CGT Logo

spccc@nullspcgtcatalunya.cat

935 120 481

Les primeres retallades del govern del PP, i les que es preparen

Dimecres, 25 gener, 2012
Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print

Després de la seva aplastant victòria en les eleccions del 20N, el PP no va voler tancar l'any del seu retorn a la Moncloa sense anunciar quines seran les seves primeres retallades encaminades a reflotar els comptes de l'Estat. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, acompanyat de la número dos del nou executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, exposava el passat 30 de desembre el primer paquet de mesures que suposaran un estalvi d'entorn de 6.000 milions d'euros, bestreta del veritable ajustament i de la reforma laboral que arribaran després de les eleccions andaluses, al març.

Aquestes reformes, que es van aprovar en el Congrés el dia 11 de gener amb el suport de CiU, s'han pres en ple procés de negociació entre patronal i sindicats de concertació, que per cert, han vist reduïdes les seves subvencions anuals en un 20% amb el nou paquet de mesures. Les negociacions van encaminades cap a una nova reforma laboral que el Govern traurà a la llum després de les eleccions a Andalusia del 25 de març.

El Govern sembla decidit a no tornar a moure fitxa fins a març. L'objectiu que s'ha marcat a partir d'aquesta data Mariano Rajoy és aconseguir acabar amb el dèficit públic (entorn del 8%), el que exigirà un ajustament d'uns 40.000 milions d'euros. Això suposa que es requeriran mesures molt més contundents que les anunciades a final d'any per Montoro. Previsiblement, el PP aprofitarà la seva majoria absoluta per a treure endavant un paquet de mesures per decret, entre les quals podrien estar una nova pujada de l'IVA i una altra baixada de sou als funcionaris, a més d'una dura reforma laboral a partir del negociat entre patronal i sindicats institucionals.

Salari mínim: una altra congelació

Una de les mesures que més polèmica ha aixecat ha estat la congelació per a 2012 del Salari Mínim Interprofessional (SMI), ja de per si mateix un dels més baixos de la zona euro. La congelació ha d'entendre's en realitat com una reducció ja que, en un context d'inflació en augment, la no modificació del salari implica que la retribució real al treballador, per la mateixa prestació laboral, és menor.

A pesar que s'està presentant com una mesura d'escassa importància pel relativament petit nombre de treballadors que cobren aquesta contraprestació mínima, la congelació del SMI tindrà una influència negativa en l'assignació de prestacions socials, ja que implicarà una disminució de les possibilitats dels treballadors d'accedir a beneficis socials que s'atorguen en funció del salari mínim, ja que en realitat és necessari ser més pobre per a accedir a elles.

Cal tenir en compte també les conseqüències indirectes que aquesta mesura tindrà en la situació laboral d'una porció bastant més àmplia de la classe treballadora del que cabria esperar. El que es busca és crear un escenari general de congelació salarial. El fet que es mantinguin determinats sectors amb un salari congelat fa que la patronal pugui forçar per a empènyer a la resta a sotmetre's a una situació similar. Aquesta estratègia serà portada a terme a través dels convenis, amb l'amenaça d'un salari mínim congelat si no s'arriba a un acord i amb la potenciació dels convenis d'empresa com eina amb la qual exercir una pressió més eficaç per part de l'empresariat.

Ocupació pública: ampliació de les jornades

El funcionariat va començar a sofrir les primeres mesures de retallada amb l'anterior executiu i tot apunta que seguirà veient les seves condicions laborals empitjorades en els pròxims temps. S'apunta fins i tot a una previsible baixada de sou d'un 10% en els pressupostos de 2012. Fins a la data, el Govern del PSOE va optar el 12 de maig de 2010 per retallar en un 5% i congelar el sou dels treballadors de l'administració pública, mentre que les noves mesures del PP tenen com resultat l'augment de la jornada laboral a 37,5 hores setmanals així com la reducció a zero de la taxa de reposició. És a dir, no hi haurà oposicions per a l'administració el 2012 excepte per a sanitat, educació i forces militars i policials.

Aquestes mesures vénen a continuar amb la tendència que es ve donant tant a nivell estatal com de comunitats autònomes i que ha provocat alguns conflictes de calat social com la lluita contra les retallades sanitàries a Catalunya o la del sector de l'ensenyament, amb una especial implantació en la Comunitat de Madrid.

Pujada de l'IRPF: keynesianisme light

La major sorpresa per als analistes econòmics ha estat l'anunci d'una pujada d'impostos, concretament l'IRPF, a pesar que Rajoy va rebutjar aquesta possibilitat al llarg de la tèbia campanya electoral. Montoro ve defensant la mesura com un "gravamen equitatiu" al ser una pujada proporcional al nivell d'ingressos, un argument que no s'ajusta a la realitat perquè hi ha un percentatge molt baix de gent que guanya per sobre dels 300.000 euros. El gruix de la pujada se centra en els assalariats. És un posicionament que també ve defensant un PSOE amb una credibilitat en hores baixes i enmig del seu particular via crucis des del desastre del 20N, en consonància amb el fet que l'esquerra s'ha dedicat a defensar mesures purament keynesianes, mai ha plantejat mesures de ruptura, i en aquesta reforma en concret el PP ha estat més keynesià que el propi PSOE quan, per exemple, va fer la rebaixa de sou dels funcionaris.

Un escenari poc optimista per a la mobilització general

Veient com evolucionen les coses i el pacte que s'esta cuinant entre patronal i sindicats institucionals, hi ha molt poques possibilitats que aquests sindicats portin a terme un veritable procés de mobilització i lluita.

Els sindicats de concertació mantenen les converses amb Govern i patronal de cara a assegurar la negociació col·lectiva. L'assumpte central és la negociació col·lectiva i la pretensió patronal d'acabar amb els convenis sectorials, el que està duent a una situació sense sortida. Els sindicats institucionals (CCOO i UGT) accepten sacrificis i reivindicacions patronals per a evitar que el Govern acabi amb la negociació col·lectiva i els deixi fora de joc, però això els resta cada vegada més credibilitat i capacitat de mobilització.

Correspondrà doncs de nou al sindicalisme alternatiu i els moviments socials plantar cara a les mesures regressives i la reforma laboral que portarà a terme el govern del PP.

* Per l'elaboració d'aquest text s'han utilitzat articles publicats en el número 166 de la revista Diagonal.

Share on facebook
Share on twitter
Share on email
Share on telegram
Share on whatsapp
Share on print
  • Etiquetes

  • Dins la mateixa secció