CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

“Les execucions hipotecàries estan causant una sagnia social”

Diumenge, 28 octubre, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Pedro Luis Viguer és un home que té 107 jutjats al seu càrrec. El drama social del desnonament li resulta molt proper. Dia rere dia, s'observa casos com el d'aquesta parella d'avis que són desnonats i es queden al carrer per haver avalat el préstec hipotecari dels seus fills amb el seu habitatge. Dues persones més al carrer.

Fa vuit mesos el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va constituir un grup de treball per agilitzar la Justícia . Durant vuit mesos, sis magistrats de diferents punts de la península, coordinats pel vocal del CGPJ Manuel Almenar, van produir un document de 85 folis amb 40 propostes ( Propostes per a la reforma i agilització dels processos civils) i un annex dedicat en exclusiva a la qüestió dels desnonaments.

Viguer (València, 1965) va redactar l'annex Propostes en matèria d'endeutament familiar i conseqüències de l'execució hipotecària , un document, ratificat pels seus col · legues, segons explica, en el qual es denuncien els abusos del sistema de desnonaments espanyol i es proposen reformes. Es parla de mala praxi dels bancs, de "comercialització irresponsable, quan no injusta, de productes financers complexos", de la necessitat de flexibilitzar una legislació de 1909 que deixa en situació d'indefensió als deutors enfront dels bancs.

Dimecres El País avançava el contingut de l'annex i hores després el CGPJ tombava aquest treball elaborat al llarg de vuit mesos. Des del òrgan rector dels jutges s'adduïa que l'annex no havia estat formalment aprovat i que el Consell del Poder Judicial no havia estat informat de l'existència d'aquest treball, per tant, no ho assumia com a propi.

Pregunta. Els presidents de les audiències provincials demanaven dijous el desenvolupament de la dació en pagament, la qual cosa suposa un reconeixement a l'informe que vostès van redactar. ¿Què va pensar en escoltar la notícia?

Resposta. Per a nosaltres és un suport important i la veritat és que m'alegro que un fòrum tan important hagi arribat a una conclusió en la línia que nosaltres propugnàvem en l'informe. Nosaltres som jutges, i no som legisladors, però estem en els jutjats i som uns espectadors privilegiats del que succeeix. Crec que nosaltres podem, i hem, explicar allò que veiem i assenyalar en quin podríem millorar la regulació de procediments hipotecaris.

Aquest mateix dia, el dijous, el drama diari del desnonament oferia la seva pitjor cara. A Granada, José Miguel Domingo, de 53 anys, es penjava al seu domicili quan estava a punt de ser desnonat. I a Burjassot, València, Manuel G. es llançava al buit -està fora de perill-moments abans que la procuradora arribés al seu habitatge amb l'ordre de desnonament.

P. Vostè ha tingut un contacte directe amb el drama social de què parla l'informe?

R. Jo sóc jutge i sóc un ciutadà. Estic en el món, els jutges em transmeten coses, veig altres com a ciutadà, al carrer, als mitjans de comunicació ... El nostre marge d'actuació és mínim, és nul, no podem fer res amb l'actual legislació. Només podem fer suggeriments perquè es modifiqui: considerem que és un procediment molt contundent, molt agressiu, en què el deutor no té cap possibilitat de defensa i que està causant una autèntica sagnia social dels que en definitiva constitueixen l'última baula de la cadena .

Viguer explica com es va desenvolupar el treball. Els jutges es van repartir les matèries, intercanviar documents per correu electrònic, aportar idees, debatre, corregir. Es van celebrar cinc reunions a Madrid. En l'última, al setembre, es va debatre "durant uns 30 o 45 minuts", el document sobre el desnonament. "Tots ho assumim en el Consell del grup de treball". El CGPJ va adduir dimecres que l'annex no havia estat formalment aprovat. "Un grup de treball no funciona votant les propostes", addueix el jutge degà dels Jutjats de València.

P. En l'informe parlen vostès de "mala praxi" de bancs, i de la "comercialització irresponsable, quan no injusta, de productes financers complexos".

R. Cal buscar un punt d'equilibri que permeti distribuir les càrregues socials de les conseqüències de la crisi econòmica. I no cal oblidar que les entitats bancàries disposen d'aquest procediment absolutament privilegiat i contundent davant del deutor, que res pot al · legar. A més, determinades entitats bancàries estan rebent ajudes econòmiques. Però bé, aquest és un tema de política econòmica en què no hem d'entrar.

Pedro Luis Viguer assenyala que si un s'endeuta per comprar un electrodomèstic, no paga i la Justícia li reclama, el jutge té marge per valorar les circumstàncies del deutor. En el cas d'un habitatge, no. Els bancs gaudeixen d'un procediment privilegiat per al cobrament de crèdits hipotecaris que data de 1909. "El règim és duríssim. Pràcticament no es poden fer al · legacions excepte dues o tres causes taxades que estan a la llei, però que no es donen en la pràctica. El que no té sentit és que siguin més àmplies les possibilitats que un té de formular al · legacions i d'oposar-se a una sentència que les que té davant l'execució d'una escriptura de préstec hipotecari ".

L'informe denuncia que les entitats bancàries avui dia s'adjudiquen els habitatges dels desnonats per un 60% del seu valor. Proposa que s'atorgui al jutge la possibilitat de concedir moratòries en el pagament de quotes en el cas de desgràcies familiars, atur, accidents de treball o llarga malaltia del deutor. Pretén protegir els més indefensos. "Aquí no pretenem fer una revolució, no és el mateix que un vagi a quedar sense el seu habitatge habitual a què es vagi a quedar sense el seu segon habitatge. No és el mateix un habitatge que s'adquireix per especular que una llar ". També proposa que la dació en pagament, el lliurament de l'habitatge com a manera de cancel · lar el crèdit, es converteixi en una regulació imperativa en determinades circumstàncies. "Hi ha alguns jutjats avantguardistes que han aplicat la dació en pagament, però després aquestes resolucions normalment han estat revocades per les Audiències", explica Viguer.

L'estudi critica algunes de les mesures del Codi de Bones Pràctiques instaurat pel Partit Popular i aprofundeix en elles. "Ha fracassat, ha estat escassament útil", diu Viguer. A la pràctica, manifesta, només s'aplica en situacions properes a la indigència. I, a més, és voluntari per als bancs, de manera que no ha tingut gaire recorregut. La pròpia vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava divendres després del Consell de Ministres que el Govern estudiarà la reforma d'aquest codi. I el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, declarava que la qüestió dels desnonaments "mereix una reflexió".

P. ¿Amb quin cos es queda un quan el CGPJ tomba un informe que ha portat vuit mesos de treball?

R. Desanimat. Vivim en un món molt estàtic i amb la limitació de recursos econòmics que hi ha ara, un dels pocs àmbits en què es pot incidir és en l'àmbit legal i processal, canviar les lleis, que no costa diners. Que això no hagi estat avalat pel Consell produeix certa de neguit, però ho assumeixo, com no podia ser d'una altra manera. En qualsevol cas, el nostre treball hi és.

FONT: ELPAIS.ES

- Propostes Sobre sobreendeutament familiar realitzada per magistrats al CGPJ:

Propostes per a la Reforma processal agilització i dels Processos civils realitzada per magistrats al CGPJ:

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció