Les mirades dels veïns del barri
"Que els immigrats siguin tractats amb justícia i igualtat i sense cap mena de paternalisme.
Parlo de drets i no de favors susceptibles de ser manllevats sota el pretext de la crisi".
Les migracions des de sempre han consistit en desplaçaments de persones, de forma voluntària o no, d'un lloc a l'altre per motius diversos. A Europa predomina una visió utilitarista que tendeix a reduir-les a un simple fenomen regulador de mercat. Evidentment, no es pot obviar aquest factor relacionat amb l'oferta i la demanda, però esdevé un gran i lamentable error no tenir en compte la seva dimensió humana. La motxilla de qui emigra comença a omplir-se de projectes i de somnis des del mateix moment que pren la decisió de viatjar. Vull compartir amb vosaltres els somnis que penso que encara són possibles, partint de la idea que l'ésser humà, amb els seus valors i drets, ha de ser el centre de les relacions de tota mena i de tot procés de desenvolupament.
Quan Martin Luther King va proclamar “I have a dream” vivia en una Amèrica amb unes lleis altament discriminatòries, tot i la seva trajectòria. Molta gent llavors va posicionar-se en la lluita per la reivindicació dels drets civils i polítics per a les minories.
He escollit Catalunya per viure i tinc l'esperança que la lluita ciutadana posarà fi als centres d'internament d'estrangers i a la llei d'estrangeria. Tinc el somni de viure en un país on el govern no dirigeixi la cacera a les persones tot ordenant a la policia controls discriminatoris als immigrants. Vull pensar que la societat amb la qual m'identifico s'indignarà i denunciarà aquestes pràctiques vexatòries.
Martin Luther King tenia el somni que els seus fills i filles serien jutjats no pel color de la pell sinó com a ciutadans i ciutadanes. Amb aquests vint anys que fa que treballo en l'àmbit de les migracions el meu somni és que arribi el moment que les persones immigrades siguin considerades com a ciutadans amb tots els seus drets i deures i tractades amb justícia i igualtat i sense cap mena de paternalisme.
Martin Luther King vivia en una Amèrica que segregava com a éssers inferiors els qui eren “diferents” de la majoria blanca. No vull que en la Catalunya de la qual formo part la condició d'immigrant sigui un factor restrictiu per tenir accés a un habitatge digne, a la cobertura sanitària i a l'educació. Parlo de drets i no de favors concedits i susceptibles de ser manllevats per raons de la crisi del capitalisme financer.
Vull sentir, quan passejo pels carrers del meu barri, les mirades de complicitat dels veïns i veïnes, perquè sóc un veí més. Després de tant anys i de l'esforç per conèixer i estimar el país, somnio una Catalunya més oberta, acollidora, on la gent conviu, no tan sols coexisteix. Perquè conviure significa acceptar que la nostra diversitat ens enriqueix. És comunicar i compartir. Reconèixer i ser reconegut com a part del conjunt des d'una coresponsabilitat d'allò que tenim junts: els espais i els recursos que entre tots cuidem per gaudir-ne.
Vull que quan dic que sóc català, senegalès i musulmà no se'm miri com si m'hagués passat tres pobles, com si fos incompatible. I que les persones immigrades entenguin i valorin la identitat del poble català. Només amb el reconeixement mutu construirem un futur en comú basat en valors democràtics.
En el context de Martin Luther King, la maquinària de producció ideològica menyspreava les minories. Vull que en el meu país els immigrants no segueixin els patrons del discurs reaccionari que vol fer de nosaltres únicament força de treball. Vull que creguin en les seves capacitats intel·lectuals. Que no pensin que un immigrant només pot ocupar un lloc no qualificat. Això no respon a la seva realitat, sinó que fa el joc als interessos de l'explotació.
Després de molts sacrificis en el camí i també durant la primera estada a destí, vull viure el somni que ha merescut la pena haver vingut i conèixer gent d'altres cultures.
Ara que la crisi és un argument fàcil per convidar els estrangers que marxin, vull somniar que Catalunya no caurà en un parany tan trampós, que no assenyala els responsables del desastre. Qui ens vol fora és víctima també d'un sistema descontrolat.
Vull somniar que el poble català no permetrà que aquest discurs destructiu i xenòfob s'imposi. Que l'aposta de solidaritat guanyarà la partida al nou plantejament sobre la cooperació, que la pretén al servei de la diplomàcia i de la seguretat. Vull que la societat civil sigui prou forta per incidir en el Diàleg de les Nacions Unides del 3 i 4 d'octubre del 2013, perquè l'agenda de després del 2015 aposti per un món millor, solidari i de pau.
* Article extret del diari El Punt Avui
http://www.elpuntavui.cat/ma/article/2-societat/5-societat/671920-les-mirades-dels-veins-del-barri.html