Les dones sempre hem avortat i ho seguirem fent

Des de fa uns mesos, ens tornem a trobar enfront una ofensiva de grups ultracatòlics antielecció: estan convocant el 25 de cada mes, arreu de l'Estat espanyol, amb concentracions davant de clíniques que practiquen l'avortament (el mes passat es van concentrar a més de 150 punts de l'estat, dels quals una vintena són capitals). A Barcelona, el 25 de cada mes bloquegen la porta de la Clínica Aragón, una de les més conegudes, organitzat per Hazte Oír i el Foro de la Familia de Catalunya. Pretenen seguir fent-ho fins que nosaltres els ho impedim. Estigueu alerta de les convocatòries que s'aniran concretant mes a mes, fins que els fem fora. Cal que siguem moltes per, si es dóna el cas, permetre una sortida segura de les dones que han estat ateses a la clínica.

Entre els grups que recolzen aquestes mobilitzacions “pro-vida” o antielecció, hi ha una gran diversitat de grupuscles dels quals és difícil mesurar-ne la força, doncs aprofitant internet han aconseguit difondre a un sector més ampli el seu ideari catolicista-integrista (a l'església ja no hi anava ningú), però s'han mogut poc al carrer, sobretot a Catalunya. En aquests grups, hi conviuen feixistes i ultracatòlics que tenen com a pilars bàsics imposar els dogmes de l'església a la vida política i pública (catolicisme integrista), entre els quals trobem la negació del dret de les dones a decidir si volem avortar, la demonització de qualsevol tipus d'anticonceptiu, de les lesbianes i els homosexuals, o de les relacions sexuals fora de la família, així com la defensa de la família tradicional-nuclear, o la unitat d'Espanya.

D'entre els grups de pressió més organitzats a Barcelona, tenim a l'Associació Respecte a la Vida Humana Pro Vida (dintre de la Federació Espanyola d'Associacions Pro Vida), a E-cristians (presidit pel co-fundador de CIU, Josep Miró i Ardèvol), el Grup d'Entitats Catalanes (GEC) de la Família, Asociación de Víctimas del Aborto, o Derecho a la Vida i Hazte Oir, totes estretament lligades entre elles i alhora amb partits feixistes com Alternativa Española (AES), Democracia Nacional i el partit Sain, per nomenar-ne alguns.

En moments clau (com per exemple, reformes de lleis) s'organitzen de manera descentralitzada però amb l'objectiu comú de retrocedir encara més la lliure elecció de les dones envers la seva sexualitat. Tenen els seus propis mitjans de comunicació com Intereconomia o Acis (de la Conferència Episcopal) entre molts d'altres, i a més compten amb la cobertura de diversos mitjans de masses (ABC, La Razon, el Cunit a TV3 i La Vanguardia), universitats afins a l´OPUS (Universitat Internacional de Catalunya UIC a Barcelona, Instituto de Estudios Superiores de la Empresa IESE a Barcelona i Madrid, o Centro de Estudios Universitarios CEU-San Pablo de Madrid), i alguns reben subvencions de conegudes entitats bancàries com La Caixa de Pensions i Estalvis de Barcelona-Obra Social, o Caja Madrid-Obra Social, entre els més visibles (com consta a la web de la Asociación Víctimas del Aborto), i entre les seves files hi podem trobar des de metges, legisladors, polítics, advocats, fins a guàrdies civils. La ideologia de tots aquests grups es troba encapçalada a nivell internacional per la poderosa Església Catòlica, i a nivell estatal per la Conferencia Episcopal. A nivell informal, també existeixen poderoses sectes integristes ultracatòliques com els Kikos amb canals de comunicació directa amb el Vaticà.

El que està en joc és el dret d'interrompre un embaràs no desitjat, és a dir, forçat. Si els homes es poguessin embarassar, certament ja tindrien una resposta legal satisfactòria a les seves necessitats. I com les lleis es fan des de la lògica androcèntrica, és a dir, des de i per als homes, sembla ser que es creuen capaços d'opinar en situacions que no els pertoquen. Usen categories morals, tanquen els ulls, culpen a les dones per haver-se “descuidat” i donen el problema per conclòs. Les veritats són construïdes a partir de l'hegemonia del poder, sens dubte. Les feministes italianes, que en els anys 70 lluitaven per la legalització de l'avortament, utilitzaven una expressió molt coherent: “Si el papa ja hagués avortat, l'avortament seria sagrat”.

Sembla ser que el PSOE vol aprovar una nova llei de terminis per l'avortament. No confiem en que l'Estat i les seves lleis capitalistes i patriarcals puguin suposar un avenç. No hem d'oblidar que durant els últims 5 anys el PSOE ha estat fent un ús clarament electoralista de la qüestió de l'avortament, així com ha mostrat una reiterada permissivitat envers la dreta més rància, atorgant total impunitat a les postures ultracatòliques de criminalització envers les dones que volem avortar. Només cal veure que arreu de l'estat s'ha donat permís als grups antielecció per posar-se davant les clíniques o centres d'atenció a la sexualitat, i així, impedir a les dones la lliure decisió d'avortar (a Barcelona ja els han donat el permís per uns quants mesos). Considerem hipòcrites els reiterats malabarismes que està fent el PSOE (i també el Tripartit) per mantenir una suposada “pau social”, de manera que, per no irritar als sectors més conservadors, s'està buscant un “punt intermedi” que res té a veure amb la lliure elecció.

Aquesta hipotètica llei de terminis (en els quals seria legal avortar), encara que a primera vista pugui semblar més aviat “progre”, no té perquè significar cap avanç en l'establiment d'un avortament lliure. El fet que es fixi un marge de temps dins el qual les dones podem avortar, sent aquests uns terminis concrets decidits per legisladors i professionals, pot significar que moltes dones no entrin en aquests terminis per diversos motius, i que per tant, no puguin decidir sobre el seu propi cos. És cert que un 90% dels avortaments es realitzen abans de les 14 setmanes, però precisament són les dones amb menys recursos les que, per motius socioeconòmics diversos, sobrepassen aquests terminis. Una dona amb un alt nivell econòmic, encara que superi els terminis, té l'opció de pagar una clínica privada o anar a l'estranger. Cal tenir en compte que molts casos de malformació fetal es detecten més tard de les 22 setmanes, per la qual cosa també s'estaran excloent. Tot això seguirà reproduint la desigualtat entre les dones amb més i menys recursos, portant-nos de nou a haver d'avortar en la clandestinitat (amb les conseqüències que suposa) o recorrent a clíniques privades (a les quals moltes dones no podem accedir). No hem d'oblidar que es torna a deixar en mans de “professionals” la decisió de si una malformació o un risc per a la dona són motiu o no per a avortar. Som les dones les que assumim els riscos per a la salut, o les que suportem el pes econòmic que suposa ser mare; a més, en tots els casos, és la nostra decisió si no volem ser mares, ja que qualsevol motiu és igualment legítim.

Davant de tot això, exigim la sortida incondicional de l'avortament del Codi Penal, així com l’eliminació del l’article 145 del mateix, ja que el manteniment de qualsevol forma de l'avortament al codi penal perpetua la violència cap a les dones, amb els conseqüents problemes d'inseguretat i risc cap a la nostra salut. Per tant, exigim un avortament lliure, gratuït i sense cap tipus de limitació de terminis.

Per tot això, som conscients que aquesta és també una lluita contra el poder, contra el patriarcat i contra l’església integrista. Volem cremar les seves esglésies i penjar al Papa! Exigim la despenalització total de l’avortament, sense terminis i gratuït. No volem ni més criminalització, ni més usos electoralistes envers els nostres cossos! Que les nostres vides i sexualitats no siguin decidides per l'estat, els cures, els metges i psicòlegs, ni per cap home! No volem més imposicions ni institucionalització de la nostra salut sexual! No permetrem la persecució de les dones que volem avortar, nosaltres parim, nosaltres decidim! Ni víctimes ni penedides! Respondrem sempre amb acció i solidaritat feminista...

Barcelona, febrer de 2009.

Estem fartes!