CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Les mesures anti-crisi i la confrontació social oberta per la burgesia i les empreses

Dimecres, 27 maig, 2009
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Des de la CGT veiem amb indignació l'huracà deslligat arran de la crisi econòmica, contra assalariats, pensionistes i ciutadania en general i la particular violència, menyspreu i xantatge de polítics, governador del Banc d'Espanya, presidents de la Banca espanyola i grans Empreses.


La destrucció d'ocupació, més de 4 milions de desocupats (camí ja dels 5 milions), no obeïx només a les “regles de la producció”, sinó que en la seva base es troba una de les majors reestructuracions dutes a terme pel capital en aquest país, que ha decidit continuar amb el model de competitivitat “espanyol”.

El model passa per la disminució de les rendes salarials, bé per pèrdua de salaris totals al perdre's l'ocupació, bé per les renúncies salarials en els convenis, bé pel pas a l'economia submergida i sense drets o bé per proteccions d'atur escasses. Hi ha més d'1 milió de persones, condemnades a les rendes de “beneficència”, ara redenominades d'inserció social. Al mateix temps es força a milions de persones a mantenir un deute permanent amb els bancs si volen seguir sobrevivint i no ser desnonats de les seves cases o dels supermercats.

Aquest model a "l'espanyola" d'abaratiment de costos “ad infinitum”, s'imposa “manu militari” en totes les facetes de la vida de les persones assalariades: acomiadant a milions de treballadors amb la legitimació del Govern i del Parlament; les Administracions Públiques a través de les seves Conselleries de Treball a cada Comunitat Autònoma i els Tribunals de “Justícia”; congelant les pujades salarials pactades en els convenis i inclusivament aplicant reduccions salarials amb la excusa d'inflació negativa o el pur i dur xantatge de tancar l'empresa i, sense donar treva, deixar a la “sort” del mercat a cada hipotecat (milions) que s'enfronti ell solet, a la USURA I ROBATORI LEGALITZAT dels banquers supermilionaris.

El PSOE, i no diguem el PP, no només han mancat d'una certa sensibilitat democràtica ‐adoptar mesures pel bé públic, significa que aquestes mesures ajudin a la majoria social i necessàriament a les “víctimes”, és a dir assalariats i ciutadans‐, sinó que fora de tot principi democràtic han anat a l'assalt dels drets més bàsics de la majoria social: treball, rendes salarials, pensions, habitatge, protecció social, per a lliurar el públic, l'erari públic als interessos de la banca i de les grans empreses, bé de l'automòbil, bé del maó, bé del capital financer.

Les mesures últimes del PSOE, aplaudides pel secretari general de l'OCDE (el cap de les patronals mundials dels països més desenvolupats), ni van en la direcció d'un model més sostenible, ni de bon tros van en la direcció d'un canvi de model social que acabi amb les desigualtats i les injustícies, per a restablir la cohesió social.

Tot el contrari, contra les crisis de l'habitatge i les grans infraestructures, més diners públics per a restablir el compte de resultats de les 7 o 8 Grans Empreses Immobiliàries i Constructores amb els seus Bancs, encara que sigui construint infraestructures que no necessitem. Contra la crisi mediambiental i climàtica, més diners públics per a les multinacionals de l'automòbil, sense cap garantia sobre l'ocupació. Contra la crisi del treball, més diners públics, per a garantir “contractes precaris i escombraries” fins que l'assalariat doni les “gràcies” per treballar. Contra la crisi de protecció social (pensions suficients davant qualsevol contingència), més diners públics per a rebaixar els impostos als Empresaris, i eximir-los de les seves cotitzacions socials, i el treballador que es jubili el dia anterior al seu enterrament, per a d'aquesta manera tenir diners, l'estat, l'erari públic i seguir abonant 1 milió d'euros per persona als 561 executius de les 35 Empreses de l'Ibex (Bancs, Telefòniques, Constructores, Multinacionals).

La concepció del BÉ COMÚ en aquest país especialment, només té un desenvolupament: els interessos particulars de Banquers i Grans Empreses. I solament serveix per a les grans retòriques mitineres de qualsevol signe polític, però ningú –fins a ara‐, s'enfronta al conflicte social plantejat per la burgesia i el empresariat en aquest país.

Des de la CGT exigim donar la volta a aquesta situació, transformant la realitat des del compromís amb el repartiment del treball i de la riquesa. Conscients que solament la mobilització dels treballadors i treballadores pot modificar les coses, mantenim la nostra crida CAP A LA VAGA GENERAL.

Prou de malversar els recursos i serveis públics ‐ Contra la injustícia capitalista

Parem la tirania bancària – Pel repartiment del treball i la riquesa

FA FALTA JA UNA VAGA GENERAL

SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL de la CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL

Attached documents

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print