la via pública o en determinats locals, dirigides cap a persones amb trets físics que revelessin un origen estranger. Els denunciants afegixen que en determinades zones d'Espanya s'han marcat a les forces de seguretat objectius de realitzar contingents de detencions mensuals de població seguint aquest criteri de basar-se en els trets físics.

Persecucions il·legals

Aquestes associacions consideren que el no tenir papers és una falta merament administrativa, que podria saldar-se amb una multa, però no un delicte com per a ser buscats i perseguits. Per això exigeixen, d'una banda, que es prenguin mesures cautelars urgents per a reparar els danys causats a les víctimes, retirant els expedients d'expulsió i alliberant a qui segueixen detinguts en els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE); i, per un altre, que es depurin les responsabilitats penals i polítiques, especialment amb la dimissió del ministre de l'Interior.

A més, exigeixen a la Fiscalia que investigui particularment si s'oferia algun tipus de promesa de recompensa, en diners o en espècie, als agents en funció del nombre de persones sense permís de residència que detinguessin; així com si es donaven directrius específiques de donar prioritat a detenir i enviar als CIE als immigrants d'origen marroquí. En la seva denúncia, els activistes d'aquestes associacions insisteixen que actuacions com aquestes van contra la Constitució i els Drets Humans i exigeixen que el Ministeri Públic, com representant de l'Estat, porti a terme les accions necessàries per a garantir el compliment d'aquests principis.

L'escrit ha estat lliurat també al Defensor del Poble, i a la denúncia li seguiran una sèrie de mobilitzacions que les diferents organitzacions portaran a terme a partir del mes de maig en col·laboració amb altres d'Estats Units i la resta d'Europa.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció