Les elèctriques s’han embutxacat 21.600 milions d’euros per les pujades de la llum durant la crisi

Les successives pujades de la llum registrades a Espanya han permès ingressar 21.600 milions addicionals a les companyies elèctriques des que va començar la crisi econòmica. L'encariment del rebut entre 2008 i 2013 ha estat superior al 60%, en passar de 50,20 euros a 80,47 de mitjana mensual, segons dades proporcionades per l'organització estatal de consumidors Facua.

El preu de l'electricitat està sent objecte d'una forta controvèrsia al nostre país després del resultat de la subhasta celebrada la setmana passada . El Govern, a través de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha decidit invalidar, al·legant una suposada manipulació , per evitar que els usuaris haguessin de pagar un 11% més des de gener . Aquesta decisió ha donat peu a un dur pronunciament de les grans comercialitzadores (Iberdrola, Endesa, Gas Natural Fenosa, Hidrocantábrico) contra el ministre d'Indústria. La patronal que les agrupa, Unesa, ha negat l'existència d'irregularitats en la subhasta i ha acusat José Manuel Soria de endossar les conseqüències dels seus errors regulatoris .

El rerefons d'aquest enfrontament és la incapacitat del Govern per trobar una solució a l'anomenat dèficit de tarifa , que resulta de la diferència entre el que s'ingressa pel rebut de la llum i els costos reconeguts del sistema. Posat en marxa quan Rodrigo Rato era vicepresident econòmic per facilitar la lluita contra la inflació, aquest mecanisme ha generat ja un deute de 26.000 milions d'euros . Per 2013, el dèficit de tarifa s'estima en 3.600 milions, que Sòria es va comprometre a eixugar amb càrrec als Pressupostos Generals de l'Estat en la seva recentment aprovada llei de Sector Elèctric. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, però, es va negar a l'últim moment per por que compliqués l'objectiu de reduir el dèficit públic al 6,5% imposat per Brussel·les.

El gruix de la tarifa elèctrica el componen els costos regulats pel Govern, els anomenats peatges

La reacció del mercat a aquest incompliment va tenir lloc a la subhasta trimestral de la setmana passada, que es va saldar amb una pujada inusual, vetada immediatament per Govern. Ara, Indústria està buscant contrarellotge una fórmula diferent de fixació dels preus de l'electricitat , amb el consegüent enuig de les empreses, que no estan d'a acord amb aquesta ingerència del Govern. De tota manera, la subhasta trimestral només afecta al 45% del que paga finalment el consumidor en el seu rebut. El 55% restant són costos regulats, coneguts també com "peatges" (transport, distribució, primes a les renovables, servei extrapeninsular, devolució del dèficit tarifari), i els determina el Govern.

Doncs bé, la conjunció d'ambdós elements ha fet que el preu de l'electricitat sigui actualment a Espanya el tercer més alt de la Unió Europea , només superat per Xipre i Irlanda. La seva espectacular pujada en els últims sis anys té, a més, l'agreujant d'haver coincidit amb una brutal caiguda de la renda de les famílies, ocasionada pel creixement de l'atur i el retrocés dels salaris.

Per a les elèctriques, en canvi, l'encariment del rebut de la llum ha suposat una important font d'ingressos, que els ha servit per compensar en part el descens de la facturació en el mercat lliure . Un mercat on s'han deixat sentir amb força els efectes de la major competència entre elles i el descens de l'activitat econòmica a les grans empreses.

Vint milions de clients

Els clients normals, els vint milions entre llars (la majoria) i Pimes incloses en la Tarifa d'Últim Recurs (TUR), que no admet negociació amb els subministradors, han pagat aquest any, de mitjana, 360 euros més que abans de la crisi . El que es tradueix en una facturació addicional superior als 7.000 milions d'euros per a les elèctriques, comparada amb el que van ingressar el 2007 pel mateix concepte. Tenint en compte que en els sis anys transcorreguts des de llavors el preu s'ha encarit una mitjana de 180 euros anuals, les empreses subministradores s'han embutxacat 21.600 milions més en el conjunt del període.

Això ha contribuït a que les elèctriques espanyoles es mantingui, malgrat les gravíssimes circumstàncies econòmiques que travessa el país, entre les més poderoses d'Europa. Per volum de negoci, Iberdrola és la cinquena del rànquing de la zona, amb 34.200 milions d'euros en 2012; Endesa, la sisena, i Gas Natural Fenosa , la desena.

Però més significativa és la seva posició per resultats: Iberdrola, que va obtenir 3.557.000 de beneficis l'any passat, ocupa la segona posició a Europa i Endesa (2.771.000), la tercera.

FONT: PUBLICO.ES