Les dones fan memòria

Donar veu a les dones que van viure la República, la Guerra Civil i la postguerra és la temàtica principal d'alguns dels deu estudis de recerca de les comarques del Camp, el Priorat, la Conca de Barberà i el Baix Penedès, que l'any passat van rebre ajuts del Programa per al Memorial Democràtic, que promou el govern de la Generalitat. Dones anònimes, que van viure la duresa de la rereguarda durant el conflicte bèl·lic, i després les penúries, i també les represàlies, del règim franquista, són les protagonistes dels projectes dels ajuntaments de Reus i Calafell presentats al programa, i que ara són a punt de publicar-se. També les dones són part important de la reconstrucció de la història de l'hospital de sang, que va funcionar a Cambrils durant la guerra.

Foto: AJUNTAMENTS DE REUS I CALAFELL I ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS

Foto: AJUNTAMENTS DE REUS I CALAFELL I ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS

+ A l'esquerra, la reusenca Francisca Carrasco, en els temps de la República en què es deia Igualdad i no Francisca, amb els seus germans. A dalt, la calafellenca Anita Rovira i la seva família, a l'època de la verema. A sota, metges i infermeres –entre les quals hi ha les reusenques Antònia Domènech i Rosa Monné– fotografiats l'estiu de 1936 en una sala d'operacions de l'hospital de sang de Cambrils. Foto: AJUNTAMENTS DE REUS I CALAFELL I ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS

Foto: ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS AJUNTAMENT DE CALAFELL

+ A dalt, tres de les infermeres que van treballar a l'hospital de sang de Cambrils, la història de les quals han explicat les filles. A sota, Carme i Montserrat Mañé apareixen entre els mariners que anaven a la barca del seu pare, a Calafell, als anys quaranta. Foto: ARXIU MUNICIPAL DE CAMBRILS AJUNTAMENT DE CALAFELL

El temps d'unes dones. República, guerra i postguerra és el treball que ha promogut l'Ajuntament de Reus i que, segons explica la seva autora, la historiadora Dolors Joanpere, recull les entrevistes fetes a trenta dones, la majoria de la capital del Baix Camp, sobre com van viure el temps comprès entre els anys 1931 i 1951. Encara amb por de dir segons què, ja que algunes d'elles eren familiars de persones que van patir represàlies durant el franquisme, o eren elles mateixes les perseguides per la dictadura, les entrevistades han anat desgranant els seus records, alguns dels quals fins i tot podrien aportar alguna novetat a la historiografia local: «Una em va parlar d'una connexió del refugi de la plaça de Prim amb el carrer de Sant Llorenç, cosa que els historiadors no sabíem. Però cal entendre que la memòria a vegades també pot fallar». Testimonis, també, com el de Francisca Carrasco, que va haver de canviar el seu nom original, el llibertari Igualdad, per poder tornar a Reus després d'un breu exili a França. Però haver-se dit Igualdad i formar part d'una família anarquista eren circumstàncies que pesaven massa a la dictadura, que la va acusar de ser una «espia» amb les consegüents detencions i arrestos domiciliaris i, en definitiva, anys de problemes amb el règim franquista.

L'edat avançada dels testimonis urgeix a accelerar qualsevol treball de recerca sobre la primera meitat del segle XX que es basi en testimonis orals. Així, l'ajut del Programa per al Memorial Democràtic va ser definitiu perquè l'Ajuntament de Calafell premés l'accelerador en el treball El paper de les dones durant la Guerra Civil i la postguerra en l'àmbit rural i pescador: el cas de Calafell. Sandra Suárez, regidora de Benestar Social, lamenta, però, que dues de les dones entrevistades per al treball ja no el podran veure publicat. Una llàstima, diu, perquè les autores del treball, la historiadora Helena Aparicio i l'antropòloga Úrsula Subirats, van haver de vèncer algunes reticències a l'hora de fer parlar aquestes dones: «Dels períodes de la vida en què no ho has passat gaire bé, no t'agrada gaire parlar-ne». Suárez també explica que l'han impressionat de manera especial les històries de les dones que tenien els marits a la presó, un fet que les va obligar a fer-se càrrec del negoci familiar o a emprendre viatges llarguíssims i penosos amb tren per visitar el company a presidi, sense aconseguir-ho al final. Són testimonis que ajuden també a pintar un fresc de la vida quotidiana del Calafell d'aquells anys, tant l'agrícola que es desenvolupava al poble com la marinera de la platja. «I també una manera d'honorar-les».

Reconeixement és també el que ha impulsat els descendents de les infermeres de l'hospital de sang de Cambrils a col·laborar sense reserves en el treball de recerca que l'Arxiu Municipal de Cambrils va engegar fa uns mesos sobre el centre sanitari que va funcionar durant la Guerra Civil, i al voltant del qual es van organitzar diverses activitats l'últim trimestre del 2006. El ressò que va obtenir la iniciativa va animar moltes persones a donar testimoni d'una activitat i uns fets silenciats durant molts anys. La recerca, per tant, continua oberta per les noves dades que van arribant. La historiadora Montserrat Flores, responsable de l'Arxiu Municipal, explica, per exemple, que per primer cop s'ha pogut entrevistar un soldat que hi va estar hospitalitzat –Antonio González López, de Santa Coloma de Gramenet–, ja que fins ara s'havien obtingut testimonis de cambrilencs que havien estat pacients de l'hospital però no pas dels militars que hi eren traslladats des del front i que procedien d'arreu de Catalunya, de la resta de l'Estat i fins i tot de l'estranger. Però els testimonis més rellevants potser siguin els de les dones que, en el moment d'esclatar la guerra, s'estaven formant a l'Escola d'Infermeres que mesos enrere havia creat l'hospital de Reus. A finals de juliol de 1936, quan l'hospital reusenc es va fer càrrec de la gestió del cambrilenc, va enviar-hi algunes de les estudiants que es van responsabilitzar de l'atenció sanitària de l'hospital que s'estava posant en marxa a Cambrils i de la formació de les noies del poble que hi treballaven. En aquest sentit, han estat fonamentals les entrevistes a Antònia Domènech Mayoral, Rosa Monné Vidal i l'ara centenària Francisca Iglésies Fort, germana del geògraf i escriptor Josep Iglésies i propietària del conegut establiment El Barato de Reus, perquè han permès documentar les primeres setmanes de funcionament de l'hospital. Així, s'ha pogut confirmar que el centre conservava les instal·lacions del convent dels germans de La Salle que ocupava, però que el parament mèdic d'aquells primers moments era prou precari.

Però Flores troba especialment singular la història de les tres infermeres de la fotografia que apareix en aquesta plana. La de l'esquerra, que porta ulleres fosques perquè el 9 de juliol de 1938 la casa on dormien les infermeres de l'hospital va patir un atac aeri de l'aviació franquista i ella va perdre un ull; la del mig, que va estar molt de temps exiliada a Itàlia, en concret durant els anys 40 i 50; i la de la dreta, que es va casar amb un dels soldats ferits de la Batalla de l'Ebre que va estar ingressat a l'hospital. «Totes tres ja són mortes però les filles ens han insistit molt, durant la recerca, que a les seves mares els hauria suposat d'alguna manera una satisfacció i un reconeixement veure que es donava a conèixer la feina que van fer per alleugerir els sofriments dels altres».

De dos a deu

El Programa per al Memorial Democràtic va atorgar 63.532 euros l'any passat a les comarques del Tarragonès, Priorat, Baix Camp, Baix Penedès i la Conca de Barberà, en una convocatòria destinada a fomentar el coneixement de la repressió de la dictadura, de l'exili i de la deportació, dels valors i accions de l'antifranquisme «i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica». Si al 2005, el programa només va atorgar dos ajuts al territori (als ajuntament de Reus i de Santa Oliva), l'any passat van ser deu els treballs subvencionats. Entre d'altres, es van beneficiar l'Ajuntament de Montblanc per un projecte d'arxiu virtual de la memòria local de la Conca de Barberà i la Baixa Segarra; el Sindicat Agrícola de Constantí, per l'estudi històric Viure de la terra, que recull l'activitat, en especial la desenvolupada durant la República i la Guerra Civil, del sindicat, que es va crear l'any 1905; la Fundació d'Estudis Socials i Nacionals Josep Recasens i Mercadé, pel projecte Memòria de lluita per a la llibertat a trenta anys de l'Assemblea de Catalunya; el Consell Comarcal del Tarragonès, per un cicle de conferències sobre la República; i l'Ajuntament de Tarragona, per un projecte, també, de difusió de la ciutat dels anys de la República.

L'edició d'enguany del Programa per al Memorial Democràtic continuarà amb el suport als projectes adreçats a la restitució de la memòria democràtica, però amb especial atenció a aquells que estan centrats en el període de la transició, és a dir, des de mitjan anys 60 fins a l'ingrés de l'Estat espanyol a la Unió Europea.

Guiats fins a la fossa d'Albinyana

El programa per al Memorial Democràtic també ha atorgat un ajut a l'Ajuntament d'Albinyana pel projecte Guiats fins a la fossa. Segons l'alcalde, Joaquim Nin, el projecte ha consistit a senyalitzar i dignificar la fossa comuna del cementiri vell, on hi ha enterrats 56 soldats republicans que van morir en la retirada del 20 de gener de 1939 i als quals es ret homenatge cada 11 de Setembre. L'Ajuntament d'Albinyana va protagonitzar una forta polèmica l'any 2003, en què va denegar el permís per exhumar la fossa segons un projecte que promovien arqueòlegs i forenses de tres universitats, entre les quals hi havia la Rovira i Virgili. Nin destaca que a la fossa també s'hi enterraven durant anys veïns del poble. «No ens va semblar correcte l'exhumació, però mai no hem volgut amagar la història de la tomba. Prova d'això és l'actuació que ara hi hem dut a terme».

El comiat del Priorat als brigadistes

Preludi de l'última batalla: les Brigades Internacionals al Priorat 1938 és el títol de l'exposició que l'associació No Jubilem la Memòria, amb seu a Marçà, té previst inaugurar el proper 12 de maig perquè visiti les poblacions de la comarca i de la resta de Catalunya. L'exposició és el fruit de les feines de recerca i documentació sobre l'actuació de les Brigades Internacionals, en especial de la Brigada Lincoln nord-americana, que l'associació du a terme des de fa anys, i que també han rebut el suport econòmic del programa per al Memorial Democràtic. L'exposició oferirà més de 120 fotografies de Robert Cappa i de brigadistes com Milton Wolf i André Marty, que ha recopilat la mateixa presidenta de l'associació, la historiadora britànica Angela Jackson. No Jubilem la Memòria agrupa persones interessades a conservar els fets històrics i la memòria de la II República i de la Guerra Civil a la comarca del Priorat i, en especial, dels voluntaris d'arreu del món que van lluitar en el bàndol republicà.